El comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús de Pegasus lamenta la manca de cooperació per part dels diferents governs nacionals per desclassificar informació que podria ser útil per desvelar qui ha autoritzat l'espionatge, un dels grans dubtes que s'amaguen darrere aquests casos. "Esperàvem més cooperació dels governs, però no l'hem vist", ha assenyalat la ponent i eurodiputada del grup Renew, Sophia In 'T Veld, en una roda de premsa posterior a les visites que ha fet el comitè a Xipre i Grècia. De fet, la parlamentària neerlandesa ha manifestat que el comitè no sabrà tota la veritat sobre l'ús de Pegasus "fins que les autoritats oficials estiguin disposades a compartir la informació", quelcom que no sembla que passi aviat tenint en compte aquestes crítiques. En el cas de Xipre i Grècia, com en el d'Espanya, una de les principals sospites és que van ser actors vinculats al mateix govern els que van autoritzar l'ús de Pegasus, i per això, s'haurien negat a col·laborar per resoldre tots els dubtes: "Encara no tenim totes les peces del puzle, però també és cert que cada cop en tenim més", ha subratllat In 'T Veld. 

Davant aquesta situació, ha fet una crida als primers ministres d'aquests països i als respectius parlaments perquè "utilitzin els seus poders" per aixecar la confidencialitat. "En qualsevol moment es podria resoldre, però no estem veient aquesta voluntat", ha afegit. Per la seva banda, el president del comitè Pegasus, Jeroen Lenaers, també considera que encara queden "molts dubtes per resoldre" i lamenta que la seguretat nacional sovint es faci servir com "l'excusa" per defensar l'ús de programes d'espionatge. Cal tenir en compte, que a mitjan setembre, Espanya era l'únic país sospitós d'emprar el programari que encara no havia respost les preguntes de Brussel·les, i per tant, havia ignorat el requeriment de la Comissió Europea durant gairebé quatre mesos. 

L'última comissió de Pegasus amb els eurodiputats catalans 

En una de les últimes reunions del comitè que investiga Pegasus hi van intervenir els eurodiputats catalans espiats amb aquest i d'altres programaris i van aprofitar aquesta reunió per lamentar els intents per part de les autoritats espanyoles de desacreditar la seva figura i les investigacions de Citizen Lab. "Estem parlant de casos que suposen violacions de drets fonamentals, i alguns estan dubtant de la veracitat d'un informe elaborat per una institució de gran prestigi", assenyalava l'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, mentre que tots els polítics catalans van coincidir a declarar aquest cas d'escàndol, denunciat el bloqueig de la missió a Espanya per investigar l'ús de 'software' d'espionatge, en el mateix sentit que les crítiques dirigides avui als governs de Xipre i Grècia. 

En la mateixa sessió, Carles Puigdemont va avançar que el laboratori Citizen Lab està investigava els seus dispositius per analitzar-hi possibles pistes del programa espia: "Hi ha més que sospites de la infecció de Pegasus als meus dispositius mòbils", va anunciar Puigdemont, remarcant que "ens trobem en una situació d'indefensió i ningú no respon les nostres preguntes". A més, va recordar que tot i que ell no formava part del primer llistat, de les 65 persones, 11 formaven part del seu entorn proper: "He estat espiat indirectament a través de les escoltes telefòniques als dispositius infectats dels meus advocats, de la meva dona i de les persones amb qui tinc relacions polítiques freqüentment", denunciava.