El recorregut com a diputada de Laura Borràs, condemnada per falsedat documental i prevaricació administrativa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), es decidirà en qüestió d’hores. L’horitzó temporal s’esgota i la determinació de Borràs per resistir al capdavant del Parlament de Catalunya xocarà amb la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que es reuneix aquest dijous a la 1 del migdia amb un ordre del dia que inclou la situació de la presidenta suspesa. Des de fa més d’una setmana que la JEC té sobre la taula els escrits de Vox, el Partit Popular i Ciutadans reclamant que apliqui la sentència, li retiri l’acta de diputada i trobi el desllorigador al laberint que hi ha a la cambra catalana.

Els 15 vocals de l’òrgan que regula els processos electorals tenen a les seves mans dirimir què passa amb l'escó de Borràs a la cambra catalana i res fa que pensar que no l’acabin cessant com a parlamentària. En aquest punt, tal com afirmen fonts jurídiques, s’apunten dues possibles sortides a l’embolic, que ara entra de ple al terreny administratiu. Tenint en compte els precedents de l’expresident Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, tots dos condemnats per desobediència per no retirar una pancarta i llaços grocs en període electoral, la JEC té la possibilitat de reclamar al Parlament que retiri la credencial a Borràs en virtut de l’article 6.2.b de la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG) amb l’argument de la “inelegibilitat sobrevinguda”.

L’article en qüestió desgrana que són “inelegibles” els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat. En base a això, la JEC interpreta que tant la prevaricació a la qual s’ha condemnat Borràs com la desobediència perpetrada per Torra i Juvillà són delictes contra l’Administració Pública.

Tot i així, s’observa una diferència entre els casos de Torra i Juvillà i el de Borràs. En aquesta ocasió, la JEC, com a organisme permanent, té l’opció de traspassar la responsabilitat a la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que s’ha constituït de forma temporal a raó de la convocatòria de les eleccions municipals que se celebraran el 28 de maig. L'òrgan està presidit pel magistrat de la secció 15 Civil José María Ribelles, té dos vocals judicials -la magistrada de la secció 12 Civil i gran defensora de la mediació en la resolució de conflictes, Raquel Alastruey, i el magistrat de la secció 7 Penal, Enrique Rovira-, la delegada provincial de l'Oficina del Cens Electoral és Nuria Pastor i la secretaria recau en Antonia Jiménez. 

Derivar el cas de Borràs a la capital catalana suposaria guanyar cert marge de temps perquè els cinc vocals de la JEP s’haurien de reunir per prendre una decisió definitiva, tot i que podria ser en qüestió d’hores o pocs dies. En els supòsits de Torra i Juvillà, com que les juntes electorals provincials ja s’havien dissolt, la JEC va tirar pel dret.

El domini dels temps també és un element a tenir en compte. En els precedents citats, la JEC va trigar 37 dies en ordenar al Parlament que retirés la credencial a Pau Pau Juvillà des que el TSJC va publicar la sentència contra l’exdiputat de la CUP. Amb Quim Torra va anar més per feina i el va cessar 15 dies després de la condemna. Si la Junta demà fa el mateix amb Borràs haurà tardat 14 dies.

El debat sobre la presidència del Parlament es farà pràcticament inajornable

En el cas que la Junta Electoral tiri milles i cessi Laura Borràs, aquest òrgan administratiu comunicarà a la Mesa que expedeixi les credencials del següent membre de la llista de Junts per la demarcació de Barcelona, que serà el portaveu de Demòcrates, Toni Castellà. Habitualment, la JEC atorga un termini de cinc dies hàbils per executar aquesta ordre. Amb tot, l'òrgan de govern del Parlament té l'opció de presentar al·legacions, si així ho estima oportú, i també podria presentar un recurs al Tribunal Suprem (TS), tal com va fer amb Quim Torra i Pau Juvillà.

En tot cas, això només postergaria uns dies l'actuació sobre l'acta de Borràs que, en el moment que deixi de ser diputada, la presidència de l'hemicicle quedarà vacant. Si la Junta Electoral Central passa la pilota a la provincial, qualsevol decisió que adopti aquesta última pot ser recorreguda per la defensa de la presidenta de Junts per Catalunya, que també pot allargar només uns dies la decisió final encara que fonts jurídiques asseguren que no tindria cap recorregut.

Els precedents de Torra i Juvillà, però, compliquen les possibilitats de Laura Borràs per mantenir-se com a diputada suspesa de drets i deures fins que, hipotèticament, el TS confirmi la fermesa de la sentència. De fet, la dirigent juntaire va acabar acatant l'ordre de la JEC amb el cas Juvillà abans que el Suprem es pronunciés sobre els recursos i són justament aquests dos casos els que demostren la complexitat del futur de Laura Borràs a la cambra catalana. Tant Torra com Juvillà van presentar recursos a l'alt tribunal, que va avalar que la Junta Electoral els retirés l'acta amb l'aplicació de l'article que fa referència a la "inelegibilitat sobrevinguda" per les seves condemnes per desobediència encara que la sentència no fos ferma.

Més tard, també el Tribunal Constitucional va rebutjar els recursos de l'expresident Torra contra la retirada de la seva acta, una qüestió ja elevada al Tribunal Europeu de Drets Humans. S'espera que Juvillà segueixi els mateixos passos fins a arribar a les instàncies europees, i Laura Borràs ja va indicar el mateix dia de la sentència que la seva defensa adoptarà totes les mesures necessàries per defensar la seva "innocència" —amb el suport de Junts—.

Si la presidenta de Junts perd l'acta i el Parlament es queda sense presidència, el cert és que el reglament no especifica quan s'ha d'activar l'elecció d'aquest càrrec, però tots els grups —tret de Junts— insisteixen a "posar fi" a quasi vuit mesos d'interinitat. El PSC ja ha anticipat que, si Borràs deixa de ser diputada, demanaran immediatament la celebració d'un ple per triar qui ha d'encapçalar la cambra. En aquesta línia, Esquerra Republicana considera que això obriria "una nova oportunitat" per "refer l'acord" entre els partits independentistes i apunta que la cambra ha d'estar liderada per una persona d'aquestes formacions. Els republicans han obert la porta a atorgar la presidència del Parlament, de nou, a Junts per Catalunya; mentre que la CUP també ha precisat que no contribuiran a donar la presidència a "qualsevol partit del 155".

Anna Erra, futura presidenta del Parlament?

Malgrat que Junts reitera que no prendrà posicionament fins que s'hi trobin amb l'escenari de Laura Borràs sense acta de diputada, i que la setmana passada Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillas proposessin la restitució de la presidenta de l'hemicicle —un plantejament que no comparteix tot el grup parlamentari i que també ha generat incomoditat a membres de l'executiva—, el partit lluitarà per mantenir la segona autoritat del país i el nom amb més força per assumir aquest paper és Anna Erra, alcaldessa de Vic. Per la seva banda, el PSC no ha descartat presentar un candidat a la presidència de la cambra, però tampoc s'ha desmarcat de la possibilitat de votar algun membre proposat per algun altre partit. Aquest mateix dimecres, però, Ciutadans s'ha mostrat disposat a votar una presidència dels socialistes.

A tot plegat, cal afegir la proposta de reforma del reglament del Parlament que va presentar la setmana anterior el PSC per poder destituir Laura Borràs sense que la sentència sigui ferma. El fet que aquest dimarts es decidís a la Junta de Portaveus no tramitar-la per la via de lectura única, sinó per la d'urgència extraordinària, impossibilita que arribi al proper ple, que se celebra del 18 al 20 d'abril. Això sí, el debat a la totalitat d'aquesta proposició es farà el primer ple de maig, del 2 al 4 d'aquest mes, però encara quedarà el tràmit de la ponència i el debat final. Amb aquests terminis, molt probablement no tindrà cap implicació en el cas de Laura Borràs i, a més, tampoc compta —ara com ara— amb el quòrum de la majoria dels grups parlamentaris. Així doncs, l'efecte més immediat serà el que decideixi la Junta Electoral. El temps s'escurça.