Cristóbal Montoro (Cambil, Jaén, 1950), ministre d’Hisenda als governs del PP de José María Aznar (2000-2004) i de Mariano Rajoy (2011-2018), compareix aquest dilluns a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, al Congrés dels Diputats. Montoro és recordat per ser un llengut. Sobretot en les intervencions al Congrés amb les seves insinuacions que hi havia polítics, actors i altres col·lectius que no pagaven impostos, fent evident que tenia informació privilegiada de forma irregular. En aquesta comissió d’investigació se li preguntarà que respongui sense embuts si el ministeri que dirigia va participar en la guerra bruta contra polítics i empresaris catalans que defensen la independència del país.
Hi ha testimonis i documentació que evidencia que es van usar organismes oficials, especialment l’autoritat antiblanqueig espanyola, el Sepblac, per fer consultes sobre polítics catalans a organismes estrangers sense el control de cap autorització judicial. I fins i tot, es va enganyar a unitats antiblanqueig d’altres països, com és el cas Liechtenstein amb el llavors president Artur Mas, de suposats delictes inexistent. I és que a més de fer investigacions il·legals i prospectives, la policia patriòtica del PP difonia a mitjans de comunicació espanyols informació falsa, com ara que Mas i el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias tenien comptes bancaris a l'estranger.
Conseller d’Hisenda i inspeccions
Els grups parlamentaris catalans, especialment Junts i ERC, segur que tenen una bona bateria de preguntes per a l’exministre d’Hisenda, que també va ser el conseller d’Economia i Hisenda de Catalunya durant vuit mesos, del 27 d’octubre de 2017 al 2 de juny de 2018, quan la Generalitat va ser intervinguda perl govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155, i on Soraya Sáenz de Santamaría -que també serà citada a declarar a la comissió del Congrés- n’era la presidenta, en substitució del president Carles Puigdemont, que va marxar a l’exili.
Dels tentacles d'Hisenda ja en va parlar l'empresari Sandro Rosell, president del FC Barcelona del 2010 al 2014, a la comissió de l'operació Catalunya del Congrés. Va denunciar que responsables del govern espanyol han usat “les inspeccions fiscals com a arma” contra els que consideraven rivals; i que n'havia patit més de 70. No es va oblidar de recordar que va estar 2 anys de presó provisional -imposats per la magistrada Carmen Lamela, a qui va criticar amb duresa- per uns delictes pels quals va ser absolt i més de 75 inspeccions.
Abans de l'interrogatori de Montoro, la mesa de la comissió ha de resoldre si reclama al govern espanyol l'extensa documentació sol·licitada pel diputat de Junts Josep Pagès per aclarir la implicació d'organismes de control fiscal en l'operació Catalunya. A més, Pagès exigeix que s'aporti la informació que va donar el comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo des del Sepblac al FinCEN dels Estats Units, que va provocar la intervenció i tancament de la Banca Privada d'Andorra (BPA).
L’extorsió a la BPA
I és que a banda de les suposades inspeccions fiscals com a arma política, Montoro també serà interrogat per l’extorsió que van patir el 2014 els llavors titulars de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Ramon i Higini Cierco, juntament amb l’exCEO del banc Joan Pau Miquel, perquè donessin informació sobre si tenien comptes de la família Pujol Ferrusola i de polítics com Oriol Junqueras. Les gestions policials il·legals van portar al conegut pantallazo de comptes que tenien fills del president Jordi Pujol, que va provocar la seva confessió que la família tenia diners no declarats a Andorra, cas que es començarà a jutjar aquest novembre a l’Audiència Nacional.
I cal no oblidar, que mesos després de la dolorosa confessió del president Pujol, el 7 i 8 de gener de 2015, el ministre Montoro va acompanyar el llavors president Mariano Rajoy a una visita oficinal i excepcional al Principat d'Andorra. És per això i d'altres indicis que Montoro, juntament amb l’expresident Rajoy i l’exministre Jorge Fernández Díaz tenen una querella a Andorra. Per ara, els populars han usat la justícia espanyola per no haver de declarar davant la batlle andorrana que manté obert a la investigació contra ells. La van presentar els germans Cierco i l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), que exerceix l’acusació popular amb l’associació catalana Drets.
Precisament, Alfons Clavera i Agustí Carles, advocats de les acusacions populars de la querella andorrana de l'operació Catalunya, van demanar a la batlle, l'estiu passat, que tornés a presentar les comissions rogatòries internacionals (CRI) al govern espanyol per poder interrogar Rajoy, Fernández Díaz i Montoro, ja que se li van denegar per una qüestió de forma. La jutgessa ja ha fet noves gestions amb el govern de Pedro Sánchez, però aquest no li respon, segons fonts del cas.