En un moment en que la tònica dominant a la política és la confrontació, el retrobament dels companys de Mesa de Carme Forcadell aquest dimecres als Jardins del Palau Robert ha estat la clara excepció. Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, tots ells estrenen condemna, la inhabilitació imposada pel TSJC a l'octubre pel seu paper a l'octubre de 2017. Uns fets pels quals a l'expresidenta del Parlament li han caigut 11 anys i mig de presó.
Un moment de la presentació als Jardins del Palau Robert. / M. F.
L'equip que va acompanyar-la a la Mesa durant l'onzena legislatura han volgut ser el seu altaveu per presentar el llibre que Forcadell ha escrit sobre "la realitat amarga" de la vida a la presó. L'acte ha servit, sobretot, per posar en valor el seu rol com a segona autoritat de Catalunya i posar de manifest que malgrat l'agitada legislatura dels anys 2016 i 2017, havent de pilotar els anys més intensos del procés, la relació entre els membres sobiranistes de la Mesa ha sobreviscut, inclús amb Forcadell entre reixes. Una amistat "per sempre", ha afirmat Barrufet, a prova de condemnes.
Malgrat la seva absència forçosa, ella ha volgut ser-hi per pantalla i en diferit a través d'un vídeo enregistrat des de Wad-Ras. La conclusió del seu missatge, que "les presons són més dures per les dones" perquè estan "dissenyades, pensades i construïdes per homes".
Empresonada per ser qui és
La causa de Forcadell va anar al marge de la dels seus companys de Mesa. A ella la va jutjar i condemnar el Suprem, mentre que la resta s'han quedat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
"Si llegim les sentències, l'única diferència jurídica entre les nostres inhabilitacions i els 11 anys i mig és la Carme. Pels mateixos fets, a ella li han caigut 11 anys i mig i a nosaltres inhabilitacions". Així de clar ho ha afirmat Corominas. Simó ho ha rematat, sentenciant que "és a la presó perquè va ser presidenta de l'ANC, és així de bèstia".
En unes altres paraules, de manera més gràfica, ho ha definit Nuet, l'únic no independentista condemnat -recentment-, que l'ha qualificat de "cap de turc", perquè "és més fàcil condemnar a una persona que a cinc".
L'apunt per l'esperança l'ha posat Guinó. L'exdiputat convergent s'ha mostrat confiat que "en pocs mesos arribi l'indult". És més, ha emplaçat "la gent que pot indultar" perquè ho facin.
Entre els assistents a la presentació, primeres espases de la política catalana com els consellers de Justícia, Educació, Salut i el d'Exteriors -tots d'ERC-, així com els successors de Forcadell, Laura Borràs i Roger Torrent.
Víctimes o delinqüents?
El mes passat va fer tres anys que Forcadell viu empresonada. En tot aquest temps, l'expresidenta del Parlament i de l'ANC ha passat per quatre centre penitenciaris, Alcalà Meco, Puig de les Basses, Mas d'Enric i Wad-Ras, on actualment es troba interna. En cadascun d'aquests centres hi ha sembrat i regat la llavor del feminisme.
Al llibre Escrivim el futur amb tinta lila (Grup 62), l'expresidenta del Parlament narra la crua experiència de les recluses amb qui ha conviscut al llarg dels darrers anys, moltes de les quals -explica- s'han vist abocades a delinquir com a única sortida. La reflexió de Forcadell és que sense un entorn desestructurat com el que els ha tocat viure, no haurien acabat entre reixes. Per això, argumenta que si han acabat sent delinqüents és perquè abans han estat víctimes de desigualtats, de violències masclistes. És més, afirma que n'hi ha que no volen sortir per estalviar-se pallisses.
Alhora, conclou que tal com està ideat, el sistema penitenciari espanyol -i català- no serveix per rehabilitar els reclusos, perquè potencien la part punitiva.
Salt enrere amb el tercer grau
El passat 6 d'abril, el jutjat de vigilància penitenciària va revocar el tercer grau a Forcadell. Era la segona vegada que passava. El primer cop, el desembre de 2019, va ser el Tribunal Suprem qui va emetre el veredicte, aleshores en contra del criteri dels respectius jutjats de vigilància. Ara, en canvi, la decisió de restringir el règim de semillibertat s'ha pres directament en primera instància, sense necessitat que l'alt tribunal s'hagi hagut de pronunciar. Una autèntica galleda d'aigua freda per als presos independentistes, perquè representa un retrocés respecte la primera concessió del tercer grau.
A la imatge principal, els membres de la Mesa condemnats. / EFE