Després de mesos d'investigació, la comissió del Parlament Europeu que analitzava l'espionatge amb Pegasus a diferents països d'arreu del continent, també Espanya i Catalunya, ha presentat avui les seves conclusions en un informe en què assenyala directament el govern espanyol com a autoritat darrere l'espionatge a 65 líders independentistes en el marc del cas conegut com a CatalanGate. Després de criticar que el govern espanyol ha proporcionat molt poca informació sobre l'ús que ha fet de Pegasus, justificant-ho en motius de seguretat nacional que no els han convençut, l'informe conclou: "Tanmateix, basant-se en una sèrie d'indicadors, s'assumeix que la vigilància dels objectius catalans es va dur a terme per part d'autoritats espanyoles, principalment en relació amb l'1 d'octubre del 2017, dia del referèndum d'independència de Catalunya, i esdeveniments posteriors". Anant més enllà, també planteja que el govern espanyol podria haver estat el primer client de la Unió Europea del grup NSO, propietari de Pegasus.
En aquest primer esborrany sobre les conclusions de la comissió parlamentària, a més, queda ben clar que, en els casos que afecten els polítics catalans, no es pot establir quina hauria estat l'amenaça a la seguretat nacional que esgrimeix el govern espanyol per justificar l'ús de Pegasus contra els independentistes. De les 159 pàgines de l'informe, 12 d'aquestes estan dedicades al cas espanyol, no només sobre el CatalanGate, sinó també per l'espionatge amb Pegasus sobre els telèfons de Pedro Sánchez i altres ministres per part del Marroc. En aquest sentit, en bona part del text dedicat a Espanya s'analitza la tasca del CNI, de qui destaquen que és un cos que en altres moments ja havia estat embolicat en nombrosos escàndols. El text és un cop molt dur per al govern espanyol, que queda totalment assenyalat per part de l'Eurocambra com a responsable de l'espionatge del CatalanGate. Es dona per fet que aquest informe, redactat per Sophie in 't Veld, eurodiputada liberal neerlandesa, rebrà esmenes, entre les quals d'alguns dels seus companys del grup liberal de Ciutadans, que no se senten gens còmodes amb aquestes paraules.
Espionatge en un moment clau per a Catalunya
En el text, que després In 't Veld ha explicat en roda de premsa destacant que són conclusions provisionals, es parla d'una "tendència clara" a l'hora d'intentar infectar dispositius de persones clau de l'independentisme durant el que defineix com a "moments de rellevància política" per a Catalunya, en referència al referèndum de l'1-O, els casos judicials contra els presos polítics o les manifestacions multitudinàries després de la sentència, així com la comunicació amb els independentistes que "vivien fora d'Espanya", en referència als exiliats com ara Carles Puigdemont, que, tot i no aparèixer en la primera llista d'espiats, ha denunciat recentment que tot plegat indica que el seu telèfon també va estar infectat amb Pegasus.
Un dels altres fets negatius que exposa l'informe és que el govern espanyol només ha reconegut 18 dels 65 casos d'espionatge que es van descobrir el passat mes d'abril, quan CitizenLab va fer públic el llistat sencer de persones espiades en un escàndol sense precedents i que suposa un dels casos d'espionatge massiu més importants de la història. Concretament, 10 dies després que es conegués aquest llistat i entre molta pressió dels polítics catalans perquè el govern espanyol reconegués que havia fet servir Pegasus per espiar-los, es va saber que la Moncloa havia autoritzat el CNI a intervenir el telèfon de 18 dirigents del Tsunami Democràtic, tot i que després el Tribunal Suprem va aclarir que mai no ha autoritzat aquest cos, que pertany al Ministeri de Defensa, a realitzar aquesta mena d'espionatge: "Tenint en compte que les autoritats només han recorregut 18 de 65 casos, no és possible establir de quina manera haurien tingut un impacte immediat o constituït una amenaça imminent a la seguretat nacional o a la integritat de l'estat", resumeix el text. Per aquest mateix motiu, una de les recomanacions que fa l'autora és que es faci una definició comuna per a tot Europa del que és la "seguretat nacional", que serveixi per determinar quin règim s'ha d'aplicar en aquesta mena de casos.
Diferències entre el govern espanyol i els independentistes
Aquest no és l'únic motiu pel qual el comitè toca el crostó al govern espanyol. També ho fa per la diferència de velocitat a l'hora de tramitar les denúncies dels membres del govern espanyol espiats amb Pegasus, probablement des del Marroc, i les que s'han presentat a Barcelona per part dels independentistes. "En contrast amb la rapidesa del cas de Pedro Sánchez i la resta de membres del govern espanyol a Madrid, els casos que han estat presentats a Barcelona per les víctimes catalanes de l'espionatge es mouen molt lentament", denuncia la diputada, autora de l'informe. En aquest sentit, cita la protesta d'Andreu van den Eynde sobre el cas d'Oriol Junqueras, que ha acusat la justícia de voler paralitzar el seu cas.