El Tribunal Constitucional reapareix aquesta setmana a l’arena política. Les reunions de la Sala Primera, la Sala Segona i el ple obren l’any amb diferents temes amb repercussió política entre mans. L’Alt Tribunal tindrà sobre la taula els noms de Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Raül Romeva, Arnaldo Otegi i Alberto Rodríguez, recursos dels partits d’esquerres contra dues iniciatives del PP, una queixa de Vox contra decisions de la Mesa del Congrés i un incident d’execució d’una sentència vinculada a les corrides de toros. Pas a pas.
Les revisions de condemna de Sànchez, Bassa i Romeva
Un dels principals temes que s’estudiarà aquest dilluns seran les revisions de condemnes de Jordi Sànchez, Dolors Bassa i Raül Romeva. Després de la derogació de la sedició i la rebaixa de les penes per malversació, Romeva i Bassa van demanar al Tribunal Suprem ser absolts o ser castigats per malversació atenuada, mentre que Sànchez va optar per esperar que el Suprem revisés d’ofici la seva condemna.
Poques setmanes després, Manuel Marchena va mantenir les penes d'inhabilitació per a Romeva i Bassa per malversació i, malgrat que va extingir la inhabilitació de Sànchez, va considerar que havia comès el delicte de desordres públics. El mes de juny, el Suprem va rebutjar els recursos de Dolors Bassa i Raül Romeva i va desestimar un incident de nul·litat plantejat per Jordi Sànchez. I el setembre els líders independentistes van presentar recursos d'empara al TC per aquesta decisió.
Ara l’Alt Tribunal els sotmetrà al tràmit d’informació a la sala. En els tres casos, el ponent serà un magistrat progressista: amb Jordi Sànchez ho serà Cándido Conde-Pumpido, president del TC des del gener del 2023 i fiscal general de l’Estat amb Zapatero a la Moncloa; amb Dolors Bassa, Inmaculada Montalbán, actual vicepresidenta del TC, i amb Raül Romeva, Laura Díez, magistrada del TC des del gener de l’any passat i antiga alt càrrec del govern espanyol de Sánchez. Els tres pronunciaments seran aquest dilluns a les reunions de les sales primera i segona.
La reforma del Reglament del Senat per alentir l’amnistia
El Constitucional, en aquest cas al ple, admetrà a tràmit el dimarts el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PSOE contra la reforma del Reglament del Senat que va impulsar i aprovar el PP per retardar l’aprovació de l'amnistia. Amb aquesta modificació, la Cambra Alta podrà retenir l’amnistia dos mesos, ja que serà la Mesa del Senat la que decideixi si es tramita o no d’urgència (fins ara, aquesta decisió la prenia la Mesa del Congrés i s’aplicava a totes dues cambres). Juan Espadas, portaveu del PSOE al Senat, va reclamar que el TC prengués una decisió “com més aviat millor” per tal que això no es produeixi. El ponent serà el progressista Juan Carlos Campo, que va arribar al TC el gener de l’any passat i abans havia sigut ministre de Justícia de Pedro Sánchez (entre el 2020 i el 2021) i diputat del PSOE al Congrés.
En el text de la seva reforma, el PP argumentava que l’article 90 de la Constitució parla dels projectes de llei (els que presenta el govern espanyol) i no de les proposicions de llei (les que són a iniciativa dels grups parlamentaris, com la llei d’amnistia) i apel·lava a una “literalitat” que és “fruit de la voluntat dels constituents”. Tanmateix, el TC va afirmar a la Sentència 97/2002 que l’article 90 de la Constitució és “aplicable no només als projectes de llei, sinó també a les proposicions de llei”, donat que “l’evident semblança entre ambdues figures” posa en relleu “la identitat de raó per al seu règim jurídic”.
La repetició del judici a Arnaldo Otegi
Catalunya no serà l’únic focus d’atenció d’aquests dos dies al TC, sinó que el País Basc, amb les eleccions en un horitzó proper, també serà protagonista. El ple debatrà, dins dels assumptes de primera deliberació, el recurs d’empara que va presentar Arnaldo Otegi, l’actual coordinador general d’EH Bildu, quan el Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici pel cas Bateragune, el procés judicial contra diversos membres de l’esquerra abertzale acusats d’intentar reconstruir Batasuna.
Fem memòria: el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que Otegi no va tenir un judici just, el Suprem va anul·lar la sentència més d’un any i mig després i, quatre mesos més tard, va ordenar repetir el judici perquè el considerava culpable dels fets. Tanmateix, Otegi va recórrer al TC i, l’octubre del 2021, l’Alt Tribunal va estimar per unanimitat la petició d’Otegi de suspendre cautelarment la repetició del judici.
Ara, Arnaldo Otegi, que va arribar a passar sis anys i mig a la presó de Logronyo, aspira que el TC l’empari i eviti que es repeteixi el judici. El ponent és el progressista Juan Carlos Campo.
El català a la sanitat de les Balears
Dimarts, el ple del TC també decidirà si admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat que van presentar el PSOE i Sumar contra el decret del govern de les Illes Balears, liderat per la popular Marga Prohens, que elimina el requisit del català per treballar a la sanitat pública. Aquest era un dels punts de l’acord de governabilitat entre el PP i Vox com a part de les “mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris” i va ser una de les primeres mesures que va adoptar el nou govern balear. D’aquesta manera, es van revocar els canvis normatius que havia introduït l’executiu de Francina Armengol i el català va tornar a considerar-se un mèrit. El ponent serà el conservador Ricardo Enríquez.
Els grups parlamentaris d’ERC i Junts al Congrés
D’altra banda, aquest mateix dilluns la Sala Segona estudiarà, en el tràmit d’informació a la sala, el recurs d’empara que van presentar els diputats de Vox per l’acord de la Mesa del Congrés que va avalar els grups parlamentaris de Junts i ERC. La formació d’extrema dreta va presentar un recurs davant la Mesa per exigir l’anul·lació dels grups, però l’òrgan de govern de la Cambra Baixa, presidit per Francina Armengol i amb majoria del PSOE i Sumar, s’hi va negar. El PP ho va considerar “un frau electoral”. La ponent serà la progressista Laura Díez.
Per cert, cal subratllar un matís: fins a la passada legislatura, Vox presentava recursos d’inconstitucionalitat contra tota mena de lleis, iniciatives i decisions, però ara estem parlant d’un recurs d’empara (al·legant que se’ls han vulnerat drets fonamentals). Per què? Com que la formació ultra té menys de 50 diputats al Congrés (el 23-J en va aconseguir 33), no arriba al mínim necessari per presentar recursos d’inconstitucionalitat i s’ha de limitar al recurs d’empara.
Bous embolats, bous capllaçats i bous a la platja
Un altre tema que tindrà el ple sobre la taula serà un incident d’execució de sentència instat per l’Associació Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) en relació amb la sentència que va anul·lar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Aquesta decisió del TC data del 2016 i afectava una modificació de la Llei de protecció dels animals aprovada el 2010, que introduïa la prohibició de “les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l’estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros”. El ponent serà el progressista Ramón Sáez.
El passat mes d’octubre, el Parlament va rebutjar les esmenes a la totalitat a una proposició de llei de la CUP i els comuns per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja i l’APCTTE va advertir que impulsarien “tots els mecanismes jurídics que siguin possibles” en contra d’aquesta tramitació.
La condemna i la retirada d’escó d’Alberto Rodríguez
L'últim tema amb derivada política de rellevància que debatrà el Constitucional és el recurs d’empara presentat per Alberto Rodríguez, exdiputat de Podemos al Congrés, que va ser condemnat per atemptat contra l'autoritat a un mes i quinze dies de presó (substituït per una multa de 540 euros) i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant 45 dies. L’octubre del 2021, l’aleshores presidenta de la Cambra Baixa, Meritxell Batet, el va suspendre com a diputat i li va retirar l’escó després de la petició del jutge Manuel Marchena.
El febrer del 2022, Rodríguez va demanar al TC que revoqués la sentència, va denunciar que s’havien vulnerat els seus drets fonamentals i va reclamar que es revoquessin tots els efectes lesius provocats per la sentència. El maig del 2022, el TC va admetre el recurs d'empara i l’exdiputat morat, ara líder de projecte polític Drago, confia que s’anul·li la pèrdua de l’escó. La ponent serà la conservadora María Luisa Segoviano.
Totes aquestes qüestions es començaran a abordar a partir d’aquest mateix dilluns al matí. Les sales primera i segona es reuneixen a les 10.30 i el ple està convocat per a demà, dimarts 16 de gener, a les 10. A poc a poc, anirem coneixent els pronunciaments i les decisions de cadascuna de les carpetes.