La Comissió Europea obligarà Espanya a endurir les penes per malversació, després de l'aprovació de la reforma del Codi Penal. La cosa és que Brussel·les ha presentat aquest dimecres una proposta per tipificar els delictes de corrupció i harmonitzar les penes arreu de la Unió Europea, tot plantejant que els delictes de malversació siguin castigats amb una pena màxima d'almenys cinc anys de presó. Es tracta d'un càstig màxim superior a alguns tipus en el Codi Penal espanyol, modificat recentment amb un acord entre ERC i el PSOE. És a dir, que la proposta obligaria l'Estat a reformar el nou delicte de malversació.
Com que la Comissió Europea demana que les infraccions referides a malversació, tràfic d'influències i suborn siguin castigades amb penes de presó d'una durada màxima d'almenys cinc anys, cosa que a Espanya suposaria endurir els dos tipus atenuats creats amb l'última reforma del Codi Penal. Ara, es contemplen per a determinats casos penes per malversació d'un a quatre anys a aquell funcionari o autoritat pública que doni al patrimoni públic que ha d'administrar "una aplicació diferent d'aquella a la que estigués destinat" — tot i que la pena quedaria en multa si no s'ha produït un dany greu.
La malversació espanyola: de 4 a 5 anys
A ull de la nova proposta de Brussel·les, la pena màxima de presó per a aquesta mena de delictes mai no podria ser inferior a cinc anys. És a dir, que els dos no s'ajustarien a la directiva perquè contemplen penes màximes de quatre anys — per sota del llindar de cinc anys assenyalat per l'executiu comunitari. La idea és actualitzar i harmonitzar les normes de la Unió Europea sobre definicions i penes dels delictes de corrupció per combatre tota la gamma de delictes de corrupció, prevenir millor la corrupció i millorar l'aplicació de la llei. Aquesta proposta de directiva haurà de ser negociada pels estats membres i el Parlament Europeu.
Cal recordar que la reforma de la malversació d'ERC i el PSOE va ser esquivada pel jutge Pablo Llarena, que va buscar castigar Carles Puigdemont amb la pena màxima. La modificació no va beneficiar ni el president a l'exili ni els consellers exiliats: Llarena va retirar el delicte de sedició, però va imputar a Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig el delicte de malversació (art.432 del Codi Penal), que implica fins a dotze anys de presó de forma agreujada. Així, va sostenir que no se'ls pot aplicar la malversació atenuada (art.433). El jutge va imputar al president com a màxim representant del Govern el conjunt de les despeses de l'1-O, mentre que a Comín i Puig les despeses de l'encàrrec de les cartes censals a Unipost — que van costar un milió d'euros, però que al final no es van pagar.