Empipament descomunal a Compromís amb el PSOE, després que els socialistes hagin tombat una esmena a la Mesa del Congrés per ampliar la reforma de la Constitució: reconèixer el dret civil valencià que el Tribunal Constitucional va anul·lar de l’estatut autonòmic. Ara, la formació capitanejada a la cambra baixa per Àgueda Micó i integrada dins del grup de Sumar, amenaça de dur l’organisme presidit per Francina Armengol al TC. Els valencians han presentat a la Mesa un escrit de reconsideració, i asseguren que si el PSOE manté la negativa d’ampliar la reforma de la Carta Magna, es dirigiran a aquest tribunal.
L'argument que donen les fonts socialistes consultades per tal de tombar aquestes propostes de modificació de la Constitució és que les esmenes presentades "no s'ajustaven" a la reforma de l'article 49 de la Constitució. Es tracta d’una reforma —pactada entre PSOE i PP— per dignificar les persones amb discapacitat en aquest text. A hores d’ara, la Carta Magna s’hi refereix com a persones “disminuïdes”. El cas és que Compromís, tal com ha reivindicat Micó en roda de premsa aquest dimecres, compta amb l’aval del CERMI (el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) per fer aquesta ampliació de la reforma de la Constitució.
No ha estat l’únic cop de porta que ha donat el PSOE en la Mesa extraordinària que s’ha celebrat aquest dimecres. Els socialistes han blindat, del bracet del PP, la Constitució de qualsevol altra modificació que no sigui la de dignificar les persones amb discapacitat. Així, el PSOE ha tombat les esmenes alienes a aquesta qüestió, de forma que han enviat a la paperera la petició de Més (també integrats dins de Sumar) d’atorgar a l’illa de Formentera un senador propi; en comptes del que comparteix amb Eivissa.
No ha acabat aquí la cosa. També han acabat a la paperera de la història l’esmena del PNB per incloure a la Carta Magna el dret a l’autodeterminació del poble basc, així com la d'eliminar-ne l'article 155. Els jeltzales volien crear una nova disposició addicional que fixés que “la plena realització dels Drets Històrics del poble basc, com a manifestació institucional del seu autogovern, s'exterioritza a través del dret a decidir de la seva ciutadania, lliurement i democràticament representada, essent el seu exercici pactat amb l'Estat”.
Així mateix, la formació liderada al Congrés per Aitor Esteban volia reformar l'article 2 de la Constitució amb l'objectiu de canviar el terme “nacionalitats” per “nacions” i eliminar la referència a la “indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Les esmenes dels nacionalistes bascos, però, no acabaven aquí. També van proposar limitar la inviolabilitat del rei i descentralitzar el poder judicial. També advocaven per eliminar la defensa de la “integritat territorial i l'ordenament constitucional” de les funcions de les Forces Armades, ja que són dues qüestions que, en una democràcia, “es tutelen pels tribunals de justícia”.