Aquest és el comunicat íntegre del Tribunal d'Schleswig-Holstein sobre el president a l'exili, Carles Puigdemont.
Cas Carles Puigdemont: L'extradició per càrrecs de malversació de fons públics és admissible, l'extradició per càrrecs de rebel·lió és inadmissible. Carles Puigdemont segueix en llibertat
12.07.2018
Mitjançant interlocutòria de 12 de juliol del 2018, la sala primera del penal del Tribunal Superior de Justícia d'Schleswig-Holstein s'ha pronunciat sobre l'admissibilitat a Espanya de l'extradició de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
El Tribunal ha declarat inadmissible l'extradició sota el càrrec de rebel·lió. Les accions atribuïdes a l'expresident català no constituïen ni el delicte alemany d'alta traïció (art. 81 del Codi Penal) ni el d'alteració de l'ordre públic (art. 125 del Codi Penal). La magnitud de la violència, tal com es preveu en la regulació de l'alta traïció, no es va produïr en els enfrontaments a Espanya. S'ha descartat la responsabilitat penal per trencament de la pau perquè a Carles Puigdemont només el preocupava la celebració del referèndum. No era un "líder espiritual" d'una violència.
D'altra banda, l'extradició és admissible sota l'acusació de malversació de fons públics, ja que les autoritats espanyoles acusarien justificadament Carles Puigdemont de ser coresponsable d'incórrer en obligacions financeres amb l'erari públic. La confirmació d'aquestes acusacions en resultats ha de ser aclarida exclusivament en el context del procés penal espanyol.
Ja que Carles Puigdemont sempre ha complert les seves condicions de reclusió, l'exempció de reclusió ja ordenada continua en vigor.
L'exposició de motius continua dient:
1) Respecte a l'acusació de "rebel·lió", fins i tot després d'un nou examen s'ha constatat una falta de compliment de la doble incriminació exigida en virtut de l'article 3 de la Llei d'assistència judicial recíproca internacional en matèria penal. D'acord amb la voluntat del legislador alemany i d'acord amb la legislació europea, això és d'importància decisiva. La disposició penal alemanya d'alta traïció segons l'article 81 del Codi Penal assumeix un nivell de violència que no va ser assolit per les disputes a Espanya.
El referèndum de l'1 d'octubre del 2017 en si mateix no va provocar aquest nivell de violència per la mateixa raó que no va ser capaç de conduir directament a la separació d'Espanya i, segons la voluntat del perseguit Puigdemont, només pretenia ser el preludi de futures negociacions. Els violents enfrontaments entre qui estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, en particular davant diversos col·legis electorals, no haurien assolit un grau que hagués amenaçat greument l'ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol s'havien basat en l'ordre donada a la policia regional (Mossos d'Esquadra), que està subordinada a la Generalitat de Catalunya, per "garantir" la celebració del referèndum, el Tribunal tampoc no veu motius per a actes de violència contra les forces del Govern central. Segons la informació disponible, tampoc no es van produir aquests actes de violència.
2) El Tribunal també ha negat la punibilitat respecte al trencament de la pau (article 125 del Codi Penal).
També podria ser castigat qui, com a planificador o organitzador d'un esdeveniment violent, no pogués ser trobat en l'escena de l'esdeveniment. El requisit previ, tanmateix, és que aquest "patrocinador" hagi estat capaç de reconèixer i aprovar els actes de violència i també d'influir en el que hagués succeït. Aquest no va ser el cas del perseguit Puigdemont. Només el preocupava el referèndum. No era un "líder espiritual" de la violència.
3) Pel que fa a l'acusació de malversació de fons públics, el Tribunal ha mantingut la seva avaluació anterior i ha declarat admissible l'extradició. Referent a això, no s'ha d'examinar la doble tipificació perquè es tracta d'un acte de catàleg en el sentit de la Decisió marc de la UE, que no requereix aquest examen. D'altra banda, tanmateix, també es tipifica la doble incriminació, ja que el delicte també seria punible a Alemanya com a malversació de fons (article 266 del Codi Penal).
La descripció original dels fets ha quedat en part obsoleta a causa de noves investigacions. Tanmateix, el Tribunal ha pogut veure amb prou claredat que el perseguit Puigdemont està en última instància acusat de ser coresponsable d'assumir compromisos financers a compte de l'erari públic. Com a president regional, el perseguit Puigdemont podia veure fàcilment que la celebració d'un referèndum costaria diners. Fins i tot l'amenaça als actius que suposen les obligacions contretes és, segons el codi alemany, un perill suficient. No és obvi que els costos contrets haguessin d'haver estat finançats íntegrament per tercers des del principi. Les qüestions individuals pendents s'han d'aclarir en els procediments penals espanyols.
4) El Tribunal descarta que la sol·licitud d'extradició s'utilitzi per perseguir políticament Carles Puigdemont a Espanya, com creien els perseguits. És absurd atribuir-ho a l'Estat espanyol quan és membre de la comunitat de valors i de l'espai judicial comú de la Unió Europea. El Tribunal confia plenament que el poder judicial espanyol també complirà els requisits de la legislació nacional i comunitària.
5) El Tribunal no veu cap obstacle formal a l'extradició ni preocupacions en relació amb el permís d'extradició que concedirà el Fiscal General de l'Estat de Schleswig-Holstein.
Això també es refereix al compliment del principi d'especialitat (l'enjudiciament penal a Espanya es limita ara a l'extradició declarada admissible). El Tribunal assumeix que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i no processaran per càrrecs de corrupció i rebel·lió el perseguit Puigdemont després de la seva extradició.
6) Contràriament a la petició del Fiscal General de l'Estat de Schleswig-Holstein, el Tribunal s'ha abstingut finalment de tornar a posar sota custòdia d'extradició el perseguit Puigdemont perquè el perseguit sempre ha complert les seves condicions.