Setmana important per a les arques de la Generalitat. El PSOE i Esquerra Republicana van acordar el novembre del 2023 la condonació del 20% del deute de Catalunya al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) en el marc de la investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. L'objectiu, tal com especifica el redactat del pacte, és sanejar la situació financera de la Generalitat i facilitar la tornada de l'administració catalana als mercats de deute. Aquesta setmana, per això, hi ha hagut els primers passos en aquesta direcció. El president d'ERC, Oriol Junqueras, anunciava el dilluns al matí la condonació de 17.104 milions d'euros del deute autonòmic, que suposa un 22% del deute de la Generalitat al FLA. És a dir, un 2% més del que es va acordar inicialment. Tot i els estira-i-arronses entre els partits polítics, com es tradueix això? Què és exactament el FLA i per què es va crear? Quins seran els següents passos? Què suposa per a les arques de la Generalitat i per a la dels ciutadans? El Nacional.cat ha pogut parlar amb diversos experts perquè donin la seva visió de les conseqüències que pot tenir l'anunci.  

El govern de Mariano Rajoy va crear l'estiu del 2012 el FLA com a mecanisme de rescat a les comunitats autònomes. Era en plena crisi econòmica, en un moment en el qual les comunitats autònomes tenien problemes de liquiditat i que es poguessin finançar a través dels mercats. La Generalitat, amb el conseller Andreu Mas-Collell al capdavant, va ser de les primeres a demanar un préstec a aquest fons estatal. El FLA permetia que la Generalitat s'endeutés amb un tipus d'interès més baix que al mercat privat. Dels 5.000 milions d'euros inicials, han passat a 60.236 milions d'euros, que és un 70% del deute total actual de la Generalitat que s'enfila fins als 88.916 milions d’euros. I és que la Generalitat, per si sola, té moltes dificultats per endeutar-se a través dels mercats per diverses causes, però la principal, segons relaten els experts, és el model de finançament autonòmic que "perjudica" Catalunya. 

Els experts, per això, expliquen que, en un context de tipus d’interès a la baixa, el “forat” que deixarà a l’Estat perdonar part de l’endeutament a les comunitats autònomes serà “menys que mai”. És a dir, el deute no desapareix, sinó que l'assumeix l'Estat. Alhora, per a les comunitats el marge que els suposarà serà “molt poc significatiu” perquè la despesa financera que s’estalviaran serà “petita”. Mentre l'Estat ha condonat un total de 83.000 milions d'euros a totes les comunitats autònomes, les arques de la Generalitat, a efectes pressupostaris, s'estalviaria fins a 1.500 milions d'euros en interessos, que es traduiran en uns 200-250 milions anuals de menys de despesa per als pressupostos de la Generalitat. 

 

Com es reparteix i com es calcula la quantitat entre comunitats?

El Ministeri d'Hisenda calcula l'increment del deute autonòmic entre el 31 de desembre del 2009 i el 31 de desembre del 2013 amb l'augment en un mateix espai temporal però en un altre moment: entre el 31 de desembre del 2019 i el 31 de desembre del 2023. D'aquest càlcul, s'extreu que en el primer període l'augment del deute va ser de 80.310 milions, una quantitat similar a la que s'ha condonat a totes les comunitats autònomes. Un 75% es divideix en funció de la població de cada comunitat ajustada per una sèrie de paràmetres com la insularitat, la dispersió o l'envelliment de la societat, el mateix criteri que s'utilitza en l'actual model de finançament autonòmic. Com a mínim, s'ha condonat el 19% del deute total de cada comunitat i, en cas de les autonomies on la condonació no arriba al 19%, s'eleva fins a aquest punt. 

El model de càlcul també compta parcialment el model de finançament i la política fiscal. S'estima quina és la comunitat que més condonació de deute per habitant té i s'eleva fins a aquest import per a les comunitats autònomes que han tingut un finançament autonòmic per sota de la mitjana. També reben major condonació aquelles comunitats que han exercit les seves competències apujant impostos amb l'objectiu de reconèixer l'esforç fiscal d'algunes autonomies. 

Natàlia Mas defensa que facilitarà l'entrada als mercats per part de la Generalitat

Per una banda, l'exconsellera d'Economia del govern d'Aragonès Natàlia Mas, defensa aquesta condonació podrà facilitar l'entrada de la Generalitat als mercats d'endeutament. "Aporta cert oxigen financer a les arques de la Generalitat. És una victòria en la cursa de fons de canviar de paradigma de canviar el finançament cap a un model d’ingrés i recaptació, i no de despesa", assegura Mas a El Nacional.cat, des d'on afirma que aquesta mesura millora la ràtio de deute sobre el PIB i dels ingressos corrents. "Això fa que les agències de rating et valorin millor", explica Mas, que recorda que quan es va anunciar la mesura va millorar la valoració per part de l'empresa que valora la Generalitat.

Mas assegura que la resta de deute al FLA, uns 47.000 milions d'euros, "no hauria d'existir" i ho relaciona amb l'infrafinançament que pateix Catalunya. "El 80% de tot el FLA està vinculat a l'infrafinançament de Catalunya. Cal continuar donant batalla i continuar lluitant en la pròxima fase del finançament singular", assegura. Com que l'Estat haurà d'assumir els interessos de la Generalitat, Mas nega que això pugui repercutir a la butxaca dels ciutadans. "S’ha obviat com els ingressos de l’administració central en els darrers 10 anys han incrementat un 90%, mentre que les comunitats autònomes ha sigut un 40%", explica l'exconsellera, que assegura que no hi ha cap justificació argumentant que no hi ha hagut traspassos de competències. Un altre dels elements que posa sobre la taula l'exconsellera Mas són les negociacions pel sostre de dèficit. L'exconsellera es mostra en contra d'augmentar-lo, tal com reclama Junts, ja que implicaria més endeutament i més interessos per a les arques de la Generalitat. "La Generalitat necessita menys deute. Hem d’escapar-nos de l’increment del sostre de dèficit", diu Mas. 

Els dubtes de Casasnovas i els 50 euros per càpita de guanys

D'altra banda, el catedràtic d’Economia de la UPF Guillem López Casasnovas, en declaracions a El Nacional.cat, discrepa que amb aquesta mesura la Generalitat tingui molta més credibilitat per a tornar al mercat de capitals. “La solvència la dona la capacitat de retornar el deute. És a dir, fins a quin punt et pots finançar a partir dels teus propis recursos. És com si s’endeutés el fill de la casa quan el que li passa la setmanada és el pare”, explica López Casasnovas, que no creu que millorin massa els ràtings de Catalunya, sense un nou finançament que doni capacitat fiscal pròpia. Sobre com afectarà a les arques de la Generalitat, López Casasnovas es mostra crític: "Si per a Catalunya el pressupost de la Generalitat suposa 4.300 euros per càpita anuals, el marge que doni el fer que no es carreguin ja costos financers pel deute condonat, suposa poc menys de 50 euros per càpita; res prou substancial”.

Davant la possibilitat que hi hagi comunitats autònomes governades pel PP que es neguin a acceptar la condonació, López Casasnovas considera que el cost és "relativament baix" donades les xifres comentades. "O bé perquè no necessiten entrar en el mercat de capitals, perquè tenen prou tresoreria, o bé perquè saben que per molt que baixin poquet al deute no guanyen massa marge de nova despesa corrent”. Això sí, adverteix que podria passar com quan l'Estat va descentralitzar l'IRPF. Inicialment, algunes comunitats autònomes van negar a formar-hi part, però més tard s'hi van afegir. "Després van veure que allò funcionava i s'hi vam sumar. Fins i tot l'Estat va compensar les de manera retroactiva. Fer el que van fer els barons del PP no els suposa una pèrdua de despesa corrent gaire important i saben que en un futur ho recuperaran.  Ara prima la batalla política", assegura López Casasnovas, que lamenta la "política de baix nivell" que hi ha en aquests moments en la lluita "fratricida" entre el PP i el PSOE, ambdós representants del nacionalisme espanyol.

López Casasnovas també explica que en termes del deute inicial Catalunya tindrà menys deute condonat que Madrid. "El denominador del deute inicial, amb el FLA o sense, de Madrid és més baix. Per poca cosa que facis en el numerador, llueix molt", explica l'economista, que subratlla com el PSOE està jugant amb xifres i percentatges i com això incòmoda als barons territorials del PP.  Així i tot, creu que això és millor que res.

 

Així mateix, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Trevy, recorda com el deute de les comunitats autònomes es va multiplicar per quatre entre el 2009 i el 2012 perquè el sistema de finançament autonòmic de règim comú estava "dissenyada per una època d'inestabilitat econòmica". "Això va provocar un desequilibri vertical continuat", explica el degà del Col·legi d'Economistes, fent referència a la manca de finançament de l'Estat a les comunitats autònomes per a les competències polítiques de despesa. "Això va provocar que les comunitats autònomes es carreguessin de deutes, però no totes per igual. Hi ha comunitats autònomes que reben més diners per habitant que altres i són les que es condonen més", explica Puig de Trevy, que remarca que la comunitat més beneficiada és Andalusia, juntament amb Catalunya. "Són els que tenen més desequilibri vertical i horitzontal", explica el degà, negant que sigui per "ineficiència de gestió", tal com diu el Partit Popular. Amb tot, assegura que no tindrà un impacte directe entre els ciutadans i la Generalitat tindrà menys partida d'interessos en els seus pressupostos, tot i que "no és la més elevada". 

Germà Bel i Bernat Mallén, crítics amb la condonació

Qui es mostra crític amb la condonació del FLA és l'economista Germà Bel, ja que creu que l'acord provoca que els catalans paguin més del que reben. "La Generalitat participa en un 20,5% del FLA condonat per l'Estat, però com els catalans participem en un percentatge superior en el deute no foral que financia l'Estat, els catalans paguem més", explica Germà Bel, recalcant que qui acabarà pagant el deute són els mateixos ciutadans. L'exdiputat de Junts pel Sí es refereix al càlcul del tant per cent dels 83.000 milions d'euros de reducció del FLA menys el tant per cent del PIB d'Espanya restant-li el País Basc i Navarra. Germà Bel creu que s’està jugant molt en la capacitat d’entendre que la gent hi ha un deure i un haver, ja que el deute "estigui on estigui el paga algú". 

 

Un altre que es mostra crític és l'economista Bernat Mallén, ja que considera que el FLA és una eina d'intervenció financera a petita escala. "L’Estat central els permet aquesta línia de liquiditat. Això no és gratis i està subjecte a restriccions de l’Estat. Quan Mas Collell era conseller hi havia una línia de subordinació a l’Estat", explica Mallén, que considera que l'existència del FLA ja determina el nivell de "subordinació" de la Generealitat. Mallén assegura que és una forma de "lligar" les comunitats autònomes. "Això fa que ningú ens vulgui donar préstecs perquè no decidim sobre què recaptem", lamenta. Així mateix, lamenta la quantitat condonada del FLA. "Catalunya envia cada any una equivalent d’impostos netre el 8 i el 9% del PIB, que és molt més que la condonació del deute. Ens estan robant una quantitat de diners i d’altra banda et deixen diners amb condicions i quan te la condonen et perdonen la vida", critica l'economista, que assegura que el que es pagarà com a català es pagarà com a espanyol. 

Així mateix, l'economista es mostra crític amb els arguments que ha donat l'Estat espanyol per impulsar la condonació del FLA. "Un dels arguments per condonar el deute era que s’havia fet un esforç fiscal per reduir el dèficit. L’IRPF ofega molt més la classe mitjana que altres comunitats autònomes. Ara que tindrem un estalvi d’interessos el més lògic és que rebaixi l’IRPF, però llegeixo que el PSC i el Govern diuen que servirà per millorar els serveis socials", critica Mallén, que també es mostra escéptic amb un retorn de la Generalitat als mercats. 

Un canvi de finançament, la solució real

Tanmateix, tots els experts coincideixen que la solució real per a millorar l'economia de la Generalitat és un nou sistema de finançament. "El moll de l’os és implementar el model singular per a Catalunya", explica l'exconsellera Natàlia Mas, que reconeix que l'Estat oferirà aquest model a totes les comunitats autònomes. Mas explica que això farà que la Generalitat passi a un model d'ingrés, i no el model de rebre la paga de l'Estat a través d'un càlcul del govern espanyol. "Cal posar llum a la recaptació que ha de controlar l’Agència Tributària de Catalunya i quina és l’aportació que Catalunya ha d’aportar a l’Estat en forma de solidaritat", explica Mas, que assegura que és un model entrellaçat amb el règim comú. L'exconsellera del govern republicà explica que el concert econòmic té un concepte de solidaritat "molt baix". "Sabem que això és impossible", diu Mas, i posa d'exemples el model de Suïssa, Alemanya o Canadà. Dins d’un règim federal hi ha certes províncies, com el Quebec, que tenen un tracte diferencial respecte a la resta i tenen més autonomia tributària", explica Mas, que defensa que centrar-se en la recaptació és la clau. 

Per la seva banda, López Casasnovas creu que la batalla de les batalles serà entomar la reforma pendent del finançament autonòmic. “La singularitat de Catalunya, tot i les dificultats, serà ara o mai. El que veiem avui és un aperitiu”, conclou l'economista. Una línia similar que segueix Bernat Mallén, qui assegura que la clau és tenir "les claus de la caixa". "L’arrel del problema no desapareix, que és el dèficit fiscal", conclou. 

Quin és el següent pas per a l'aprovació del FLA?

La condonació del FLA, un cop aprovada en el Consell de Política Fiscal, necessitarà per prosperar d'una llei orgànica que s'haurà de votar a les corts i una bateria de reunions bilaterals amb cada territori. La nova norma, a més, suposarà una modificació en la Llei d'Estabilitat, que requereix majoria. La previsió del govern espanyol, si no hi ha imprevistos en la tramitació, és que la normativa pugui estar llesta per a cap d'any. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!