L’amnistia estarà aquesta setmana sota l’atenta mirada d’Europa. Una delegació de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, visitarà Espanya el dijous i el divendres per reunir-se amb diputats i senadors abans d’elaborar el seu informe sobre la llei d’amnistia. Les seves conclusions no són vinculants, però suposen una veu autoritzada en matèria d’estat de dret. Ara com ara, hi ha cinc cites confirmades: amb la Comissió de Justícia del Congrés, amb el grup parlamentari del PP a la Cambra Baixa, amb els grups parlamentaris del Senat, amb el president del Senat i amb experts constitucionals. Una visita com aquesta és una de les possibilitats que té la Comissió de Venècia a l’hora de preparar els seus informes.
L’informe que elaborarà la Comissió de Venècia respondrà a la demanda que va fer el Senat, que el desembre va sol·licitar un dictamen d’urgència i, alhora, a la petició del president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Tiny Kox, d’elaborar un estudi sobre “els requisits d’estat de dret que ha de complir una amnistia”. La Comissió de Venècia farà públic el seu pronunciament, a tot tardar, al ple del 15 i el 16 de març. Fonts de l’organisme indiquen a ElNacional.cat que no faran públic el programa de la visita ni cap altra informació sobre aquest tema i que, segons la seva pràctica habitual, publicaran una breu nota sobre la visita un cop hagi finalitzat.
La Comissió de Venècia analitzarà si existeix la separació de poders
Des de la Mesa del Senat, el seu portaveu, Javier Maroto, ha detallat en una roda de premsa que la Comissió de Venècia “no té la finalitat d’estudiar si la llei d’amnistia és constitucional o no”, sinó que analitzarà si existeix la separació de poders, que és “l’element més important per definir si una democràcia és sana”. Maroto ha relatat que s’ha facilitat a l’organisme el text de la llei aprovada al Congrés i les esmenes que continuen vives i ha arguït que l’objectiu de la Comissió és esbrinar quina és la finalitat de l’amnistia. “Una de les qüestions més rellevants serà la possible existència de lawfare i les comissions d’investigació per fiscalitzar jutges”, ha reblat. La delegació de la Comissió de Venècia estarà formada per set persones:
- Dos dels vicepresidents de la Comissió de Venècia: Marta Cartabia (ministra de Justícia d’Itàlia amb Mario Draghi i expresidenta del Tribunal Constitucional italià) i Martin Kuijer (dels Països Baixos)
- Tres membres de diferents països: Regina Kiener (de Suïssa), Philip Dimitrov (exprimer ministre de Bulgària) i José Luis Vargas Valdez (de Mèxic)
- Simona Granata-Menghini, directora-secretària de la Comissió de Venècia
- Pierre Garrone, secretari de la Comissió de Venècia
No es reunirà amb el secretari general del Congrés, sinó que la rebrà la Comissió de Justícia
El dijous a les onze del matí la Comissió de Venècia es reunirà amb la Comissió de Justícia del Congrés. Hi estan convidats la mesa de la comissió i el portaveu de cada grup parlamentari. Des de diferents grups, apunten que s’han assabentat de la visita a la Junta de Portaveus d’aquest matí i que han tingut ben poca informació. De fet, els membres de la comissió han rebut la notificació oficial a les 17.50 hores d’aquest dimarts. Fonts d’ERC i de Junts asseguren que assistiran a la cita.
Així mateix, la Mesa del Congrés ha rebutjat aquest dimarts que la Comissió de Venècia es reuneixi amb el lletrat major de la Cambra Baixa, Fernando Galindo. Fonts pròximes a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, apunten a ElNacional.cat que s’ha derivat la Comissió de Venècia, “com es fa habitualment”, a la comissió competent perquè li doni tots els detalls que demanin. Les mateixes veus afegeixen que la Comissió de Venècia no s’ha de reunir amb funcionaris i indiquen que no hi ha hagut cap petició per reunir-se amb Francina Armengol.
El portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha criticat en roda de premsa que Armengol no hagi donat explicacions sobre aquesta decisió al·legant que les deliberacions de la Mesa són secretes i ha reclamat que Galindo s’hauria de reunir amb la Comissió de Venècia, com així va sol·licitar l’òrgan, perquè el seu informe va ser “decisiu” perquè la llei d’amnistia es pogués tramitar. Tellado, que ha situat aquesta visita com a part de “l’estratègia del PP per respondre a un atropellament democràtic”, ha avançat que una delegació del PP, formada per ell mateix, Cuca Gamarra, Esteban González Pons, María Jesús Moro i Cayetana Álvarez de Toledo, sí que es reunirà amb la Comissió de Venècia. Per part del PSOE, el portaveu parlamentari, Patxi López, ha replicat a Tellado que la Mesa ha actuat igual que va fer el 2014 amb la visita de la Comissió de Venècia amb motiu de la llei mordassa: derivar l’organisme a la comissió competent.
Múltiples reunions al Senat i trobada amb experts constitucionals
D’altra banda, la Comissió de Venècia tindrà una agenda atapeïda el dijous a la tarda: a les cinc de la tarda es veurà amb el president del Senat, Pedro Rollán, i després amb tots els grups parlamentaris, de major a menor representació (en torns de mitja hora). Fonts de Junts insisteixen que ha sigut una qüestió imprevista de la qual se’ls ha informat aquest matí (igual que ha passat al Congrés), però anticipen a ElNacional.cat que sí que assistiran a la trobada.
Finalment, el divendres la Comissió de Venècia es reunirà amb experts constitucionals a la seu del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales per “estudiar la llei amb un punt de vista jurídic, amb l’experiència de qui coneix si està soscavant la separació de poders contra els interessos de la Unió Europea”, segons ha exposat Javier Maroto.