El nou president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, s’ha estrenat en el càrrec amb un discurs dirigit a la resta de magistrats del TC en el qual ha inclòs advertiments. Els avisos han anat dirigits a l’independentisme, així com al govern espanyol en el supòsit que arribés a plantejar-se celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya; i han servit per donar resposta a les declaracions de la flamant magistrada progressista María Luisa Segoviano, que la setmana passada va encendre les alarmes a Madrid. “La Constitució no permet ni la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”, ha asseverat el substitut de Pedro González-Trevijano al capdavant del tribunal de garanties.

Segoviano va afirmar en una entrevista a Onda Cero que l'autodeterminació és "un tema complex" que "s'ha d'estudiar". "No s'ha de tenir por a cap plantejament, a cap posició ni suggerència", va advertir. Conde-Pumpido ha fet un discurs en el qual ha volgut posar en valor la trajectòria dels nous magistrats que aquest dilluns van entrar al Constitucional: Juan Carlos Campo, María Luisa Segoviano, Laura Díez i César Tolosa. Així mateix, hauria intentat deixar clar també que el Constitucional ha de protegir les autonomies i també respectar la pluralitat dins de l’àmbit territorial. Ara bé, essent això compatible amb la idea que la Carta Magna no permet l’autodeterminació dels pobles que conformen l’Estat.

Cándido Conde-Pumpido és president del Tribunal Constitucional des d’aquest dimecres, després que una estreta majoria de sis magistrats l’hagin escollit per situar-se al capdavant de la institució. María Luisa Balaguer ha obtingut cinc vots, havent aconseguit el suport del sector conservador, que la considerava més idònia per al lloc perquè no té un passat tan arrelat als partits polítics. Conde-Pumpido té un currículum amb tints socialistes, en tant que va ser fiscal general de l’Estat durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol.

Aquest dimarts, els magistrats progressistes van celebrar una reunió en privat per intentar posar-se d’acord i presentar-se al ple de dimecres amb un únic nom sobre la taula. Van fracassar. Tot i que el favorit d’aquest sector era Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer no va donar el seu braç a tòrcer i no va retirar la seva candidatura. El motiu? Confiava rebre el suport dels conservadors i també obtenir el vot clau de María Luisa Segoviano, que finalment s’ha decantat per l’ex fiscal general de l’Estat.

Conde-Pumpido ha tingut també la seva participació en el procés. Ha coordinat la tramitació dels recursos presentats contra la causa judicial al procés independentista. Els intents d’aquest jutge progressista han estat sempre els d’aconseguir la màxima unanimitat possible, però va acabar retirant-se d’aquest assumpte després que el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, el recusés. L’ex fiscal general de l’Estat també fou magistrat de l’Audiència Nacional entre 1981 i 1985, de manera que visqué els anys més durs del conflicte basc. També ha estat magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem durant dues etapes. De fet, va arribar en aquest tribunal quan només tenia 45 anys, el magistrat més jove en aconseguir-ho.