L’endemà del 28 de maig els comuns encara es llepaven les ferides d’una nit electoral que els va deixar un regust agredolç -amb una mínima pujada en vots percentuals però amb la derrota a Barcelona i amb Colau relegada a la tercera posició- quan Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria d’eleccions generals per al 23 de juliol. Tot i la sorpresa inicial, els comuns es van beneficiar del fet que la seva estratègia electoral ja estava definida des de feia mesos i no serà cap altra que apostar-ho tot al nou projecte de Yolanda Díaz, el moviment Sumar, que almenys a Catalunya es trobarà amb un bloc monolític de suport.
Ara bé, abans d’entrar a les perspectives pel 23-J, cal fer una ullada als resultats del 28-M, fet que implica una doble anàlisi, per una banda, quantitativa, on els comuns han salvat els mobles, i una altra qualitativa, on clarament han perdut pes polític. Respecte a les municipals del 2019, els comuns, amb la seva diversitat de sigles i confluències locals, han passat de 302.559 vots a 266.061, però aquesta caiguda en 36.000 vots s’explica bàsicament en la caiguda de la participació, encara que també han tingut una pèrdua percentual, del 9,39 per cent dels vots el 2019 al 8,85 de diumenge passat. En nombre de regidors, passar de 258 a 244 suposa una pèrdua de 14 regidors, una caiguda, però no una desfeta.
L’anàlisi qualitativa, però, revela altres aspectes a tenir en consideració. D’una banda, Ada Colau ha perdut per segona vegada les eleccions municipals -en un patró força curiós, l’alcaldessa en funcions va quedar primera en les seves primeres eleccions, segona en el segon intent i tercera en el tercer- i les seves possibilitats de revalidar l’alcaldia són menors a no ser que el recompte oficial tombi la truita i situï Barcelona en Comú per davant del PSC. Però la del bastió principal no ha estat l’única pèrdua pels comuns, que han passat de guanyar les eleccions en dotze municipis a fer-ho només en set.
Retenen el Prat, perden Montcada
Així, aquest 2023 els comuns han retingut la victòria al Prat de Llobregat i Pallejà (Baix Llobregat), Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), Montornès del Vallès i Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai (Terra Alta) però l’han perdut a la Palma de Cervelló i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Montcada i Reixac (Vallès Occidental), Sant Iscle de Vallalta (Maresme) i la Sénia (Montsià). El mascaró de proa dels comuns és ara el Prat de Llobregat, tot i que allà han passat d’11 a 9 regidors, però on aguanta el seu cap de llista i fins ara alcalde, Lluís Mijoler, convertit en el principal opositor a l’ampliació de l’aeroport. A l’altra banda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els comuns han perdut l’important municipi de Montcada i Reixac, on han passat de 7 a 5 regidors i la victòria ha estat pel PSC.
Tot i que aquests resultats suposen una pèrdua efectiva del poder municipalista dels comuns, la convocatòria d’eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat per al 23 de juliol, malgrat l’avançament inesperat, els agafa amb els deures fets i amb un avantatge respecte d'altres llocs de l’Estat espanyol, l’absència d’un enfrontament amb Podemos. En aquest sentit, els comuns tenien clar que jugarien la carta de Yolanda Díaz, que no ha parat de participar en la campanya electoral d’Ada Colau. En aquest context, no va ser cap sorpresa que l’endemà de les eleccions i un cop coneguda la convocatòria d’eleccions, el portaveu d’En Comú Podem, David Cid, anunciés que els comuns es posaven “a disposició de Yolanda Díaz”, i afegís que per aturar l’ascens de la dreta calien “projectes nous com el que encapçala Yolanda Díaz”.
La incògnita a resoldre, el cap de llista
En tot cas, si està resolta l’estratègia general, la de fer pinya amb el projecte Sumar de Yolanda Díaz probablement en forma de confluència a través d’En Comú Podem com s’havia fet en anteriors eleccions amb Unidas Podemos, la incògnita continua sent el nom de la persona que encapçalarà la candidatura. En les dues eleccions generals del 2019, la del 28 d’abril i la repetició del 10 de novembre, el cap de llista va ser Jaume Asens, que en totes dues ocasions va aconseguir 7 escons a Catalunya i va situar els comuns com a quarta força política catalana.
Avalat per aquells resultats, Asens podria repetir com a candidat, per bé que la possibilitat que la cap de llista sigui Ada Colau encara té escletxes obertes. És cert que l’encara alcaldessa s’ha autodescartat públicament malgrat que en converses internes ha expressat aquesta possibilitat, i la seva prioritat continua sent la formació d’un govern progressista a Barcelona, però el calendari mana, i si el 17 de juny no hi ha acord, el 19 a tot estirar s’han de fer públiques les llistes amb què concorrerà En Comú Podem a la circumscripció de Barcelona i Colau no ha volgut revelar, per no afeblir la negociació, què farà si fracassa el seu intent d’articular un govern d’esquerres a la capital de Catalunya. La resposta, en uns dies.