Vint anys després de la seva creació, Santander acull la Conferència de Presidents en un moment de plena tensió entre Pedro Sánchez i els presidents autonòmics. L’última cimera va ser el març del 2022, fa gairebé tres anys, i tots els líders territorials (la majoria socialistes) van fer pinya davant la devastació que havia causat l’erupció volcànica a La Palma. Ara el context és ben diferent. El president del govern espanyol tindrà davant onze barons del PP en peu de guerra per les aliances dels socialistes amb l’independentisme i Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, una de les veus internes més crítiques amb el seu lideratge. L’únic aliat que li farà costat lleialment serà Salvador Illa, que s’estrena en una cita d’aquestes característiques. Amb la màxima que “Catalunya ha tornat”, el president de la Generalitat arriba a Cantàbria, per defensar el finançament singular i treballar per renovar i actualitzar el sistema de finançament a través d’un debat “madur i serè” en el qual “tothom pensi més en el bé comú que en els interessos electorals”. En paral·lel, la Moncloa aspira a defensar el seu cafè per a tothom en matèria de finançament i a posar la lupa especialment en l’habitatge.
Lluny de tot això, el Partit Popular plantarà batalla en tots els fronts, amb especial virulència contra el reconeixement de les singularitats de Catalunya. A Gènova, no hi ha cap esperança que la Conferència de Presidents doni cap fruit: fonts de la direcció del PP consultades per ElNacional.cat esgrimeixen que Sánchez no té cap intenció d’arribar a pactes, ja que “només busca acords amb els independentistes” i no té “cap capacitat” d’assolir una entesa amb les comunitats autònomes. La cimera multilateral també suposarà el dia del retrobament entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso, després que la presidenta madrilenya el plantés a la Moncloa, entre Ayuso i Illa, que fa un mes li va etzibar que ell també “representa” Espanya, i entre Sánchez i Carlos Mazón, quinze dies més tard que el president espanyol demanés la seva dimissió per la DANA. És la primera vegada que Mazón surt del País Valencià des que va esclatar el temporal que ha causat 223 morts.
Salvador Illa, l’escuder de Pedro Sánchez després d’anys d’hostilitats de presidents independentistes
El president de la Generalitat serà un dels pocs aliats que tindrà el president espanyol. I serà present a la cita després de catorze anys de presència intermitent de Catalunya. L’última Conferència de Presidents va ser el març del 2022 a la Palma per abordar les conseqüències de l’explosió del volcà. L’aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, sí que hi va assistir, igual que havia fet el desembre del 2021 al Senat en una cimera que volia abordar mesures sobre la Covid i en la reunió telemàtica de l’octubre del 2020, amb la participació de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també al voltant de la pandèmia. Catalunya, per tant, sí que va fer acte de presència en els tres precedents immediats. Tanmateix, el juliol del 2021, a Salamanca, Aragonès va plantar els seus homòlegs a la que va catalogar de “conferència fake” i va aprofitar el dia per visitar Marta Rovira a Ginebra.
El seu antecessor, Quim Torra, va participar en totes les Conferències de Presidents que es van celebrar telemàticament a causa del coronavirus. Va ser-hi a les catorze que hi va haver entre el 15 de març i el 14 de juny del 2020 durant el confinament (els líders autonòmics se citaven amb Sánchez cada quinze dies) i a la del setembre del 2020, malgrat que va ser molt crític amb el resultat de la trobada. Això sí, en l’única cimera presencial que hi va haver durant el seu mandat, el juliol del 2020 a La Rioja, Quim Torra va plantar la cita per “no netejar” la imatge del rei Felip VI. Prèviament, Carles Puigdemont tampoc va anar-hi el gener del 2017, però Artur Mas sí que va ser-hi l’octubre del 2012. Els seus antecessors, tant José Montilla (el 2004 i el 2005) com Pasqual Maragall (el 2007 i el 2009) no van faltar mai a la cita.
Finançament autonòmic: “Negociar bilateralment i arribar a un acord multilateral”
A la Conferència de Presidents d’avui, el govern espanyol no volia abordar el finançament autonòmic. Va intentar, sense èxit, convèncer els barons del PP que ja existeix una taula per parlar sobre aquesta carpeta: el Consell de Política Fiscal i Financera. Però els populars van insistir i van fer valdre el seu poder territorial per imposar aquesta qüestió, després que el passat estiu el PSOE pactés amb ERC un model de finançament singular per a Catalunya a canvi de la investidura de Salvador Illa, un acord que va provocar que els barons s’alcessin en armes: tant populars com socialistes. Per tal d’apaivagar les flames d’aquest incendi, Pedro Sánchez es presentarà a la reunió amb una proposa que dilueix el pacte amb els republicans en un cafè per a tothom de manual: un sistema de singularitats. Independentment del pacte dels socialistes amb els republicans, l’actual model de règim comú del sistema de finançament va aprovar-se l’any 2009 i va caducar ja fa una dècada.
Ara, per reformar el sistema, i tal com explicava el president del govern espanyol aquest dimecres en una conversa informal amb periodistes, el seu executiu pretén “negociar bilateralment i arribar a un acord multilateral”. De fet, al Congrés Federal dels socialistes celebrat a Sevilla fa un parell de setmanes, el partit va actualitzar les seves bases ideològiques aigualint l’acord del PSOE amb ERC: les diverses federacions van aprovar per unanimitat defensar un model de “singularitats” que compagini la negociació “multilateral” entre autonomies amb la “bilateral” entre comunitats i govern espanyol i que es dirigeixi, en última instància, cap a un sistema “federal”. Una de les veus crítiques amb el posicionament de Sánchez sobre “l’inadmissible” finançament és la d’un sospitós habitual: Emiliano García-Page. El president de Castella-la Manxa va alçar la veu contra la singularitat de Catalunya des del primer dia i va reiterar la seva particular croada després de reunir-se amb el president espanyol a la Moncloa. “La riquesa de Catalunya és de tots”, va afirmar.
Per la seva banda, la consigna del PP és clara des que a principis de setembre Alberto Núñez Feijóo va reunir els barons populars per fixar les directrius: els líders del PP van renunciar “expressament” a negociar bilateralment amb Sánchez i van comprometre’s que “el que és de tots es dialogui i s’acordi entre tots”. Poques setmanes més tard d’aquella imatge d’unitat, Pedro Sánchez va arrencar la ronda de reunions bilaterals amb els presidents autonòmics. Un dels temes que sobrevolava la Moncloa era, precisament, el finançament autonòmic, però els cants de sirena del president espanyol van acabar en no res. Els barons del PP hi arribaven negant-se a abordar el finançament, que s’havia de discutir “únicament als fòrums multilaterals dissenyats per a això”: la Conferència de Presidents.
Immigració: amb la reforma pendent de la Llei d’Estrangeria
La segona gran carpeta de la Conferència de Presidents serà la de la immigració. I les posicions entre la Moncloa i el PP continuen molt allunyades. El darrer exemple d’aquest distanciament va ser fa una setmana, el 5 de desembre. El govern espanyol, el PP i les Canàries i Ceuta van continuar sense arribar a un acord per reformar l’article 35 de la Llei d’Estrangeria i es van limitar a remetre’s a la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència per abordar el repartiment de menors migrants no acompanyats. “No hem pogut assolir cap acord perquè el govern espanyol no ha portat cap proposta”, va lamentar Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés. Per la seva banda, el ministre Ángel Víctor Torres va refermar el compromís de la Moncloa de “continuar treballant” en la que considera que és “l’única solució”. “Ells han plantejat altres mecanismes, nosaltres no ens rendim a intentar modificar la llei, les altres coses són situacions temporals”, va afegir.
Fem memòria. Va ser el juliol quan el govern espanyol va presentar al Congrés dels Diputats una iniciativa per reformar la Llei d’Estrangeria per obligar les comunitats autònomes a acollir menors migrants. Tanmateix, la norma va acabar descarrilant en la primera votació pel rebuig de Junts (sumat al del PP i Vox). La líder dels juntaires a Madrid, Míriam Nogueras, va denunciar que el govern espanyol ha “abusat de la solidaritat” dels catalans i va reiterar que Catalunya havia de quedar fora del repartiment de menors estrangers.
Ara com ara, fonts de la direcció del PP es remeten al document que van signar Alberto Núñez Feijóo i el president de les Canàries, Fernando Clavijo, el setembre, que compta amb l’aval de totes les comunitats governades pel PP. Aquesta és la proposta que posaran els barons populars sobre la taula. “Només cal que Sánchez ho signi”, sosté una veu de la cúpula de Gènova. El document aposta per “garantir que cap comunitat autònoma queda exclosa de participar en el repartiment” de menors estrangers, exigeix el compromís que l’Estat “sufragui els recursos extraordinaris” i aposta per posar a disposició de les comunitats les infraestructures de l’Estat “en desús o tancades” i concretar un fons de contingència.
Habitatge: a l’espera de més detalls sobre l’empresa pública anunciada per Sánchez
La tercera qüestió important d’aquesta conferència de presidents serà l’habitatge. Es tracta de la carpeta que el govern espanyol més vol esbombar, després que fa un parell de setmanes, també al Congrés Federal del PSOE, Pedro Sánchez anunciés la creació d’una empresa pública “capaç de construir i gestionar habitatge”. Es tractarà d’una transformació de l’actual entitat estatal de sòl Sepes. De fet, l’objectiu inicial de la Moncloa era circumscriure la Conferència a aquesta qüestió: “La principal tasca seran les polítiques d’habitatge que hem de desplegar totes les administracions, singularment les comunitats autònomes”, va assegurar Sánchez a finals de juliol. Des de Catalunya, fa dos mesos, durant el debat de política general al Parlament, el president Salvador Illa va anunciar la construcció de 50.000 pisos.
En les últimes setmanes, el govern espanyol ha manifestat que l’habitatge ha de ser “fonamental” en aquesta cimera, davant de la crisi que pateixen els ciutadans de l’estat espanyol. Al cap i a la fi, tots els partits polítics reconeixen que aquest problema és una de les grans preocupacions dels ciutadans. També el PP ha col·locat aquest tema entre les seves prioritats: Alberto Núñez Feijóo ha insistit que és una competència autonòmica, però Gènova està elaborant una llei específica per mobilitzar més sòl per tal de construir més pisos, suprimir tràmits burocràtics, establir deduccions fiscals que afavoreixin especialment els joves i combatre l’okupació.
Personal sanitari: la fórmula per combatre les llistes d’espera
Finalment, diverses comunitats autònomes van proposar que s’inclogués en l’ordre del dia de la cimera la falta de personal sanitari davant l’increment continuat de les llistes d’espera que pateixen diversos territoris. Fonts del PP consultades per ElNacional.cat subratllen que aquesta és una demanda “absolutament transversal” per respondre a un “problema comú de tots” i confien que la Conferència de Presidents aporti alguna solució a aquesta qüestió. De fet, en la conferència de presidents del 2021, Alberto Núñez Feijóo va reclamar com a president de la Xunta de Galícia una solució davant d’aquest problema, llavors encara més agreujat perquè era en plena pandèmia del coronavirus.