S'ha triat un camí del mig per a investigar els abusos a menors de l'Església catòlica. Ho farà seguint el model d'altres països de l'entorn: una comissió independent fora de l'àmbit parlamentari. Si bé des del govern espanyol compartien la necessitat d'obrir una investigació, també plantejaven els seus recels a la comissió al Congrés dels Diputats per a evitar que sigui un "circ mediàtic". No debades, la dreta i l'extrema dreta ja estan posant el crit al cel. En aquest context, avui han entrat no una, sinó dues iniciatives a les Corts. El grup parlamentari del PSOE i el del PNB han registrat cadascú la seva proposició no de llei que insta a la seva creació. Previsiblement comptaran amb els vots necessaris per a prosperar a la cambra baixa, amb el suport dels grups d'esquerres, independentistes i nacionalistes. La intenció dels socialistes és que la lideri el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, i que s'hi sumi l'Església com a institució. El ministre Félix Bolaños ha explicat que estan a l'espera d'una resposta.

 

El text registrat pel PSOE insta el Defensor del Poble a “l’elabració d’un informe sobre les denúncies per abusos sexuals en l’àmbit de l’Església catòlica i el paper dels poders públics, amb el suport d’una comissió independent d’assessorament”, i que aquest informe sigui remès a les Corts. La PNL fa referència als casos de França, el Regne Unit, Alemanya, Irlanda o Portugal, i reivindiquen el dret a la informació, el reconeixement i la reparació. Aquesta comissió estaria “integrada per experts, representants de les administracions públiques, de les associacions en defensa dels afectats, així com de la mateixa Església catòlica”. No treballen amb terminis concrets.

 

La iniciativa del PNB, en canvi, no menciona al Defensor del Poble. El text insta el govern espanyol a “constituir un grup de treball format per persones independents” per a investigar les “nombroses” denúncies. Aquest informe, que s’hauria d’elaborar en el termini màxim d’un any, hauria de “reflectir les evidències trobades” i plantejar mesures. El document seria presentat a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats i a partir d’aquí “correspondrà als grups polítics impulsar, a través de les vies reglamentàries oportunes, les iniciatives que considerin adequades amb respecte a les recomanacions de l’informe”.

 

D'aquesta manera podria aparcar-se la comissió d'investigació parlamentària que van registrar Unidas Podemos, ERC i EH Bildu, com plantegen els socialistes. El text registrat fa dues setmanes assenyalava que l'objecte de la comissió era "investigar les agressions sexuals a la infància i l'adolescència comeses per membres de l'Església catòlica". Aquest seria el primer pas per a després "poder planificar polítiques públiques de reparació, prevenció i atenció a les víctimes d'aquesta lacra", afegia la iniciativa conjunta. Altres grups com el PNB van plantejar que es canalitzés a través d'una comissió d'experts, una alternativa que també compta amb el suport dels grups impulsors de la comissió parlamentària.

Malgrat tot, des d'Unidas Podemos no tanquen la porta a la comissió d'investigació parlamentàries. Fonts del grup parlamentari sostenen que "no és incompatible", sinó iniciatives "complementàries". En aquest sentit, recorden que el Congrés és un espai on poden venir a comparéixer tots "i a més un espai on no es pot mentir", a diferència de la comissió d'experts.

Tan bon punt es va registrar la comissió parlamentària, el president espanyol Pedro Sánchez va fer saber la seva intenció d'investigar-ho. Dijous passat va reunir-se a La Moncloa justament amb l'escriptor barceloní Alejandro Palomares, que va fer públic el seu propi cas. Palomares va sortir del palau presidencial amb el compromís de la comissió d'experts. "Les víctimes no poden continuar silenciades. És hora de reparar el vostre dolor i evitar que torni a succeir. Amb el compromís que els abusos comesos al si de l'Església no quedin impunes", assegurava ahir el dirigent socialista.

Altres institucions públiques espanyoles han impulsat iniciatives en la mateixa línia. Ara fa una setmana, la Fiscalia General de l'Estat va informar que havia ordenat als 17 fiscals superiors de tota Espanya que li fessin arribar en un termini de 10 dies els procediments penals en tramitació que facin referència a agressions i abusos sexuals a menors d'edat dins les congregacions, escoles i qualsevol altra institució religiosa.

L'exemple de França

Aquesta iniciativa ja s’ha produït en altres països de l’entorn, com França. El passat octubre, una comissió independent va publicar el seu informe després de dos anys i mig de treball, i va concloure que almenys 216.000 menors van ser abusats en els últims 70 anys al si de l'Església francesa. Una xifra que augmentaria fins als 330.000 si es tenen en compte els abusos comesos per laics. Com a conseqüència de l’estudi, la Conferència Episcopal Francesa va admetre la “responsabilitat institucional” i la “dimensió sistèmica” i es va comprometre a vendre patrimoni per a indemnitzar les víctimes. El més semblat a casa nostra és la comissió impulsada pel Síndic de Greuges.