Falten exactament tres setmanes perquè es constitueixin les Corts espanyoles i es doni d’aquesta manera el tret de sortida de la legislatura nascuda a partir de les eleccions generals del 23-J. I el primer que hauran de fer els diputats del Congrés és votar un nou president de la cambra baixa. S’ha parlat i escrit molt en els darrers dies sobre la necessitat que té Pedro Sánchez de rebre el suport de l’independentisme català i basc per tornar a ser cap de l’executiu espanyol. Però cal tenir en compte que el 17 d’agost els socialistes també necessitaran Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. I a l’inrevés.

Al partit de Pedro Sánchez li interessa mantenir la presidència del Congrés, que en la passada legislatura ha estat en mans de la socialista catalana Meritxell Batet, però la suma de PP i Vox és superior a la de PSOE i Sumar. I a Junts i a Esquerra els interessa tenir grup parlamentari propi; un per cadascú. Cap de les dues formacions independentistes compleix els requisits que fixa la normativa de la cambra baixa per constituir-se en un grup propi. Amb set escons cadascun, no compleixen la primera de les vies, que és constituir-se amb un mínim de 15 diputats. I tampoc no compleixen la segona possibilitat, que implica tenir un mínim de cinc escons (això sí) però haver obtingut un mínim del 15% dels vots en aquelles circumscripcions en les quals t’has presentat. I tampoc no és el cas.

L’última possibilitat —inviable d’aplicar en els casos d’ERC i Junts— és haver obtingut el 5% dels vots a tot l’Estat. Tant Bildu com el PNB no tenen aquest problema. Perquè ells sí que compleixen els requisits de la segona via: tenen 5 diputats i a més han aconseguit el 15% dels vots en aquelles circumscripcions on s’han presentat.

La solució davant d’aquest atzucac? Ajudar-se els uns als altres. El PSOE necessita tenir els vots de qui virtualment es convertiran en els seus socis d’investidura per poder col·locar un president del Congrés socialista. I el més interessant és que això obre la porta a què entrin a la Mesa del Congrés forces independentistes.

No hi ha la necessitat que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana regalin els seus vots a canvi de res pel que fa a la investidura d’un nou president del Congrés. Perquè els socialistes sí que els poden oferir una drecera per aconseguir tenir el grup parlamentari que desitgen les dues formacions: cedir-los diputats i així arribar al nombre d’escons necessaris per formar grup propi. Ara bé, aquest mecanisme —i això és el que lliga amb la necessitat del PSOE— ha de comptar amb l’aval de la Mesa.

El PSOE té la porta ben oberta a aquesta combinació de factors. Els socialistes admeten que seria una bona forma de començar a negociar amb l'independentisme i encaminar d'aquesta manera una investidura de Pedro Sánchez. És a dir, un gest per a Esquerra Republicana —i especialment a Junts per Catalunya— per aplanar un camí d’entesa. Cap de les tres parts consultades per ElNacional.cat dona per fet aquest acord, però mantenen la porta ben oberta. I, de fet, els socialistes sí que reconeixen que és possible tirar-ho endavant.

Què implica tenir grup propi?

Constituir-se com a grup propi a la cambra baixa té conseqüències molt positives per a les formacions polítiques. Tenen majors recursos econòmics, tècnics i de representació al Congrés dels Diputats. Els membres del Grup Mixt, per exemple, han de compartir els temps de les intervencions amb altres diputats. Mentre que les formacions amb grup propi ‘competeixen’ en igualtat de condicions.