L'associació balear 'Amics del Poble Sahrauí' s'ha concentrat aquest dilluns al barri de Cort de Palma (Mallorca) per a exigir al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "rectifiqui" sobre el seu canvi de postura envers el Sàhara Occidental, un ja llunyà viratge en favor a les postures del govern del Marroc que els protestants qualifiquen de "traïció". La presidenta de l'associació, Catalina Rosselló, ha advertit que, d'acord amb el dret internacional, "l'únic que pot decidir el seu futur és el poble sahrauí". Amb això, remarca la responsabilitat d'Espanya com a potència administradora de la seva antiga colònia i advoca per un referèndum d'autodeterminació al territori nord-africà en disputa de sobirania.
Rosselló, qui ha recordat que fa més de 25 anys que l'entitat convoca aquesta mobilització en el dia de Nadal, "un dia de pau en el qual hauria de prevaler la justícia", ha explicat que amb aquesta concentració volen "estar al costat de les famílies sahrauís i que sàpiguen que no estan sols". En aquest sentit, l'associació balear també ha volgut "denunciar el silenci internacional davant una guerra des de fa tres anys entre el Front Polisario i el Marroc", subratllant que "va ser el Marroc qui va violar l'alt al foc".
L'acte ha tingut lloc en la Plaça de Cort, on s'ha llegit un manifest de suport al poble sahrauí i alertat per la situació de "presos polítics sahrauís al Marroc" i famílies d'una quinzena de desapareguts des de 1975. El manifest també condemna "les atrocitats que cometen, de manera deliberada i sistemàtica, les forces repressives del règim d'ocupació marroquina contra la població sahrauí", com a "bombardeig de població civil" i "execucions extrajudicials", entre altres denúncies. Igualment l'associació ha protestat per la no concessió de visats als sahrauís i per l'agressió a l'artista Haddi Malainin. A més, enguany l'entitat també ha volgut "estar al costat del poble palestí" enfront del "veritable genocidi" i la "barbàrie" que estan sofrint. La concentració ha finalitzat amb un minut de silenci.
Gir de Sánchez amb el context migratori de fons
El territori sahrauí, antiga colònia espanyola, va ser ocupada pel Marroc el 1975 i es va produir una lluita armada que va continuar fins al 1991, quan es va acordar un alto el foc per arribar a un acord de referèndum. Aquest acord mai es va produir, per discrepàncies amb qui havia de votar, i l'escalada del conflicte polític va portar a un trencament de l'alto el foc el novembre de 2020. En el context del repte per la migració no regulada a la frontera entre Espanya i el Marroc a Ceuta i Melilla, el govern de Pedro Sánchez va propiciar un apropament amb el Regne del Marroc per millorar les relacions i s'ha allunyat a poc a poc del Sàhara Occidental, cosa que el Front Polisaro ha arribat a qualificar de "traïció". El delegat del Front Polisario a Espanya, Abdulah Arabi, va afirmar al gener que el Marroc utilitzava la immigració per pressionar el govern espanyol i que aquest va "cedir als xantatges"