El Congrés dels Diputats continua remant per posar fi a l’apologia del franquisme. La Cambra Baixa ha aprovat la llei impulsada pel PSOE amb l’objectiu de dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme i enalteixen el cop d’estat del 1936. La iniciativa, que ara haurà de tramitar-se al Senat (que tindrà dos mesos per esmenar-la), ha rebut llum verda amb 179 vots a favor (del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i Podemos), 34 en contra (de Vox) i 136 abstencions (del PP). L’extrema dreta hi ha votat en contra esgrimint que la norma pretén “reescriure la història”. I els populars han exhibit l’enèsim gir de timó en aquesta qüestió: van mostrar reticències fa un any amb la futura extinció de la Fundació Francisco Franco, van votar a favor del primer examen parlamentari de la nova llei el passat mes d’octubre i ara han optat per abstenir-se, esgrimint que el PSOE no ha acollit la seva voluntat de fer “més inclusiva la possibilitat de dissoldre associacions” per no emmarcar-ho únicament en el franquisme.
📝 Nou pas del Congrés per il·legalitzar les associacions que facin apologia del franquisme
Entre altres coses, la llei que s’ha votat avui servirà per parar els peus a la Fundació Francisco Franco si decideix convertir-se en una associació per esquivar la seva futura il·legalització. Va ser el juny quan el Ministeri de Cultura va començar els tràmits per il·legalitzar-la (és una fundació i, per tant, no es veu afectada per aquesta reforma). Són dues figures que tenen una fórmula jurídica diferent, donat que les fundacions depenen del Protectorat de Fundacions de competència estatal del Ministeri de Cultura i les associacions, no. Durant el debat, el diputat de Vox Juan José Aizcorbe ha fet gala del seu vot en contra: ha considerat que una llei que pretén acabar amb les associacions que facin apologia del franquisme és “arbitrària i incoherent” i un “atropellament intolerable de les llibertats bàsiques” que busca el “control del pensament”, la “criminalització de la dissidència”, la “imposició d’un relat oficial des del poder” i “la submissió, la por i el silenci”.
El PP volia eliminar les referències explícites al cop d’Estat i al franquisme
“Aquesta norma no ens interpel·la a nosaltres, els interpel·la a vostès i a la seva actitud. Miren el passat des del present per polaritzar al futur”, ha retret el PP al PSOE des de la tribuna. “Nosaltres vam intentar dialogar en ponència i se’ns va dir que el text original no es podia esmenar amb la intenció d’incloure tota apologia de règims totalitaris que menyspreés les víctimes”, ha lamentat el diputat Pedro Puy. A través d’una esmena, els populars volien eliminar les referències concretes al cop d’estat del 1936 i a la dictadura franquista per al·ludir genèricament als “sistemes polítics, ideologies, règims o governs que han vulnerat o vulnerin els principis democràtics, exalçant-ne la repressió”.
ERC i Junts donen suport a la llei
Per la seva banda, el diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro ha respost els dubtes del PP. “La democràcia ha de ser flexible, però no fràgil. [...] La dissolució de qualsevol associació sospitosa de practicar l’apologia del franquisme es farà mitjançant resolució judicial, que és justament el que diferencia una democràcia d’un règim autoritari o totalitari”, ha reivindicat. “El passat del franquisme, senyories del PP, no és incòmode, és una vergonya”, ha afegit. I ha retret als populars que volguessin barrejar el franquisme amb altres règims totalitaris: “Em sorprèn que vostès emboliquin el debat sobre el franquisme amb un debat molt interessant sobre el totalitarisme en general a Europa. Els acompanyarem. [...] S’equivoquen quan envolten el debat del franquisme fugint a territoris d’altres experiències històriques. No estem parlant aquí de dictadures comunistes, estem parlant de l’experiència històrica del franquisme, que és la nostra dictadura, per desgràcia”, ha reblat.
Des de Junts, Josep Pagès ha sigut molt crític amb la Llei de Memòria Democràtica, a la qual Junts va votar en contra. “Responia a l’únic objectiu de blanquejar la Transició i el règim del 78. Va engreixar el relat fals i mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista”, ha criticat. Ara bé, ha anunciat que Junts donaria suport a una de les seves “poques derivades positives”. Així mateix, ha lamentat que la Llei de Memòria Democràtica hagi “consolidat un model d’impunitat que priva de tutela judicial efectiva” i “deixa sense justícia les víctimes”. “Un model d’impunitat construït des d’una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme”, ha denunciat. I ha lamentat que aquella norma no inclogués la derogació de l’amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat: “Els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu”.
Un mandat de la Llei de Memòria Democràtica amb un any i mig de retard i la legitimació de la Fiscalia
En concret, la llei compleix amb un any i mig de retard un mandat de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada l’octubre del 2022, i introdueix una nova disposició addicional cinquena a la Llei Orgànica reguladora del Dret d’Associació. S’inclou que, “amb independència de les finalitats i activitats socials recollides als estatuts”, les associacions es dissoldran, “mitjançant resolució judicial”, si duen a terme activitats que constitueixin “apologia del franquisme, bé enaltint el cop d’estat del 1936 o la dictadura posterior o bé enaltint els seus dirigents” sempre que suposi un “menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes” del cop d’estat, de la Guerra Civil o del franquisme o una “incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les mateixes per la seva condició de tals”. Així mateix, s’afegeix un article que estipula que “l’exercici de l’acció en aquest tipus de processos” correspondrà al Ministeri Fiscal i que les associacions o entitats que tinguin com a finalitats la defensa de la memòria democràtica també tindran “legitimació activa” per impulsar-ho (dues previsions que ara no estan contemplades).
El camí del Ministeri de Cultura per acabar amb la Fundació Francisco Franco
Fa gairebé un any, el passat mes de juny, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va anunciar que posava en marxa els tràmits per extingir la Fundació Francisco Franco. El ministeri va sol·licitar un informe a la Secretaria de Memòria Democràtica sobre el “possible incompliment” de la Llei de Memòria Democràtica per part de la Fundació Franco i al Registre de Fundacions de competència estatal. Posteriorment, es comunicarà l’expedient a la fundació i s’obrirà el corresponent període d’al·legacions. Finalment, se sol·licitarà un informe a l’Advocacia General de l’Estat, a partir del qual el Ministeri de Cultura elaborarà una resolució per instar judicialment l’extinció: la resolució definitiva del procediment serà decisió dels jutges.