Via lliure a la llei d’amnistia. El Congrés dels Diputats ha donat llum verda al dictamen nascut de l’acord entre el PSOE, Junts i ERC que rubricava el text i emmarcava el terrorisme en una directiva europea, i la traïció, en una resolució de l’Assemblea General de l’ONU. El ple de la cambra baixa l’ha aprovat per 178 vots a favor i 172 en contra. Com era previsible, li han donat suport el PSOE, Sumar, ERC, Junts, el PNB, Bildu, Podemos, el BNG i José Luis Ábalos (que ha tornat al Congrés després de trencar amb Ferraz) i s’hi han oposat el PP, Vox, Coalició Canària i UPN. Ara la llei viatjarà al Senat, on s’haurà de tramitar durant dos mesos arran de les maniobres del PP per paralitzar-la. A finals de maig, l'amnistia tornarà al Congrés, on es revertiran tots els canvis que introdueixi la cambra alta i se li posarà el segell definitiu. Aleshores, es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat, entrarà en vigor i els jutges tindran un termini de dos mesos per aplicar-la.
🔴 Eleccions Catalunya 2024 i llei d’amnistia, DIRECTE I Reaccions i última hora
El debat d’aquest dijous tenia poc misteri. I és que les incògnites es van resoldre la setmana passada: les transaccionals pactades entre socialistes i independentistes refinaven el redactat referent al terrorisme, la traïció i la malversació i resolien les reticències que havia expressat Junts el gener. En aquell moment, a la darrera votació que hi va haver al ple, els juntaires van congelar l’amnistia argumentant que aquell redactat tenia “forats pels quals la justícia prevaricadora espanyola” podia deixar-la “en paper mullat”. La votació d’aquest dijous arriba l’endemà de la convocatòria d’eleccions catalanes per al 12 de maig i té conseqüències en els comicis: d’aquesta norma depèn el futur de Carles Puigdemont, que ja ha plantejat la possibilitat que es converteixi en el candidat de Junts per Catalunya. Es preveu que els jutges, que tenen dos mesos de marge des que l'amnistia entri en vigor, hauran de començar a aplicar-la a finals de maig, cosa que ajusta molt els terminis per tal que Puigdemont pugui presentar-se a un hipotètic debat d'investidura. I és que les dates previstes per investir un president de la Generalitat coincideixen, justament, amb les setmanes que els magistrats espanyols hauran d'arxivar la persecució judicial contra l'independentisme.
Junts i ERC reivindiquen que, després de l’amnistia, el pròxim pas ha de ser el referèndum
Durant el debat al Congrés, els dos partits independentistes han deixat clar que, amb la llei d’amnistia, no acaba res. Al contrari: la llei que repara la persecució judicial contra l’independentisme és un impuls per abordar el conflicte polític en igualtat de condicions. Des de Junts per Catalunya, Josep Maria Cervera ha enviat un missatge al ministre Félix Bolaños i a “tots els que volen girar full”. El diputat juntaire ha argumentat que “l’únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia”, donat que l’amnistia “només torna a la política el que és de la política” i “obre una finestra d’oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya”.
Per part d’Esquerra Republicana, Pilar Vallugera ha assenyalat que la llei d’amnistia “no és suficient” i ha reiterat que la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya passa per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. La diputada republicana també ha subratllat que la llei “s’ha fet per als que van anar a l’aeroport, no només per als líders dels partits”.
El PP i el PSOE s’enfronten pels objectius i l’esperit de l’amnistia
Durant el seu torn, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat l’amnistia de “submissió” i ha retret al PSOE que no digui les coses pel seu nom: “No ens vinguin amb convivència perquè estan aixafant els drets de les majories, no ens vinguin amb justícia perquè volen esquivar-la i no ens vinguin amb democràcia perquè estan liquidant la separació de poders”, ha proclamat des de la tribuna. Així mateix, ha avisat Pedro Sánchez que les eleccions catalanes “marcaran l’inici del final” del seu govern, ja que quan Sánchez “deixi de ser útil” als partits independentistes “el deixaran caure”.
En canvi, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha reivindicat que els socialistes s’han “arremangat” per gestionar el “fracàs” del PP, que va mostrar una “absència de política” davant del procés independentista i “va parapetar-se darrere dels tribunals i el Codi Penal” per encarar el conflicte polític: “Teníem l’obligació d’arreglar el que vostès van fer malbé”, ha asseverat. Ara, la llei d’amnistia esdevé una política “valenta” i “molt atacada” per l’oposició, malgrat que López està convençut que el PP l’acceptarà d’aquí a uns anys: “A Espanya, lluny de trencar-la, l’estem unint i vertebrant amb les nostres polítiques”, ha rubricat.
El camí a partir d’ara: la llei d’amnistia podria arribar al BOE a finals de maig
Després que el Congrés hagi donat llum verda a l’amnistia, la proposició de llei continua el seu recorregut al Senat. El PP, amb majoria absoluta a la cambra alta, la retindrà durant dos mesos després d’una reforma del reglament de dubtosa constitucionalitat. Els populars poden vetar la llei o buidar-ne de contingut tots els articles, però el Congrés sempre tindrà l’última paraula. Ara bé, la cambra baixa ja no en podrà retocar el redactat. La previsió és que dimarts que ve, 19 de març, la Mesa del Senat qualifiqui la iniciativa i comenci a comptar el rellotge. Això situaria el final de la tramitació a la cambra alta a mitjan maig i permetria al Congrés posar-li el segell definitiu el 23 o el 30 de maig. A partir d’aquí, la llei d’amnistia fixa un termini de dos mesos perquè els jutges l’apliquin.
L’amnistia a la Carrera de San Jerónimo: del 13 de novembre al 14 de març
Els orígens de l’amnistia al Congrés dels Diputats es remunten al 13 de novembre, quan el PSOE va registrar en solitari el primer redactat i després de negociar amb ERC i Junts per separat. Tres dies més tard, el Congrés va investir Pedro Sánchez amb els vots dels partits independentistes. El primer debat de l’amnistia al Congrés es va celebrar el 12 de desembre, dia en què la proposició de llei va superar el seu primer examen parlamentari. El 10 de gener, la cambra baixa va rebutjar les esmenes a la totalitat de text alternatiu que van presentar el PP i Vox i que insistien en la judicialització del conflicte polític i en la utilització del Codi Penal contra l’independentisme.
Una setmana després, es va tancar el termini per presentar esmenes a l’articulat: el PSOE en va pactar amb ERC, el PNB, Bildu i el BNG, Junts va presentar-ne en solitari i els republicans també en van registrar per separat. Els independentistes apostaven per blindar el Tsunami i els CDR de les acusacions de terrorisme. El pas següent va ser el 18 de gener: es van incorporar al text les esmenes tècniques conjuntes, però va continuar quedant en l’aire el blindatge del Tsunami i dels CDR. Va caldre una setmana més perquè independentistes i socialistes pactessin una esmena per delimitar què es considera terrorisme. Tanmateix, les maniobres dels jutges espanyols, especialment de Manuel García-Castellón, posaven en dubte l’eficàcia d’aquest retoc, cosa que va portar Junts a votar en contra del dictamen. Ara, un mes i mig més tard i després que el PSOE, Junts i ERC trobessin el desllorigador, l’amnistia ha tornat al ple del Congrés i ha sigut finalment aprovada.