Mínima sanció. L’Audiència de Barcelona ha condemnat dos homes a pagar 450 euros per un delicte d’amenaces de caràcter lleu a Marta Torrecillas, la dona a qui un policia nacional va lesionar els dits de la mà l’1-O en una escola de Barcelona. En canvi, els ha absolt d’un delicte d’odi. Uns altres dos acusats han quedat absolts de tots els càrrecs. Torrecillas va rebre milers de missatges amb amenaces i vexacions a través del mòbil, ja que el seu número es va difondre. Dels quatre acusats, un li va enviar un SMS i els altres tres formaven part d’un grup de Whatsapp on la van incloure. L’Audiència considera que les vexacions que va rebre no es poden tipificar com a delicte d’odi perquè Torrecillas no pertany a un grup minoritari objecte de protecció, segons avança l’ACN.
Arran de la difusió pública de la denúncia de Marta Torrecilla per l’agressió policial patida en l’actuació de la policia espanyola a l’IES Pau Claris de Barcelona per evitar la votació del Referèndum, les seves dades personals van ser publicades a internet amb missatges incitant a l’assetjament, destacant en la difusió i organització d’aquest assetjament el portal Forocoches. Altres portals, periodistes i mitjans de comunicació se’n van fer ressò. Resultat d’aquesta difusió i instigació, Torrecillas va patir una campanya d’assetjament i escarni i va rebre més de 7.800 missatges de whatsapp, 315 trucades i 791 SMS, a més de ser inclosa en 16 xats contra la seva voluntat.
No delicte d’odi
El 4 d'octubre un membre d'un grup de WhatsApp d'una dotzena d'amics va canviar el títol del xat i li va posar 'Arriba España hija puta'. En els següents minuts, tres dels acusats van escriure 46 missatges que ofenien i humiliaven la víctima tals com: "Hola amiga, estàs millor? Xoca aquests cinc", "Ja està la porca dins?", "Com tens els ditets?", "Mira el DNI porca", "Envia-la a la merda la porca aquesta", "Et podem partir l'altra mà?". A més, feien referències sexuals i a un negoci que tenia Torrecilla: "Et cremarem el local", "Ens veiem al teu local". En veure tots els missatges, produïts en pocs minuts, l'administrador va expulsar del grup Torrecilla i ell en va sortir.
El quart acusat, autor de l’SMS va escriure: "Sé que t'agradaria tenir les tetes tan dures com la teva cara. I els mugrons tan rígids com els teus dits enguixats. Tot per veure si apareix un poli que et tregui el 'mono' de sexe que deus patir, en dur aquesta cara de bruta ramera que deus haver de carregar. Descansa en pau. Bastarda". L'home va negar que escrivís ell el missatge, i en el judici, inclús va insinuar que hauria estat un treballador de la residència de la seva mare.
En la sentència, l’Audiència constata que les expressions dels quatre acusats, més enllà de ser criticables, “no constitueixen un atac ni a la societat ni especialment als grups minoritaris objecte de protecció per un delicte d’odi”, sinó que són atacs dirigits individualment a Torrecillas. També remarca que la percepció de la gravetat per part de la víctima, que considera “legítima”, segurament va veure’s incrementada per aspectes aliens a la conducta dels acusats, com va ser la recepció de centenars de trucades i missatges per part de terceres persones. En tot cas, pel que fa a les expressions concretes dels quatre acusats, subratlla que, “més enllà de merèixer tot el rebuig precisament pel seu caràcter ofensiu i pejoratiu, el cert és que no tenen la gravetat que igualment s’exigeix per a la concurrència d’un delicte d’odi”.
Amenaces
Pel que fa al delicte d’amenaces, dels tres participants en el grup de Whatsapp, un era l’administrador i qui va introduir Torrecillas al xat, però veient les expressions que s’hi estaven escrivint va decidir expulsar-la del grup. Els seus comentaris tenien un to de burla, constata la sentència. És per això que ha estat absolt de tots els delictes.
Els altres dos participants del xat, en canvi, han estat condemnats per amenaces de caràcter lleu, ja que van escriure missatges no només de caràcter ofensiu, per “menystenir-la i humiliar-la”, sinó que també pretenien atemorir i tenien un “ànim intimidatori”. Algun d’ells feia referència al seu local, el que demostra que havien obtingut dades concretes d’ella i que hi havia la possibilitat de localitzar-la, “incrementant amb això el sentiment d’intranquil·litat o de por que pugui albergar”. Es justifica el caràcter lleu de les amenaces perquè van ser puntuals i no persistents: un cop expulsada del grup no van seguir contactant amb ella.
Pel que fa al quart acusat, que li va enviar un SMS, l’Audiència hi veu un caràcter “ofensiu, pejoratiu i humiliant”, però no per atemorir, i per això també ha estat absolt del delicte d’amenaces. Encapçalada pel lletrat Lucas Arias, la defensa de l’administrador del grup, absolt de tots els delictes, ha celebrat la sentència i ha considerat que s’ha fet justícia “sense entrar a valorar elements subjectius o ideològics externs”.
L’acusació particular, exercida per Xavier Monge, atribuïa als tres integrants del xat un delicte d’odi i un altre d’amenaces amb agreujant de discriminació per motius ideològics i de gènere, pels quals demanava una pena d’un any i mig de presó pel primer i un any i tres mesos pel segon, a més de multes i una indemnització pels danys morals causats de 3.000 euros. Per al quart acusat, que va enviar l’SMS, li demanava les mateixes penes pels mateixos delictes, amb una indemnització de 1.000 euros.
Per la seva banda, la fiscalia considerava que en el cas dels tres primers acusats eren autors d’un delicte d’odi, pel qual demanava la pena d’un any i nou mesos de presó, una multa i una indemnització de 2.000 euros. Pel que fa al quart acusat, li atribuïa un delicte lleu d’amenaces i reclamava una multa de 300 euros.
Paral·lelament, el jutjat d'instrucció 7 de Barcelona última la investigació contra una cinquantena d'agents de la policia espanyola per haver agredit i vexat votants de l'1-O.