Nou revés de la Comissió Europea al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. L'administració ha destacat aquest dimecres que les declaracions de l'alt representant de la política exterior sobre les euroordres van ser a "títol personal" i se n'ha desvinculat rotundament.  

"L'alt representant va expressar la seva opinió personal, la posició de la Comissió Europea és coneguda i no ha canviat", ha assegurat el portaveu comunitari Christian Wigand en la roda de premsa diària. 

En nom de la Comissió, Christian Wigand ha reiterat que l'aplicació de l'ordre de detenció europea correspon només a les autoritats judicials i que n'esperen independència. "L'aplicació de l'euroordre és un procediment purament judicial en el qual la Comissió no té un paper destacat, així que en no comentem casos individuals", ha conclòs.

La portaveu Dana Spinant, per altra banda, ha afegit que l'assumpte amb Borrell ni tan sols va ser comentat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. 

Borrell s'ha defensat de les acusacions i ha volgut deixar clar aquest matí a Estrasburg que amb els seus comentaris no volia qüestionar la independència de cap país. "Tenen el meu absolut respecte i sigui quina sigui la resolució que dicti, s'haurà d'acceptar sense qüestionar-la com a vicepresident de la Comissió", s'ha retractat.

En una roda de premsa el passat dilluns, Borrell va defensar la millora del sistema d'euroordres i va recordar el cas de l'espanyola Natividad Jáuregui, acusada de delictes de terrorisme, a qui les autoritats judicials de Flandes encara no han entregat a Espanya. "Si això passa des de fa anys, no ens hauria d'estranyar que passin altres coses", va etzibar Borrell. 

Les declaracions de Borrell van fer acabar la paciència del president a l'exili, Carles Puigdemont, que, a través d'un comunicat, farà arribar-les al tribunal de primera instància de Brussel·les.

A més, presentarà una queixa a la Comissió Europea per atemptat contra la presumpció d'innocència i ha posat les declaracions en mans dels seus advocats perquè estudiïn la possibilitat d'emprendre accions legals.