Després del vistiplau dels comuns a la proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a favor d'un acord de claredat que permeti convocar el referèndum "definitiu", els de Jéssica Albiach han incorporat aquesta qüestió a la seva bateria de propostes de resolució amb motiu del debat de política general. Concretament, hi ha tres punts de la formació que fan referència a la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. I un d'ells insta el Parlament a reconèixer que, com a pas previ a la presentació de l'acord davant del govern espanyol, és necessari "convocar la taula de partits catalana" per tal de consensuar la proposta per l'autodeterminació entre tots els grups de la cambra. Aquest mateix dimarts, els comuns ja van insistir durant la seva intervenció en la importància de reunir aquest espai de diàleg, que tants cops ha reclamat també el líder del PSC, Salvador Illa.
Un cop la proposta passi per la taula de partits, els de Jéssica Albiach volen presentar-la posteriorment a la taula de diàleg. Amb la recepció formal de l'acord de claredat per part de l'Estat, els comuns confien que "s'unifiquin criteris i s'estableixin les bases i condicions per poder fer un referèndum efectiu i acordat sobre l'estatus polític de Catalunya". En el text, també confien que això permeti que "tothom s'hi senti inclòs i tothom accepti el resultat". Amb tot, l'espai de diàleg amb el govern espanyol ha de permetre acordar, com a mínim, "el procediment, les condicions per dur-lo a terme i la interpretació del seu resultat".
D'altra banda, les altres resolucions sobre la qüestió nacional aprofiten per refermar l'aposta dels comuns pel diàleg. Així, una d'elles demana que la Generalitat i la Moncloa accelerin la negociació de la taula de diàleg. "I fer-ho per abordar també la fi de la judicialització de la política, abordant la reforma del codi penal i el delicte de sedició", afegeix el text, apostant doncs per fer que aquesta reforma sigui el pròxim acord de la taula de diàleg. Malgrat les crítiques per la velocitat de les negociacions, la formació també vol que el Parlament "refermi" l'aposta pel diàleg "com a mètode per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya". En aquest sentit, també exigeixen que la negociació sigui "de Govern a Govern" i mai liderat, per la banda catalana, per "un estat major de forces polítiques", amb relació als anteriors intents de Junts d'incloure representants a la taula sense presència a l'executiu.
Fiscalitat, Palestina i mesures socials
Més enllà, els de Jéssica Albiach també han volgut posar cullerada en la qüestió de la fiscalitat, una caixa oberta ara després de la decisió d'Andalusia d'imitar el model madrileny per eliminar l'impost de patrimoni. Els comuns volen que Catalunya continuï apostant per un model allunyat del dumping fiscal que sigui de "fiscalitat justa". Per la polèmica generada fa ara una setmana, després que la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, restés importància a la resolució del Parlament condemnant Israel per apartheid, els comuns han aprofitat per instar el Govern a complir aquell acord. L'altra desena de resolucions presentades per la formació abasten matèries fonamentalment socials, com ara les polítiques d'habitatge o les ajudes econòmiques a famílies vulnerables, i energètiques per fer front a la crisi climàtica.