La Comunitat Israelita de Barcelona, que reuneix els jueus de la capital catalana (no s'ha de confondre israelita amb israelià) ha plantat aquest dimecres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la seva decisió de trencar les relacions amb Israel i suspendre l'agermanament amb Tel-Aviv. La Comunitat Israelita ha decidit no assistir al lliurament de les distincions a entitats i institucions centenàries de la ciutat. Aquesta era la primera edició de la concessió d’aquesta distinció que a partir d’ara s’atorgarà anualment, però ha nascut amb evident polèmica per l'actitud de Colau.

A banda de la Comunitat Israelita, altres entitats han rebut les distincions com els Lluïsos de Gràcia, el Casino l’Aliança del Poblenou, el Club Esportiu Europa, el Cercle de Gràcia, el Gremi de Pastisseria de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, el Club Esportiu Laietà, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, l’Orfeó Martinenc o el Centre Excursionista de Catalunya, entre d’altres.

La Comunitat Israelita ha fet un comunicat, criticant la decisió de Colau, i ha assegurat que la ruptura "no representa, ni en forma ni en fons, el que és Barcelona ni els seus ciutadans". També ha denunciat que en les darreres setmanes, arran d'aquesta campanya de l'Ajuntament, "ha anat creixent la pressió al voltant de les comunitats jueves". I recorden que recentment van enviar una carta a Colau expressant "gran preocupació". Afegeixen que el que ha fet el govern municipal és "antisemitisme sofisticat".

 

La Comunitat Israelita va ser creada a Barcelona el 1918 pel que llavors era una incipient població jueva de Barcelona, després de l'expulsió dels jueus el 1492. Al segle XIX, alguns financers i homes de negocis jueus de procedència francesa i centreeuropea van començar a establir-se a les principals ciutats de la península, encara que aquesta presència resultava pràcticament imperceptible per al conjunt de la societat. El començament de la Primera Guerra Mundial va marcar un punt d’inflexió, segons explica la mateixa Comunitat. Si fins a l’any 1914, la poca presència jueva a Barcelona era majoritàriament d’origen alemany o austrohongarès, durant la guerra van arribar a Barcelona desenes de famílies sefardites: jueus otomans residents a França que es van veure forçats a exiliar-se i que van veure la Península com un refugi. Es van establir a Barcelona, ciutat de fàbriques i portuària que durant la guerra s’havia convertit en una localitat dinàmica i pròspera. I, en la mateixa època, també en van arribar que fugien del servei militar, d’algunes famílies dinàstiques de centreeuropa i altres que s’escapaven de les persecucions i polítiques antijueves. En total, segons els càlculs més optimistes, més d’un miler de jueus es van establir llavors a Barcelona.

El mes de desembre del 1918 va néixer la Comunitat Israelita de Barcelona. Els signants de l’acta de constitució i dels estatuts van ser en la seva majoria d’origen centreeuropeu, i el primer president va ser un membre de la comunitat alemanya, Edmundo Metzger. La utilització de la paraula bíblica "israelita” i no “jueva”, reflecteix "la preocupació dels fundadors de no utilitzar una paraula amb una càrrega negativa que tenia prevalença en l’imaginari col·lectiu, perquè se seguia veient els jueus com una comunitat deïcida". Posteriorment van arribar altres interpretacions, com les que incorporen Jesús en la cultura jueva.

Colau ha anunciat aquest dimecres la suspensió temporal de totes les relacions amb l’estat d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv. La mateixa alcaldessa ha enviat una carta al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en què l’informa de la decisió. Colau ha defensat aquesta ruptura parlant d'una suposada “violació flagrant i sistemàtica dels drets humans”. “Entenem que no podem callar”, ha insistit l’alcaldessa.  Ha assegurat que el trencament global amb el país hebreu no és “en cap cas una discriminació a la població jueva, és una crítica a un govern, no a un poble, una comunitat, o una religió”.