La Comissió Ciutadana per la Veritat en les Residències de Madrid ha conclòs que al març i abril de 2020 es va produir un excés de mortalitat en les residències de la regió, el doble que en altres zones de l'Estat, i ha estimat que si no s'haguessin aplicat criteris "discriminatoris" es podrien haver salvat 4.000 vides. Aquesta Comissió es va constituir l'abril de 2023 a instàncies de familiars i afectats, al·leguen, davant la "falta d'interès i voluntat" de les autoritats polítiques i judicials per a esbrinar i informar sobre què va succeir amb les persones grans confinades en les residències madrilenyes a l'inici de la pandèmia.
Els membres de la Comissió, presidida pel jurista i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, han presentat aquest divendres les conclusions en una roda de premsa en l'Ateneu de Madrid, entre les quals destaca que el Govern de la Comunitat de Madrid, dirigit llavors i encara avui per la presidenta Isabel Díaz Ayuso, va restringir dràsticament les derivacions de pacients des de les residències als hospitals, utilitzant "criteris discriminatoris" per lloc de residència, discapacitat física o deterioració cognitiva, així com per mancar d'assegurança privada.
La recerca s'ha dut a terme a partir de les dades oficials de la Comunitat de Madrid, així com d'informes elaborats per organitzacions públiques i de la societat civil, articles acadèmics, declaracions dels compareixents en la comissió de recerca de l'Assemblea, resolucions judicials, articles periodístics i testimoniatges de familiars. També compta amb informació procedent de supervivents de les residències de majors, treballadores d'aquests centres, autoritats, periodistes, professionals sanitaris i membres d'entitats socials.
"Més de 4.000 persones podrien haver salvat la vida"
El doctor Fernando Lamata ha explicat que les persones que van ser derivades als hospitals durant els mesos març i abril van tenir un percentatge de supervivència del 65%, la qual cosa, aplicat a les 7.291 persones que van morir en residències sense ser derivades, hauria suposat que "més de 4.000 persones podrien haver salvat la seva vida". Lamata ha assegurat que el nombre de derivacions va passar de 120 diàries a una mitjana de 65 durant entre el 7 i el 31 de març, lluny de les 200 que s'haurien d'haver produït, i ha subratllat que va haver-hi "un tancament en les derivacions que va tenir un impacte en un excés de morts" en les residències.
El metge detalla també que l'Executiu madrileny no va medicalitzar les residències al març i abril de 2020 i tampoc va utilitzar els mitjans alternatius existents per a oferir atenció sanitària als pacients de les residències ni va derivar a pacients a hospitals privats. Entre el 22 de març i el 23 d'abril de 2020 va estar funcionant un hospital provisional a Ifema, amb 1.300 llits i 3.000 professionals, amb els quals es podrien haver medicalitzat més de mil llits en residències, assenyalen.
Denuncien vulneració del dret a la veritat
En el seu informe, la Comissió també destaca que els recursos socials i sanitaris eren insuficients quan es va declarar la pandèmia, que la resposta del Govern regional al començament de la crisi de la covid va ser inadequada i que la comunicació entre residents i familiars, així com la informació als familiars va ser "inapropiada i incompleta". Per a la Comissió, s'han vulnerat greument els drets fonamentals dels residents i dels seus familiars i s'ha vulnerat el dret a la veritat, ja que "no s'ha investigat el que va ocórrer ni s'han establert responsabilitats ni reparacions justes".