Finalment, Mariano Rajoy haurà de donar explicacions sobre l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats. El PSOE i l’independentisme han acordat que l’expresident espanyol sigui un dels compareixents de la comissió d’investigació aprovada el passat mes de desembre i que estava encallada. Després de constituir-se a finals de febrer i haver quedat aparcada, ara es reactiva i ho fa consolidant un gir de postura dels socialistes, que la passada legislatura van blindar la figura de Rajoy i van vetar la seva compareixença. El març, el PSOE havia inclòs el nom de l’exlíder del PP en les seves peticions de compareixença, cosa que feia entreveure que seria una de les persones que es convocaria. Aquesta decisió arriba vuit mesos després que ElNacional.cat revelés documents secrets que incriminen el govern de Rajoy en l’operació Catalunya i confirmaven la seva implicació en l’espionatge a polítics i empresaris catalans. “Ho tenen cru per portar-ho als tribunals”, va proclamar Rajoy fa uns mesos en un acte a Boadilla del Monte.
🔍 Tota la investigació d’El Nacional.cat sobre els Papers de l’Operació Catalunya
A més, quatre membres del gabinet de Rajoy també hauran de comparèixer a la cambra baixa: Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta espanyola entre el 2011 i el 2018), Jorge Fernández Díaz (ministre de l’Interior entre el 2011 i el 2016), María Dolores de Cospedal (ministra de Defensa del 2016 al 2018) i Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda del 2016 al 2018), segons ha avançat El País i ha confirmat El Nacional.cat. A més, a petició de Junts i d’ERC, la comissió d’investigació també citarà, com a afectats, Artur Mas (expresident de la Generalitat), Oriol Junqueras (exvicepresident català i exlíder d’ERC) i Xavier Trias (exalcalde de Barcelona). Dels vint noms que s’han acordat, onze figuraven a les llistes tant del PSOE i Sumar com d’ERC i Junts, quatre els demanava només Junts, dos eren una proposta únicament d’ERC i tres eren compartits per les formacions independentistes.
Més noms. La comissió d’investigació també citarà membres de l’anomenada policia patriòtica. Entre ells hi haurà Francisco Martínez (exsecretari d’Estat de Seguretat), Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas (comissaris jubilats), Ignacio Cosidó (exdirector general de la Policia) i el policia Celestino Barroso. Així mateix, hauran de comparèixer-hi Alicia Sánchez-Camacho (exlíder del PP català), Higini Cierco (exaccionista de la Banca Privada d’Andorra), Joan Pau Miquel (conseller delegat de la BPA), Agustí Carles (advocat i president de l’entitat Drets), Juan Manuel Vega (exdirector del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) i els periodistes Quico Sallés i Mayka Navarro.
El fiasco de la passada legislatura: sis mesos aparcada i una única compareixença
Quan Junts va anunciar l’acord amb el PSOE per l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, va reivindicar que s’havia de “reactivar” la comissió de l’operació Catalunya. Els juntaires apostaven per reobrir-la després del fracàs de l’anterior legislatura: va estar encallada sis mesos i va acabar acollint només una compareixença, la de l’excomissari José Manuel Villarejo. Per repassar la cronologia, ens hem de remuntar més de dos anys enrere. El juny del 2022, ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP i el BNG van registrar la proposta de creació d’una comissió d’investigació per analitzar la “presumpta intromissió a la sobirania del Principat d’Andorra per part de responsables polítics espanyols” i els “entramats parapolicials en el marc de l’anomenada operació Catalunya”. Tres mesos després, el setembre del 2022, el ple del Congrés va donar llum verda a la seva creació després que el PSOE i Unides Podem s’unissin a l’independentisme. Això sí, la comissió va quedar cenyida als mandats del PP i va ampliar el marc més enllà de la branca andorrana de l’operació Catalunya. Ara bé, els socialistes la van posar en un calaix i van aparcar-la durant un bon grapat de mesos.
El febrer del 2023, la comissió d’investigació estava en perill pel desinterès del PSOE, que considerava que, malgrat que tot el que envolta l’operació Catalunya és “greu”, la justícia “funciona”. Mentrestant, l’independentisme reclamava que es posés en marxa. I un mes més tard, hi va haver una primera fumata blanca: es va constituir el 28 de març i es va elegir el líder del PDeCAT a Madrid, Ferran Bel, com a president. Tres setmanes després, a l’hora de decidir qui hi havia de comparèixer, la comissió va patir el segon fre. El 18 d’abril del 2023, el PSOE i el PP van blindar Mariano Rajoy per evitar que hagués de donar explicacions i es va aprovar la llista proposada pel PNB, que només contenia dos noms: José Manuel Villarejo i Higini Cierco. Finalment, el 10 de maig Villarejo va respondre les preguntes dels diputats i va assenyalar Mariano Rajoy com a cervell de l’operació Catalunya. Higini Cierco no va arribar a comparèixer-hi per la dissolució anticipada de les Corts Generals i la convocatòria electoral pel 23-J.