En Comú Podem ha registrat aquest dilluns al Congrés dels Diputats una pregunta escrita al Govern perquè l'executiu de Pedro Sánchez aclareixi si té previst demanar al Parlament Europeu que autoritzi l'ús del català.

En el seu escrit, la formació recorda que el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, es va comprometre per carta el gener de 2017 a permetre l'ús del català, sempre que ho sol·licités abans el govern espanyol.

"El president del Parlament europeu es va comprometre a fer possible l'ús de la llengua si les autoritats de l'estat espanyol ho demanaven: Preguntem en el Govern si instarà l'ús de català, gallec i basc al Parlament UE," ha tuitejat aquest dilluns el diputat Jaume Moya.

En aquest sentit, En Comú insta l'executiu de Sánchez a aclarir si té previst prendre aquesta mesura, que el partit considera "un pas molt important" per avançar en la projecció del català i el compliment de la Constitució, que estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Així ho ha posat de manifest en declaracions a Europa Press el diputat Moya, un dels quatre que firmen les preguntes registrades a la Cambra Baixa, en les quals la confluència planteja "la necessitat d'autoritzar l'ús de la llengua catalana, també denominada valenciana al País Valencià".

Tajani permetria l'ús del català

Els parlamentaris catalans aprofiten així mateix per preguntar al Govern si té previst "instar davant del Parlament europeu l'ús normalitzat de les altres llengües que compten amb estatut oficial a Espanya, és a dir, l'eusquera i el gallec".

El president del Parlament Europeu Antonio Tajani / EFE

Tajani va escriure la seva missiva de gener de 2017 íntegrament en català, quan encara era vicepresident del Parlament Europeu, i en resposta a la carta que li van enviar prèviament sis eurodiputats catalans, entre ells, Ernerst Urtasun, d'ICV, partit integrat a En Comú Podem.

En la seva resposta, Tajani es comprometia a "no posar obstacles" a permetre l'ús del català, si resultava elegit president del Parlament Europeu —com després va ocórrer—. Això sí, assenyalava que per adoptar aquesta decisió, era necessari que ho demanessin "les autoritats nacionals davant del Parlament".