La direcció de Ciutadans ha decidit no presentar-se a les eleccions generals del 23 de juliol convocades de manera anticipada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Després del desastre obtingut a les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M la formació taronja ha decidit fer un pas al costat en els pròxims comicis, segons avança Voz Pópuli. El Comitè Executiu es va reunir durant hores aquest dilluns i van decidir que era la millor opció després de la desfeta electoral de diumenge, i tornar a presentar-se de cara a les eleccions europees de 2024. Aquest dimarts es reuneix d'urgència el Comitè nacional, que ha de validar aquesta decisió.
La reunió està prevista per a les 11 del matí i se n'explicaran els resultats a partir de la 1 del migdia en una compareixença. La desfeta d'aquest diumenge s'atribueix ara als dos responsables del partit, Patricia Guasp i Adrián Vázquez, que van assumir les regnes del partit després de la renúncia d'Inés Arrimadas. De fet, en una piulada, Vázquez ha recordat que "la decisió encara no està presa". Segons el Periódico de Espanya, la mateixa Arrimadas aposta per no concórrer a les eleccions.
Un 28-M per oblidar
Els resultats de les eleccions del 28 de maig han donat l'estocada definitiva a Ciutadans, que s'han convertit en una força residual a Catalunya i a tot l'Estat. A Catalunya, els taronges han aconseguit 10 regidors dels 9.139 que estaven en disputa i això contrasta amb els 245 regidors que van assolir el 2019. A tot l'Estat s'han deixat 2.400 representants municipals i han perdut tots els diputats autonòmics que es discutien aquest diumenge. Tan sols mantenen els sis del Parlament de Catalunya i un solitari de les Corts de Castella i Lleó. Ningú se salva de la desfeta de diumenge. Una de les derrotes més doloroses va ser la incapacitat de Begoña Villacís per aconseguir una cadira a l'Ajuntament de Madrid. Villacís era l'última gran esperança de Ciutadans per obtenir representació. Tampoc se'n va sortir la portaveu del partit, Patricia Guasp, que era la cap de llista al Parlament balear, i tampoc ho va aconseguir.
La formació taronja, que ja arribava molt tocada a les eleccions, va signar la sentència de mort després dels resultats dels comicis municipals i autonòmics d'aquest diumenge. Ciutadans s'enfonsa del tot i ha desaparegut pràcticament de tots els ajuntaments de Catalunya. En les municipals del 28-M ha aconseguit només 10 regidors dels 9.139 que estaven en joc a Catalunya, mentre que la resta dels principals partits els compten per milers. En nombre de vots, Ciutadans ha obtingut 36.710 vots. La caiguda ha estat flagrant, ha passat de ser una formació decisiva a les eleccions de 2019—on va aconseguir 245 regidors i 291.970 vots— a no tenir representació. Els 10 electes són a Artés, Capellades, Lliçà de Vall, Vilafant, Santa Coloma de Gramenet —únic municipi on n'ha aconseguit 2—, Olesa de Montserrat, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Premià de Mar.
El declivi ha estat progressiu. Des que Albert Rivera va obtenir 57 escons en les eleccions generals de l'abril de 2019, el partit ha anat a la baixa de forma impressionant. En la repetició de novembre d'aquell any, Ciutadans es va quedar en 10 diputats, cosa que va provocar la renúncia de Rivera. Llavors, Inés Arrimadas va assumir-ne el lideratge, però el cert és que els resultats van empitjorar perquè van desaparèixer del Parlament andalús el juny de 2022. A Galícia i Euskadi no van treure cap diputat -no en tenien cap- mentre que als comicis catalans del febrer de 2021 en van salvar 6 i a Castella i Lleó, al febrer de 2022, també en van conservar 1.