L’informe de la Comissió de Venècia sobre la llei d’amnistia també analitza la possibilitat que els jutges compareguin a les comissions d’investigació del Congrés dels Diputats. El motiu? El Senat li va preguntar explícitament si això “posaria en perill la independència del poder judicial i la separació de poders”. La resposta de l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, que no és vinculant, és taxativa: “Els jutges no haurien d’estar obligats a informar sobre el fons dels seus casos a ningú aliè al Poder Judicial” i, per tant, per complir amb els principis de separació de poders i d'independència del poder judicial, la cambra baixa “no hauria de convocar-los, ni tan sols de convidar-los” a comparèixer. És una qüestió sobre la qual, segons apunta la Comissió de Venècia, “diversos interlocutors van expressar la seva preocupació” durant la visita de la delegació a Espanya.
El dictamen assevera que “exigir als jutges que informin un òrgan polític i en públic” sobre com han tractat un cas concret suposa una “ingerència política en l’administració de justícia” i genera un “efecte esgarrifós” en la resta de jutges, especialment als que tinguin sobre la taula causes pendents o vinculades a “causes d’exclusió de l’aplicació del projecte de llei d’amnistia”. Sense mencionar-lo, és una afirmació que parla clarament del magistrat Manuel García-Castellón.
Són les comissions d’investigació que van pactar Junts i ERC amb el PSOE, cadascú per la seva banda, per donar suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés: sobre l’Operació Catalunya i sobre la veritat dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 (registrades per Junts i pel PNB) i sobre l’espionatge de Pegasus a líders polítics, activistes, advocats i periodistes (impulsada per ERC). Totes tres es van constituir fa tres setmanes i, en l’única que s’ha posat en marxa, la del 17-A, el PSOE, Junts i ERC han estat incapaços d’acordar el pla de treball.
La Comissió de Venècia apunta que “l’òrgan competent per tractar les qüestions disciplinàries dels jutges és el Consell General del Poder Judicial” i que, lluny d’això, la finalitat principal de les comissions d'investigació parlamentàries és “supervisar i controlar el treball del poder executiu” amb l’objectiu de “garantir la responsabilitat política democràtica i millorar la transparència i l’eficiència de l’administració”. A més, cita una enquesta comparativa del 2010 a escala de la Unió Europa que “no esmentava cap possibilitat de supervisar el Poder Judicial” als 27 estats membres.
Els pronunciaments del Consell Consultiu de Jutges Europeus i del Comitè de Ministres del Consell d’Europa
En el seu informe, la Comissió de Venècia apel·la a una opinió del 2015 del Consell Consultiu de Jutges Europeus, que va afirmar que hi ha “perill de superposició entre el paper adequat dels jutges i el de les comissions parlamentàries d'investigació” i va justificar que, per preservar una “correcta separació de poders”, els informes de les comissions d’investigació “no han d’interferir mai en les investigacions o els judicis”. Si els informes han de comentar les decisions judicials en casos concrets, “han de fer-ho amb el respecte adequat i s’han d’abstenir d’expressar qualsevol crítica en termes que equivalguin a una revisió de les decisions preses”, esgrimia el Consell Consultiu de Jutges Europeus. També apuntava que, malgrat això, si s’investiguen “possibles defectes de l’administració de justícia que ha posat de manifest un cas concret”, aquestes actuacions “es poden examinar amb la deguda diligència”.
A més, la Comissió de Venècia cita una recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que adduïa que els jutges han de ser “independents i poder actuar sense cap restricció, influència indeguda, incentius, pressions, amenaces o interferències, directes o indirectes, de qualsevol àmbit o per qualsevol motiu”. Afirmava que “els jutges no haurien d’estar obligats a informar sobre el fons dels seus casos a ningú aliè al poder judicial”.
Poca informació recopilada
La Comissió de Venècia reconeix que “no ha pogut obtenir informació precisa” sobre el “mandat” de les comissions, l’estat de la seva tasca o qualsevol “precedent rellevant”. Només van ser informats que el Consell General del Poder Judicial va afirmar que els magistrats no havien de comparèixer (el president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, va parlar de “xoc brutal” si això es produïa). Per tant, la Comissió no va poder concloure si l’objectiu de les comissions és “estudiar procediments judicials concrets” i si “tenen la facultat i el mandat de citar i interrogar els jutges que s’encarregaven d’aquests casos”.
ERC demana la compareixença de jutges i la Moncloa hi tanca la porta
L’únic partit que de moment ha fet públics els noms dels jutges que vol que compareguin a les comissions d’investigació és Esquerra Republicana. A la comissió sobre l’Operació Catalunya, els republicans volen que comparegui Manuel García-Castellón (jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional) i Hermenegildo Alfredo Barrera (jutge d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Madrid). Per la seva banda, a la comissió sobre l’espionatge amb Pegasus, a banda de García-Castellón, que repeteix a la llista, volen escoltar quatre jutges més: José Luis Calama (de l’Audiència Nacional), Pablo Lucas Murillo (del Tribunal Suprem), Alejandro Abascal (jutge de reforç del jutjat d’instrucció 6 de l'Audiència Nacional), Santiago García (del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona). Ara bé, malgrat els intents d’ERC, el govern espanyol i el PSOE han deixat clar en repetides ocasions que “compliran la llei” i s’oposaran a les peticions de fer comparèixer jutges a la cambra baixa.