Llum verda a reformar el Codi Penal, però no a la reforma que renova el Tribunal Constitucional. La comissió de Justícia del Senat ha acatat aquest dimarts el pronunciament que va fer aquest dilluns el tribunal de garanties i ha tombat les esmenes que permetien reformar el poder judicial i renovar, d’aquesta manera, el mateix TC. Després que la Mesa de la cambra alta aprovés retallar les esmenes impedides pel Constitucional, els senadors d’aquesta comissió les han retirat del text.

Així doncs, aquest dijous el Senat podrà aprovar la derogació del delicte de sedició per la substitució dels desordres públics agreujats. Després que esclatés la polèmica per la presumpta persecució del dret de protesta que suposava aquest intercanvi al Codi Penal, PSOE i ERC van pactar una esmena per tallar les ales als jutges a l’hora d’aplicar aquest delicte en un futur. Així doncs, van acordar que serà necessari “que s’alteri greument el funcionament efectiu de serveis essencials” quan s'envaeixin instal·lacions; així com establir que l’aplicació dels desordres públics agreujats no és un “simple agreujament” de les conductes recollides en el tipus bàsic, sinó que està previst per a casos “excepcionals” en els quals es produeixi “un comportament autònom i amb elements disposats des de l’inici a alterar greument l’ordre públic”.

Els senadors també podran votar la reforma del delicte de malversació. És a dir, s’ha mantingut l’esmena transaccional pactada entre Esquerra Republicana i PSOE per condemnar amb un a quatre anys de presó (i de dos a sis anys d’inhabilitació) al funcionari que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual no estava previst. Així mateix, s’estableixen tres tipus de conductes castigades per aquest delicte: apropiació o intent d’apropiació de patrimoni públic sigui per a enriquiment propi o de tercers, l’ús temporal de patrimoni públic per a ús privat i donar al patrimoni públic una aplicació diferent que aquella a la que estava destinat. Aquest darrer punt fixa com a requisit per a les penes de presó que el desviament pressupostari causi un “dany o entorpiment greu del servei públic”. És per això que Esquerra Republicana considera que fets com l’1-O no es poden castigar; però el PSOE no ho veu de la mateixa manera, a més que caldria veure quina opinió en tenen els jutges espanyols.

D’altra banda, PSOE i Unidas Podemos van acabar pactant una esmena que, en paraules del portaveu socialista al Congrés, Patxi López, es tracta d’un “toc d’atenció” als jutges a l’hora d’aplicar la llei del ‘només Sí és Sí’. La intenció és que no es repeteixin les rebaixes de penes a agressors sexuals per la interpretació que en fan els jutges.

Les mesures cautelaríssimes que demanava el PP i que ha avalat el Tribunal Constitucional demanaven guardar al calaix dues esmenes presentades pel PSOE i Unidas Podemos per reformar el poder judicial. Una que canvia la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen per un nou sistema pel qual es nomenarà els dos magistrats que treguin més vots. I una altra que permetria al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial fer el seu propi nomenament encara que l’altra part no ho faci en els terminis fixats.