La comissió d'estudi sobre el model policial al Parlament de Catalunya ha arribat a la seva fi en un punt molt diferent d'on el va començar. Un final que ha arribat després de mesos de treball, després de celebrar una vintena de sessions i més d'un centenar de compareixences. La sessió d’aquest divendres ha votat les conclusions, que han presentat tots els grups parlamentaris excepte el PP. I la disparitat de punts de vista ha fet fracassar algun dels elements clau que n’havien de sortir, com ara un mecanisme extern i independent de fiscalització de les actuacions dels Mossos d’Esquadra. En canvi, sí que s’ha arribat a un consens de mínims per a "estudiar" la retirada d'armes com les bales de foam per la seva lesivitat. En resum, en allò més ambiciós, s'ha avançat molt poc. Entitats de drets humans, com Amnistia Internacional o Irídia, han estat presents a la cambra catalana seguint les votacions. A la sortida n'han fet un balanç agredolç, molt allunyat de les expectatives inicials dipositades.
La gran iniciativa que en podia sortir era un mecanisme extern de control de les actuacions dels Mossos. L’havia plantejat ERC en les seves conclusions: “Crear un mecanisme de control concret i determinat, i independent, de supervisió i control de les actuacions dels professionals de la seguretat dels serveis policials i de la seguretat privada“. També els comuns i la CUP: “Un mecanisme extern, públic i independent de control, investigació i avaluació de les actuacions policials que tingui la defensa de drets humans en el centre”. Fins i tot el PSC a través del Síndic de Greuges. Però totes elles han estat rebutjades amb el vot en contra de Junts per Catalunya, que ha defensat que el model policial català és “exemplar”.
L'altre gran element que estava damunt la taula. Sí que s'ha aconseguit un consens de mínims pel que fa a les eines que fan servir els antiavalots en la repressió de les protestes. Les iniciatives de CUP i comuns que demanaven prohibir el foam han naufragat per ERC i el PSC, que han perseguit aigualir-ho. Finalment el que s'ha aprovat és una transaccional de Junts per Catalunya i els comuns que demana "retirar urgentment els projectius més lesius (SIR-X) de les llançadores de projectils viscoelàstics". De la mateixa manera, sí que es reclama "estudiar la substitució de l'ús de bales de foam per altres mitjans igual d'eficaços i potencialment menys lesius". Finalment, també s'arriba a l'entesa de "prohibir les tècniques de carrusel i qualsevol altra potencialment perillosa per la seguretat dels manifestants". Ha sortit amb l'abstenció dels republicans.
En el terreny de l'ordre públic, la majoria de la comissió també ha exigit a les Corts espanyoles la "supressió dels aspectes lesius" de la llei mordassa, "imprescindible per tal que cap cos policial actuant a Catalunya contradigui les conclusions dels darrers debats parlamentaris sobre el model policial". També, en una transaccional d'ERC i els comuns, s'ha aprovat crear una oficina que estigui present com a mínim a les vuit capitals de vegueria i estigui "especialitzada en la reparació i l'atenció emocional i psicològica de les persones que hagin estat víctimes de vulneracions de drets humans, comeses en el marc de l'ús de la força dels cossos policials". Pel que fa la Comissaria General d'Informació, s'ha aprovat que "reti comptes davant la Comissió de Matèries Secretes i Reservades del Parlament" obligada a facilitar tota la documentació sol·licitada pels diputats.
Balanç agredolç d'organitzacions
Les organitzacions de drets humans presents a la sala de grups del Parlament han fet un balanç agredolç a la seva sortida. Per una banda, la seva portaveu Anaïs Franquesa ha lamentat que "tant Irídia com Amnistia Internacional lamentem profundament que avui el Parlament de Catalunya hagi acordat no fer el primer pas per un mecanisme independent". No obstant això, han valorat positivament altres qüestions, com la retirada dels projectils SIR-X, que no es puguin dur a terme pràctiques com el carrussel de dispersió de manifestants o la creació d'una oficina d'atenció a víctimes de la violència institucional.