La Comissió Europea ha defensat aquest divendres que la carta enviada al govern espanyol per demanar més informació sobre la futura llei d'amnistia respon a "preocupacions" que ciutadans i altres actors li ha fet arribar i no a "preocupacions" del mateix Executiu comunitari. "Nosaltres no hem expressat preocupacions i no comentarem una cosa que no hem vist", ha afirmat el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, en roda de premsa. "El que hem fet és una petició a les autoritats espanyoles perquè ens donin més informació i les autoritats espanyoles han dit que ens la donaran. És el punt en el qual estem", ha subratllat Mamer.
Preguntat sobre les comissions d'investigació sobre accions judicials que inclou l'acord entre Junts i el PSOE per a la investidura, en el marc del 'lawfare' —fer guerra política a través dels tribunals—, Mamer ha evitat fer-ne cap comentari. "Procedirem de manera ordenada. Hem demanat informació i esperarem a rebre-la per fer una anàlisi del conjunt dels elements pertinents", ha indicat. Es tracta d'un punt de l'acord polític PSOE-Junts que ha aixecat moltes crítiques per part del CGPJ —l'òrgan de govern dels jutges—, així com d'associacions de jutges, d'advocats i de fiscals, en considerar-ho un "atac" a la independència del poder judicial per "sotmetre a revisió parlamentària decisions emmarcades en l'exclusivitat de l'àmbit competencial" dels tribunals.
Carta de Reynders a Espanya
El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va demanar aquest dimecres informació "detallada" al govern espanyol en funcions sobre la llei d'amnistia que estan negociant el PSOE i Junts per a possibilitar la investidura de Pedro Sánchez i sobre la qual considera que existeixen "serioses preocupacions". "Li agrairia que em facilités informació més detallada, en particular sobre l'abast personal, material i temporal d'aquesta llei prevista", ha escrit Reynders en una carta dirigida als ministres de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, i de Justícia, Pilar Llop. Sobre que aquesta carta es conegués a través de l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez –del mateix grup polític europarlamentari que Reynders—, Mamer ha remarcat que les comunicacions entre Brussel·les i els governs són "bilaterals" i "convindria que es mantinguessin en la confidencialitat".
La Comissió Europea va dir aquest dijous que la petició d'informació del comissari Reynders a Espanya forma part del procés habitual de consultes als estats membres per a obtenir clarificacions. "La Comissió Europea ha estat contactada per molts ciutadans i interessats. En aquests casos no és inusual dirigir-se als estats membres", va indicar el portaveu comunitari Christian Wigand, en la roda de premsa diària de la Comissió. També va recordar la posició sobre Catalunya que manté des de fa temps l'Executiu comunitari, que considera el tema un "assumpte intern" que ha de ser resolt segons l'ordre constitucional.
Bolaños, respon: Encara no hi ha llei
En resposta a la carta de Reynders, el ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, ha enviat una carta en la qual respon que encara no hi ha cap llei d'amnistia i que li garanteix que si els grups del Congrés presenten una proposició de llei d'amnistia, li explicaran tots els detalls i la posició de l'Executiu. En la carta, Bolaños explica al comissari de Justícia que han tingut notícia de la seva petició a través dels mitjans de comunicació i assenyala que tant la proposta d'amnistia com la renovació del Consell General del Poder Judicial, per a la qual també ha interpel·lat Reynders, són qüestions l'àmbit de decisió de les quals no corresponen al Govern, sinó al Parlament. Explica també que el govern espanyol, en estar en funcions, no pot remetre a les Corts Generals projectes de llei i que són els grups parlamentaris els que tenen la capacitat de presentar proposicions de llei en el Congrés. No obstant això, afirma que l'Executiu està "encantat" de treballar conjuntament amb la Comissió Europea i informar-lo de totes les qüestions que desitgin.