La delegació europea que ha visitat Madrid aquest dilluns i aquest dimarts per esbrinar què ha passat amb les infeccions fetes a través del programa Pegasus, se’n va de la capital espanyola amb la sensació que el govern de Pedro Sánchez podria haver aportat més informació sobre els casos d’espionatge que s’estan investigant. “No hem rebut informació significativa”, ha explicat la ponent de la comissió, Sophie in 't Velt, en una compareixença d'aquest dimarts des de la seu del Parlament Europeu a Madrid, on ha comparegut al costat del president del grup de treball, Jeroen Lenaers. Els ha resultat “decebedor” no haver-se pogut reunir amb més representants del govern espanyol, amb qui haguessin “agraït” trobar-se amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per anar al fons de la qüestió.

Tot i això, el comitè ha disculpat el govern espanyol per haver enviat el secretari d’Estat, Pascual Navarro, a la cita aquest dilluns. “És millor això que res”, ha asseverat Lenaers, que ha afegit que a “Hongria i Polònia les autoritats governamentals no es van reunir amb nosaltres”. Per això, la delegació ha entès “les circumstàncies” que s’han viscut a Madrid aquests dos dies —dilluns era festiu i dimarts s’hi celebra la moció de censura—. En aquest sentit, adonant-se que venien “en un moment difícil”, els eurodiputats creuen que aquestes dues circumstàncies del calendari “no han perjudicat la visió”.

De la trobada amb el secretari d’Estat, n'han extret que urgeixen el govern espanyol a activar les reformes legislatives per “millorar la transparència” i s’han referit a la reforma de la llei de secrets oficials i el marc que regeix el CNI, dues modificacions legislatives que estan encallades. “Creiem que van pel bon camí, encara que s’haurà de veure com van de ràpides tenint en compte que les eleccions estan a prop”, ha assegurat la ponent de l’informe. Una conversa que, assegura, hauria estat més profitosa amb el ministre Bolaños. L’eurodiputada liberal ha aprofitat per defensar la credibilitat de Citizen Lab davant les crítiques per part dels representants del Partit Popular i el PSOE. “Les acusacions de parcialitat s’han refutat degudament. Citizen Lab actua amb criteris acadèmics i ha estat la font d’informació”, ha reblat al marge de constatar que als països s’han de posar les pistes per tenir “sistemes d’examen forense” per comprovar les evidències d’infeccions per a les quals “l’ajuda de l’Europol seria molt útil”.

Neguen “el desig de boicot”

Malgrat les queixes, els dos europarlamentaris han negat un "desig de boicot” per part de les autoritats espanyoles al llarg de la missió. De fet, han excusat el Congrés per la suspensió de la comissió de Defensa prevista per a aquest dimarts i que ha indignat les forces independentistes. “Sabent que seria un debat difícil”, Lenaers ha assegurat que buscaran “una altra ocasió per fer una reunió amb mitjans digitals entre la delegació i la comissió”. “Hi havia voluntat de reunir-nos amb nosaltres”, ha assegurat el president de la comissió, que ha defensat, en contra del criteri de l’eurodiputada de The Left, Anne Sophie Pelletier, que "l’organització no ha sigut ni més fàcil ni més difícil que en altres missions”.

Els dos portaveus també han fet un toc d’atenció a les víctimes independentistes amb qui s’han reunit. “No estem aquí per manifestar cap posició favorable a la independència”, ha suggerit el president de la comissió, que ha assegurat que la seva feina és garantir que “el marc legal a Espanya compleix amb la protecció dels drets fonamentals”. En aquest punt, ha apuntat que les víctimes de l'espionatge “necessiten més informació i més transparència”, a la vegada que ha desitjat que es “creï confiança en els tribunals” perquè investiguin les denúncies interposades.

Delimitar l’ús de Pegasus: “No es pot fer servir a discreció”

De les conclusions, la ponència ha subratllat que “s’ha de regular l’ús i el comerç que es fa d’aquest espionatge a la Unió Europea”. “És un atac per a la democràcia”, s’ha queixat In 't Velt, que considera que és “una eina que no es pot fer servir a discreció, només per a casos excepcionals quan existeixi un perill molt clar i imminent per la seguretat nacional”, s’ha queixat In 't Velt. En aquest sentit, en l’informe animaran l’estat espanyol que “reflecteixi una millor definició de la seguretat nacional, és massa àmplia”, que és l’argument sota el qual es justifiquen les intromissions. Segons diuen, aquesta indefinició deixa massa marge de maniobra per utilitzar els programaris espia. Ara la comissió està en procés de negociar les conclusions després de visitar Hongria, Xipre, Israel, Grècia i Polònia.