La ponent del comitè de l'Eurocambra sobre Pegasus, Sophie In't Veld, ha reclamat a la Comissió Europea reaccionar ràpidament a les recomanacions del comitè que els eurodiputats votaran aquest dijous al ple. En una compareixença aquest dimecres a Estrasburg, In't Veld ha lamentat que l'executiu comunitari no senti la "urgència" de donar una resposta a l'espionatge. La ponent del comitè ha advertit que "no fa la sensació que la Comissió Europea cregui que és una crisi de la democràcia i l'estat de dret".
Amb tot, ha instat a Brussel·les a donar una resposta a les recomanacions abans de l'estiu. In't Veld ha lamentat que cap dels països interpel·lats per l'espionatge hagi "aclarit" els caos ni "s'hi hagi fet justícia". I ha fet una crida als governs "s'han de fer accions. La democràcia està sent destruïda des de dins pels mateixos governs. És inacceptable". A més, ha rebutjat que la seguretat nacional pugui ser una "exempció generalitzada" als governs per espiar.
Resistència dels estats a col·laborar
In't Veld ha reivindicat que "no podem acceptar que la seguretat nacional sigui una exempció generalitzada per als governs per matar la democràcia. Si ho acceptem, la Unió Europea morirà", que també ha lamentat la "resistència massiva" dels estats a col·laborar amb el comitè per aclarir els casos d'espionatge.
Per la seva banda, el president del comitè, Jeroen Lenaers, ha avisat que supervisaran el compliment de les recomanacions per part dels estats malgrat que el comitè deixi d'existir. A més, ha insistit que l'espionatge és "inacceptable" i ha avisat que supervisaran el compliment de les recomanacions malgrat la fi del mandat del comitè. "És una qüestió d'estat de dret. La Unió Europea té competències en matèria d'estat de dret i les ha d'exercir", ha remarcat Lenaers, tot fent especial menció a la necessitat de tenir presents les víctimes d'espionatge.
El ple de l'Eurocambra vota aquest dijous les recomanacions del comitè sobre Pegasus, un mes després que el comitè ja adoptés el seu informe final.
Espionatge amb Pegasus de Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua va denunciar fa només uns dies davant la justícia belga que ha estat espiada amb el programari Pegasus per part de l’Estat espanyol. En concret, es detalla que es van infectar cinc telèfons mòbils particulars de membres de l’entitat catalana, tres d’ells que resideixen a Bèlgica, l’any 2021, i que ho van poder certificar a finals de l'any passat. El president de l’ONG del català, Òscar Escuder, que és una de les persones espiades, va aportar més detalls sobre l'espionatge, juntament amb la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, també espiada, i els seus advocats Josep Jover i Catherine Forget, experts en dret de la UE i de les TIC. "No sé què buscaven en els nostres telèfons. No fem res il·legal", va afirmar Escuder.
L'espionatge va començar arran de fer-se públic el Catalangate, on investigadors de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, van assegurar que almenys unes 65 persones de l'entorn independentista català han registrat en els seus mòbils la intromissió de Pegasus, de l’empresa NSO Group, programa que només ven a estats. La justícia belga ja ha admès a tràmit la denúncia per ciberespionatge a Plataforma per la Llengua. En concret, es detalla que el jutge instructor del tribunal de 1a instància de Brussel·les, Olivier Anciaux, és l’encarregat d’investigar aquesta denúncia (procediment BR.20.99.570/23 Dossier 2023/035), inicialment dirigida contra funcionaris de l’estat espanyol.