Després de les eleccions autonòmiques del passat mes de maig, el mapa de l’estat espanyol va quedar tenyit de blau: el PP passava a governar vuit de les dotze comunitats que van anar a les urnes, cosa que li permetria erigir els seus govern autonòmics en un dels principals ariets per fer front a Pedro Sánchez. En aquella llunyana i dolça nit electoral del 28 de maig al carrer Gènova, ningú s’imaginava que el president espanyol faria un cop d’efecte i l’endemà convocaria eleccions generals per al 23 de juliol. I menys sospitaven que la nova legisaltura prendria el rumb que ha acabat tenint. Però les cartes del PP no han canviat. Amb un govern espanyol sustentant pels partits independentistes, havent concedit una amnistia i havent-se obert a un nou finançament per a Catalunya, el poder autonòmic del PP té més veu que mai. I a Gènova ho volen aprofitar per posar pals a les rodes a tot el que faci Sánchez. En les darreres setmanes, la reivindicació que ressona amb més eco és la convocatòria d’una Conferència de Presidents, l’òrgan de màxim nivell polític de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes. Sobre la taula, dos principals pols d’actuació: la crisi migratòria i el finançament. I un únic objectiu: fer seure Pedro Sánchez davant dels tretze presidents autonòmics del PP. Perquè l’oposició no es fa només des del Congrés dels Diputats.
Una de les condicions del PP per abordar la crisi migratòria
La petició més insistent en les últimes setmanes ha estat arran de la crisi migratòria derivada de l’arribada de menors a les Illes Canàries. Al juliol, el PP va votar en contra de la reforma de la Llei d’Estrangeria perquè el repartiment de menors migrants a les comunitats autònomes fos obligatòria. La negativa del PP, sumada a la de Junts i la de Vox, va fer descarrilar la iniciativa, pactada entre els governs espanyol i canari. Des del primer dia, una de les reivindicacions del PP per avalar la modificació legislativa ha estat que Pedro Sánchez convoqui la Conferència de Presidents per abordar aquesta qüestió. “Convocarà una Conferència de Presidents urgent?”, li va preguntar Alberto Núñez Feijóo el 17 de juliol al Congrés dels Diputats.
I durant el mes d’agost, aquesta ha estat una de les idees més repetides des de Gènova. Dijous de la setmana passada, Cuca Gamarra va reclamar a Sánchez que “assumís la seva responsabilitat” i la “necessitat d’una política migratòria d’estat”, que ha de passar “indiscutiblement per la convocatòria immediata de la Conferència de Presidents”. “Els problemes d’estat els hem d’enfrontar tots i la solidaritat l’hem d’abordar des dels instruments que existeixen per donar respostes d’estat als problemes d’estat i que ell es nega a convocar”, va argüir la secretària general del PP.
Prèviament, Ana Alós, vicesecretària d’Igualtat i Conciliació del PP, havia exigit a Sánchez la convocatòria de la Conferència de Presidents de “manera immediata” per fer front a una “qüestió d’estat” i a un “desafiament com a país” i va lamentar que el president espanyol no s’hi obrís, malgrat que “sempre té temps per accedir a totes les peticions dels seus socis independentistes”.
La cimera dels barons del PP contra la “independència fiscal”
L’altre focus de batalla dels barons del PP contra Pedro Sánchez és el nou finançament de Catalunya pactat entre ERC i el PSC. Més enllà dels dubtes sobre la seva materialització i l’intercanvi de declaracions entre els republicans i el govern espanyol, el PP va mostrar des del primer moment la seva fèrria oposició a aquest acord. A mitjan agost, Alberto Núñez Feijóo va anunciar que el setembre convocaria tots els presidents autonòmics per “defensar la igualtat de tots els espanyols” i perquè Espanya està davant d’una “urgència nacional” i un “desafiament històric” i a prop que els espanyols “no tinguin els mateixos drets en educació i sanitat”. La cita serà el pròxims divendres, 6 de setembre, a Madrid. Per anar escalfant motors, els barons populars han signat aquesta setmana un manifest “unitari” contra la “independència fiscal” de Catalunya. En el seu comunicat, presentaven l’acord com un “intent il·legítim de modificar la Constitució i el model d’Estat per la porta del darrere” i “al dictat dels qui mai no han acceptat la igualtat i la solidaritat dels espanyols”.
🔎 Front del PP contra el pacte PSC-ERC: apel·la als barons socialistes i augura que serà inconstitucional
En paral·lel a això, el president de Galícia, Alfonso Rueda, ha considerat aquesta setmana que és “lògic”, “imprescindible”, “inajornable” i “beneficiós” que es reuneixi la Conferència de Presidents perquè Sánchez ha “d’explicar coses” als executius autonòmics. “Així no es pot seguir, les coses cal fer-les d’una altra manera”, ha afirmat, i ha considerat que frenar la materialització del nou finançament per a Catalunya ha “de transcendir colors polítics”.
Ara bé, abans de conèixer-se l’acord entre el PSC i ERC, el PP ja apostava per la convocatòria d’una Conferència de Presidents per parlar del finançament autonòmic. El 22 de juny, Elías Bendodo ho va reclamar per abordar un nou model de finançament autonòmic basat en els “principis de solidaritat, igualtat i equitat” per superar el model actual. “El nou model de finançament no pot ser que vagi al dictat de Puigdemont i dels independentistes”, va esgrimir. I a l’abril, el PP s’havia sumat a la demanda de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal de convocar la Conferència per debatre els pròxims ajustaments pressupostaris.
Dues peticions formals del PP
La convocatòria d’Alberto Núñez Feijóo amb els seus barons del pròxim divendres arriba després de dos intents del PP de reunir els presidents autonòmics amb Pedro Sánchez que no han estat atesos. En els últims mesos, els populars han remès dues peticions conjuntes i formals perquè es reuneixi la Conferència de Presidents al·legant que l’article 4 del seu Reglament preveu que es convoqui “a petició de deu presidents” de comunitats i ciutats autònomes. El PP governa en tretze d’elles. De moment, la Moncloa no ho ha materialitzat.
La primera exigència va arribar el novembre del 2023, pocs dies després de la investidura de Pedro Sánchez gràcies, entre d’altres, als pactes del PSOE amb Junts i ERC i el compromís d’impulsar la llei d’amnistia. En aquell moment, Cuca Gamarra va sostenir que “Espanya no es decideix en una reunió a porta tancada a Brussel·les”, en referència a les negociacions entre Santos Cerdán (número tres dels socialistes) i Carles Puigdemont. “El que és de tots es decideix entre tots”, va afirmar la secretària general del PP. El que demanaven els populars era que Sánchez informés sobre “l’abast i els efectes que tindran els acords per a la seva investidura sobre principis bàsics com l’equitat de tracte entre els espanyols o la independència judicial”. Els líders territorials del PP van considerar que convocar la Conferència de Presidents era “imprescindible i urgent” davant de “l’enorme preocupació social” que havien generat els pactes entre el PSOE i l’independentisme.
Cinc mesos més tard, l’abril del 2024, tots els dirigents territorials del PP van enviar una carta a Sánchez recordant-li l’obligatorietat de convocar la Conferència davant de la sol·licitud de més de deu presidents autonòmics i el van acusar de “bloqueig”. Els líders populars volien posar a sobre la taula “l’enfortiment de l’Estat de dret”, la “igualtat entre els ciutadans”, la “separació de poders” o la “seguretat jurídica”, elements que, a parer seu, estaven “compromesos a conseqüència de la llei d’amnistia”. Així mateix, van lamentar que la falta de Pressupostos Generals de l’Estat i la no-actualització del sistema de finançament autonòmic podien perjudicar les comunitats autònomes.
El pla de la Moncloa: una Conferència de Presidents a Cantàbria sobre habitatge
Des de fa setmanes, el govern espanyol es fa el desentès a les demandes del PP. Tanmateix, a finals de juliol, en la seva penúltima intervenció pública abans de les vacances, Pedro Sánchez va anunciar la seva voluntat de convocar una Conferència de Presidents després d’estiu, sense especificar la data, amb l’habitatge com a tema prioritari. “La principal tasca seran les polítiques d’habitatge que hem de desplegar totes les administracions, singularment les comunitats autònomes”, va comentar el president espanyol després de reunir-se amb Felip VI. La conferència se celebrarà a Santander. Sobre el calendari, Sánchez va avançar que el mes de setembre es començaria a “posar a caminar la preparació”, una tesi que va compartir la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, dimarts passat en roda de premsa, quan va insistir que durant el mes de setembre començarien a “treballar i abordar els diferents temes”.
En aquella intervenció des de Palma, Pedro Sánchez es va defensar de les crítiques del PP esgrimint que l’últim any s’han celebrat eleccions municipals i autonòmiques el maig del 2023 i generals el 23 de juliol, hi va haver les negociacions que van culminar amb la seva investidura i també s’ha anat a votar en les eleccions autonòmiques de Galícia al febrer, del País Basc a l’abril i de Catalunya el maig, sense oblidar les eleccions europees del juny. “No és un problema de falta de voluntat política, és una qüestió que es necessitaven conformar els governs autonòmics per poder celebrar la conferència de presidents”, va apuntar. “Ara, sense eleccions a la vista, ens posem a treballar”, va reblar aquesta setmana Pilar Alegría.
26 Conferències de Presidents: quatre amb Zapatero, dos amb Rajoy i vint amb Sánchez (disset telemàtiques)
“Em sorprèn molt que el PP sol·liciti una Conferència de Presidents: benvingut al club. No hi ha hagut cap president de la història de la democràcia del nostre país que hi hagi convocada tantes Conferències de Presidents com jo”. És l’argument que va sostenir Pedro Sánchez des de Palma. En la mateixa idea va insistir Pilar Alegría el dimarts després del Consell de Ministres. És una dada correcta, però enganyosa.
Des que és president, Pedro Sánchez ha convocat vint Conferències de Presidents. Tanmateix, disset d’elles van ser telemàtiques i arran de la pandèmia del coronavirus. De fet, la primera que es va celebrar va ser ja en ple confinament, el 15 de març del 2020. Per tant, en el primer any i mig a la Moncloa, entre el juny del 2018 i el març del 2020, el president espanyol no va citar les comunitats autònomes en cap ocasió. A partir de l’arribada del Covid-19, el president espanyol i els presidents autonòmics es van reunir cada setmana (un total de catorze vegades). Les tres trobades presencials que ha convocat Sánchez van ser a San Millán de la Cogolla (La Rioja) el juliol del 2020, a Salamanca el juliol del 2021 i a Los Llanos de Aridane (La Palma) el març del 2022. A més, se’n van celebrar tres altres de telemàtiques el setembre i l’octubre del 2020 i el desembre del 2021.
Isabel Díaz Ayuso porta Pedro Sánchez al Tribunal Suprem
La veu del PP més contundent ha estat, com de costum, la d’Isabel Díaz Ayuso. I és que el govern de la Comunitat de Madrid va interposar a finals de juliol un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per denunciar la “inactivitat” de Pedro Sánchez per no haver convocat la Conferència de Presidents. L’executiu madrileny arguïa que el president del govern espanyol incomplia les seves “obligacions legals” i desatenia els requeriments que se li havien formulat. El govern d’Ayuso denunciava que des del març del 2022 la Conferència de Presidents s’hauria d’haver convocat en almenys cinc ocasions. La setmana passada, el govern de Múrcia, presidit per Fernando López Miras, va fer el mateix pas.
Page va demanar fa mesos una Conferència de Presidents per evitar que l’Estat legisli perquè “paguin els altres”
Qui també va advocar per una Conferència de Presidents, encara que sense arribar tan lluny, va ser el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez: Emiliano García-Page. El desembre de l’any passat, el president de Castella-La Manxa, va mostrar la seva intenció de reclamar una Conferència de Presidents perquè els líders autonòmics blindessin un front comú per evitar que el govern espanyol elabori lleis que impliquin més despesa a les arques autonòmiques. La demanda de Page arribava després que els rectors espanyols de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles estimessin que la nova Llei d’Universitats implicaria un augment de despesa de 844 milions d’euros. “És molt irresponsable que a Espanya es legisli perquè paguin els altres”, va denunciar el president castellanomanxec.