La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, es reunirà amb les comunitats jueves per presentar el document del grup de treball pel foment de la cohesió social a Catalunya davant la guerra a Gaza. La comunitat jueva de Barcelona, comunitat centenària que va construir la primera sinagoga a la península Ibèrica, no assistirà a aquesta reunió.
Serret va fer una carta el passat 5 de març per convidar la comunitat jueva a l'acte de presentació, però la comunitat jueva va contestar l'endemà, assegurant que no hi assistirien. "Mal que em pesi, cal que l’informi que no hi assistiré. La nostra decisió es fonamenta en la falta de comprensió en les relacions que el govern actual de la Generalitat de Catalunya pretén mantenir amb la Comunitat que presideixo. Ens preocupa profundament que el departament d’Acció Exterior i Unió Europea sigui designat com el principal interlocutor de les comunitats jueves de Catalunya, quan les seves competències no afecten directament el nostre col·lectiu", destaca la carta. Així, insisteixen que "la comunitat jueva ha estat part integral de Catalunya durant segles, i ha contribuït significativament a la seva identitat i desenvolupament, demostrant un compromís profund amb Catalunya i els nostres valors compartits".
Descontents amb la comunicació entre el Govern i la comunitat jueva
En aquest sentit, la carta també recorda que Exteriors va cancel·lar l'obertura d'una delegació de la Generalitat que "hauria funcionat com a pont de connexió". Segons la comunitat jueva, això hauria servit per a les "relacions culturals, econòmiques, esportives i acadèmiques entre Israel i Catalunya, que nosaltres esperàvem amb gran il·lusió".
En aquest sentit, constaten que "el departament d’Acció Exterior no exerceix competències que impactin directament en la nostra comunitat. No tenim cap delegació en l'exterior, més enllà del respecte fraternal que ens uneix a tot el poble d'Israel, la nostra llar nacional. Catalunya no disposa d’una delegació a Israel que pugui servir com un potencial vincle".
Per altra banda, en la carta, la comunitat jueva sent que les seves peticions són desateses i constantment derivades a altres departaments. "Entenem que la nostra interlocució amb la Generalitat de Catalunya hauria de produir-se amb els departaments pertinents. Com el de Presidència, perquè el president ho és de tots els ciutadans de Catalunya, i perquè és el departament que té les competències d'Afers Religiosos, en tant que confessió reconeguda i com a membre fundador que som de la Federació de Comunitats Jueves (FCJE.ORG); o amb Educació, en tant que fundadors del Col·legi Hatikvah, l’únic centre educatiu del món on s'imparteixen els nostres valors mil·lenaris i tradició en català; o amb Cultura, pels temes de patrimoni històric jueu, com els “calls”; o amb Justícia, per les qüestions de memòria històrica com, per exemple, la Shoà. En canvi, som derivats constantment al departament d’Acció Exterior. Vostè sap que hem demanat reunions amb el president de la Generalitat i amb tots". D'aquesta manera, constaten que "considerem que això és una anomalia interpretativa, que no reflecteix adequadament la nostra posició com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya".
Molestos amb la reacció del Govern pel 7 d'octubre
Paral·lelament, la carta també ha servit per criticar la falta de resposta i empatia per part del Govern per l'atac de Hamàs, el passat 7 d'octubre. "Mentre que altres líders mundials van expressar immediatament solidaritat amb les comunitats jueves locals, no rebem la mateixa consideració de part del nostre govern. Veiem com presidents de tots els països del món van convidar les comunitats jueves locals a compartir el seu dolor després de tal matança i a nosaltres no sols no ens van convidar, sinó que ho hem demanat i ni tan sols així se'ns ha rebut. Tampoc ens van acompanyar en l'acte que vam celebrar a la 'Gran Sinagoga Maimònides de Barcelona', dos dies després dels atacs atroços del 7 d'octubre. Ni a la multitud d'actes pel retorn dels ostatges segrestats per Hamàs; ni tampoc a les diferents projeccions de cinema, concerts, conferències i actes culturals a què els hem convidat: mai no hi ha vingut ni el president ni cap membre del govern", conclou la carta.