JxCat ha fet arribar a la resta de grups del Parlament una contundent proposta de resolució per crear la comissió d’investigació sobre “les estructures de corrupció vinculades a la família reial espanyola i a persones que hi estan o hi han estat relacionades”, així com per investigar els presumptes comptes irregulars del rei emèrit, Joan Carles I, a Suïssa i altres paradisos fiscals.

L'esborrany de la proposta, segons el text que JxCat ha fet arribar a la resta de grups, planteja crear una comissió d’investigació sobre les activitats irregulars i delictives de persones vinculades a la família reial, entre les quals inclou “les destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora del territori de Catalunya”.

Segons aquest text, els continguts bàsics de la comissió són, junt amb les “estructures de corrupció”, les actuacions destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya els dies posteriors al referèndum de l’1-O.

El tercer objectiu són els “presumptes comptes irregulars de l’anterior cap de l’Estat a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de terceres persones, la provinença d’aquest capital, i les altres activitats irregulars o delictives d’aquestes persones que es puguin derivar de les declaracions de la Sra. Corinna zu Sayn-Wittgenstein".

En l’exposició de motius de la resolució es recorda les gestions fetes per Felip VI per afavorir la sortida de la seu de grans empreses de Catalunya, així com la sentència de l’Audiència de les Balears pel cas Nóos en què es va considerar provat que el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, es va prevaler de la seva posició com a membre de la família reial per cometre delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.

Així mateix, recorda que les darreres setmanes s’ha fet pública l’existència d’enregistraments amb declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que assenyalaria la responsabilitat també d’altres persones vinculades a la família.

“El Parlament, que representa el poble de Catalunya, té l’obligació política d’investigar les activitats presumptament irregulars o delictives dutes a terme per persones vinculades a la família reial i a la més alta representació de l’Estat”, s’assegura en l'exposició de motius del text, que conclou que aquesta comissió és encara més necessària després del vet de la Mesa del Congrés de Diputats a la creació d’una comissió similar.

Perquè la comissió tiri endavant necessita el suport de dos grups o una cinquena part dels diputats, segons el reglament del Parlament que, en l’article 67, fixa que els grups poden crear una comissió d’investigació “sobre qualsevol assumpte d’interès públic que sigui competència de la Generalitat”.

Les conclusions de la comissió s’han d’aprovar al ple del Parlament i ser comunicades al Govern, “sens perjudici que la Mesa del Parlament també pugui comunicar-les al ministeri fiscal".

La comissió podrà incorporar especialistes en un nombre no superior al de diputats membres de la comissió. De moment, ERC ha mostrat la disposició a fer costat a la iniciativa, la qual cosa garantiria el suport necessari per tirar endavant la proposta.