La Comissió Europea ha resolt ignorar la petició de quatre eurodiputats (un independent, dos de Cs i un del PP), i mantindrà l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’entitat Sobirania i Justícia (SiJ) al Registre de Transparència del Parlament Europeu i la Comissió, la llista oficial d'entitats i lobbies que es poden relacionar amb les institucions europees. El vicepresident de la Comissió, l’holandès Frans Timmermans, en una contundent resposta, diu que això només és possible “en cas que [l’ANC i SiJ] fossin declarades il·legals” per algun Estat membre.

Timmermans recorda als peticionaris que “la Comissió no té constància de cap decisió jurisdiccional de les autoritats espanyoles que declari la il·legalitat” de l’ANC o de SiJ i, per tant, no pot passar per sobre de la decisió de l’Estat espanyol.

La iniciativa de les demandes d’exclusió és de l’eurodiputat madrileny Enrique Calvet (ex UPyD). S’hi van afegir María Teresa Giménez Barbat i Javier Nart (Cs), i també Santiago Fisas (PP), tots tres catalans.

Segons Calvet, l'ANC i SiJ no podien formar part del registre oficial de lobbies europeus perquè promouen la separació d’una part de l’Estat espanyol i això “incompleix els tractats europeus”.

En la seva resposta, el vicepresident europeu explica didàcticament que el Registre de Transparència té com a objectiu donar als ciutadans i grups d'interès la possibilitat de rastrejar les activitats i la possible influència dels grups de pressió. També proporciona informació detallada a polítics i funcionaris sobre els que s’hi posen en contacte per influir en el procés d'adopció de decisions. La inscripció d'una organització en el Registre no li atorga cap privilegi “i no pot considerar-se que expressi la postura de la Comissió sobre els objectius de l'organització”.

La Comissió recorda als diputats que “no és la seva funció expressar una posició sobre qüestions d'organització interna relacionades amb l'ordre constitucional dels estats membres”, en aquest cas Espanya. Aquesta mateixa raó és sovint brandada pels partits unionistes per destacar que la UE no considera el procés català més que com un afer intern de l’Estat espanyol. Ara se’ls ha girat en contra.

La presidenta de Sobirania i Justícia, Isabel-Helena Martí, ha considerat al seu blog que de la decisió es desprèn que “promoure la independència de Catalunya no vulnera els tractats de la UE”. La Comissió, afegeix, “no només denega la possibilitat d’expulsió de les dues organitzacions independentistes del Registre sinó que, a més, atorga carta de naturalesa a la seva activitat fundacional. Ens hem de felicitar. Que la democràcia prevalgui, encara que sigui només nord enllà, és sempre una bona notícia”.

Qui és Enrique Calvet?

El promotor de l’exclusió, Enrique Calvet, és llicenciat en Literatura i Físiques per les universitats Complutense de Madrid i Tolosa. Ha treballat en l’àrea de recursos humans i relacions internacionals en diverses empreses públiques. Entre el 1986 i el 1991 va ser membre del Comitè Econòmic i Social Europeu, òrgan al qual va tornar del 2003 al 2005.

Calvet va ser militant del PSP de Tierno Galván i del PSOE entre 1968 i 2005; va passar a Cs entre 2006 i 2009, any que va anar a petar a UPyD. Al novembre del 2014, en plena crisi d’aquest partit, va rellevar l’eurodiputat crític Francisco Sosa Wagner.

Barallat amb la lideressa Rosa Díez, aquesta el va fer fora del partit, tot fent públic que s’havia gastat 7.475,36 euros en el seu primer quadrimestre a Brussel·les. Aquell hivern va ser un període de poca activitat parlamentària: vuit plens de dia sencer i tres de mig dia. El mateix Calvet havia fet públiques aquestes xifres, que justificà com a "despeses de representació: organització de reunions, àpats i restaurants". Calvet va abandonar llavors UPyD i va incorporar-se com a independent a ALDE, el grup de l’Europarlament que aplega partits liberals on està adscrit Cs i també el PDeCAT.