Enmig de tot l'enrenou generat en els últims dies per la negociació entre Sumar i Podemos per una candidatura conjunta a les eleccions generals del 23 de juliol, especialment pel veto imposat a la ministra d'Igualtat, Irene Montero, en el cas de les llistes a Catalunya, ha sobresortit el nom de la madrilenya Lilith Verstrynge com a número 4 per la candidatura a Barcelona. Aquesta posició de la secretaria d'organització de Podemos i secretaria d'estat per l'Agenda 2030, quan mai no ha viscut al país ni té cap relació amb la ciutat ha estat polèmica i aquest dilluns, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, l'ha justificada davant les crítiques rebudes. Segons el també diputat al Congrés i nou regidor a Sabadell després de les municipals, el fet que Verstrynge ocupi el número 4 de la candidatura (en les darreres eleccions generals, celebrades el novembre del 2019, van aconseguir 5 diputats per aquesta circumscripció) és un "gest de generositat". Mena ha assegurat que amb aquest moviment han aconseguit treballar per un acord per la unitat, que és el que reclamava la ciutadania. 

Després de la polèmica per la presència de Verstrynge a les llistes per Barcelona i també pel veto a Montero, Mena ha assegurat que a partir d'ara, un cop s'ha confirmat la candidatura unitària dels partits a l'esquerra del PSOE agrupats en el moviment Sumar, el seu objectiu és parlar de propostes i no de noms. Amb tot, encara es desconeix qui seran els caps de llista pel 23-J a les diferents circumscripcions catalanes. Preguntat en roda de premsa per l'elecció de l'ambaixador d'Espanya davant l'OTAN, Agustín Santos Maraver, com a número 2 de la candidatura, Mena l'ha beneïda, assegurant que es tracta d'un "perfil guanyador".

El canvi de consellers, una "rectificació en diferit"

Des dels comuns també han volgut valorar la decisió de Pere Aragonès d'aprofitar la sortida de Teresa Jordà del Govern per marxar com a número 2 de Gabriel Rufián a Madrid per també cessar Josep Gonzàlez Cambray com a conseller d'Educació i Juli Fernández com a responsable de Territori. En aquest sentit, el portaveu ha recordat que el seu partit demanava el cessament de Cambray en el ple monogràfic sobre Educació que s'ha de celebrar durant aquesta setmana al Parlament i ha definit aquesta remodelació del Govern com una "rectificació en diferit de polítiques que no han funcionat". "La destitució de Cambray era un consens, el balanç de Territori és desastrós i el departament d'Acció Climàtica s'havia convertit en el d'inacció climàtica", ha reflexionat Mena, que també ha atribuït aquesta decisió als mals resultats d'ERC en les municipals del 28-M. 

Mena també s'ha referit a les "paraules preocupants" de Laura Borràs respecte a la situació de Ripoll, on l'extrema dreta, encapçalada per Sílvia Orriols, va guanyar les eleccions  i la presidenta de Junts va reflexionar sobre la possibilitat de deixar-los governar. "Les paraules de Borràs serien greus en qualsevol cas, però cal recordar que no és una persona individual sinó la presidenta de Junts. O està parlant en nom del partit o ja estan trigant a destituir-la", ha clamat Mena, que ha aprofitat l'ocasió per retreure a ERC la seva aposta per un "front democràtic" en les properes eleccions generals: "S'han de plantejar si es pot fer un front democràtic amb un partit on la presidenta es planteja deixar governar l'extrema dreta. O fan dimitir Borràs o es replantejen aquest front. Les dues coses no poden ser", ha insistit el portaveu dels comuns, que també ha lamentat que Anna Erra, nova presidenta del Parlament, s'hagi posat de perfil, segons ell, en aquesta qüestió.