El Congrés dels Diputats ha tancat per la porta del darrere la comissió d’investigació sobre la compra de material sanitari durant la pandèmia, impulsada pel PSOE el passat mes de març com a resposta al cas Koldo. Fa dues setmanes, s’havia d’aprovar la pròrroga dels treballs (que sempre tenen un termini màxim inicial de sis mesos), però la negativa del PP i Vox, sumada a la de Coalició Canària (que ostentava la posició del Grup Mixt, del qual també formen part Podemos, el BNG, UPN i José Luis Ábalos) va portar els socialistes a desconvocar-la a última hora per evitar quedar retratats en la votació. Això ha abocat la comissió a un final precipitat. Havia d’aprovar les seves conclusions a tot estirar aquest dimecres, 2 d’octubre, però tampoc s’ha reunit i ha acabat morint en silenci. El que va començar sent una resposta a bombo i plateret contra la corrupció, s’ha dissolt sense fer soroll. El PSOE no ha volgut ni que es debatessin i aprovessin unes conclusions, mentre que el PP ha presentat les seves reclamant la dimissió de Salvador Illa, Francina Armengol, Fernando Grande-Marlaska i Ángel Víctor Torres i demanant auditories als ministeris d’Interior i de Sanitat.
Aquest final abrupte i anticipat dels treballs de la comissió impedirà que tinguin lloc la gran majoria de compareixences previstes. El llistat que es va aprovar el mes d’abril després d’un acord entre el PSOE i els socis d’investidura incloïa 137 compareixences, però no s’han arribat a citar ni el 25% de les previstes. La comissió ha celebrat deu sessions i ha acollit 21 compareixences, molt lluny dels objectius fixats. Entre les compareixences que no han tingut lloc, quedaven pendents les de José Luis Ábalos, ministre de Transports durant la pandèmia, i Koldo García, que era el seu assessor en aquell moment. Tots dos sí que han arribat a donar explicacions al Senat.
A més, el PSOE tampoc ha pogut culminar la seva estratègia d’apuntar contra el PP, ja que no s’ha arribat a citar molts dels noms que els socialistes van posar sobre la taula: Miguel Tellado (portaveu del PP al Congrés perquè el seu nom apareix al sumari de la investigació), Elías Bendodo (que va ser conseller de la Junta d’Andalusia els mesos de la pandèmia), Isabel Díaz Ayuso (presidenta de la Comunitat de Madrid), Juan Manuel Moreno Bonilla (president d’Andalusia), Alfonso Rueda (president de Galícia) o Fernando López Miras (president de Múrcia).
Salvador Illa i Francina Armengol, dos dels protagonistes de la comissió
Del total de 21 compareixences, les quatre principals han sigut les de Salvador Illa (exministre de Sanitat, líder del PSC i actual president de la Generalitat), Francina Armengol (expresidenta de les Illes Balears i presidenta del Congrés), Ángel Víctor Torres (expresident de les Illes Canàries i ministre de Política Territorial) i Marga Prohens (presidenta de les Illes Balears). En el seu moment, Salvador Illa va reconèixer que quan era ministre va parlar amb Koldo, però va assegurar que el Ministeri Sanitat no va acceptar la seva oferta. “La pandèmia va treure a la superfície el millor de la societat i el pitjor d’uns quants”, va lamentar. Per la seva banda, Francina Armengol va admetre que va conèixer Koldo, però va negar amb “rotunditat” que parlés amb ell de cap empresa i va sostenir que “ningú va rebre ordres o va pressionar perquè es comprés” a Soluciones de Gestión.
Així mateix, també hi han comparegut la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, i els seus homòlegs autonòmics (entre els quals, Miquel Salazar, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya) per exposar les conclusions dels seus informes de fiscalització sobre contractes d’emergència durant la pandèmia. L’altre eix principal de la comissió ha sigut el conegut com a cas mascaretes de la Diputació d’Almeria: entre altres, han estat citats l’actual president, Javier Aurelian García, i l’exvicepresident, Oscar Líria, que va ser detingut pel presumpte cobrament de mossegades durant la pandèmia.
La polèmica per la sol·licitud de compareixença de tres fiscals
L’arrencada de la comissió no va estar exempta de polèmica. El PSOE va accedir inicialment a afegir la compareixença de tres fiscals a petició de Junts i Bildu, però se’n va acabar desdient després dels recels del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i de dos ministres socialistes, Félix Bolaños i Margarita Robles, que van desautoritzar públicament el seu grup parlamentari i van oposar-s’hi. Eren Ignacio de Lucas Martín (el fiscal de la Fiscalia Europea que investiga les presumptes irregularitats a les Balears i a les Canàries), una compareixença que demanaven els juntaires, Alejandro Luzón (el fiscal cap Anticorrupció d’Espanya) i Codruta Kovesi (la fiscal cap de la Fiscalia Europea), dues cites que van posar sobre la taula els abertzales. Finalment, el PSOE va fer pinça amb el PP i va aconseguir eliminar els tres noms de la llista. ERC i Junts van votar-hi en contra.
Tot plegat va esclatar després que el fiscal general de l’Estat demanés per carta al president de la comissió d’investigació, Alejandro Soler, que “es reconsiderés la decisió de citar a comparèixer el fiscal en cap Anticorrupció”. Fonts del Ministeri Fiscal van argumentar que la compareixença del fiscal podria “pertorbar la feina del Ministeri Fiscal” i podria constituir un “inconvenient per a la tramitació de les investigacions fiscals i judicials de naturalesa reservada”. Posteriorment, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va considerar que “no té sentit” que els fiscals hagin de declarar sobre “temes que estan instruint i estan coneixent en la seva condició de fiscals” i la ministra de Defensa va sostenir que “portar jutges i fiscals a l’àmbit de comissions no és el procediment més adequat perquè ells tenen una feina a fer”.