Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria, deia la poetessa i lluitadora antifranquista Montserrat Roig. Davant d'aquells que creuen que cal deixar en l'oblit fets horripilants i no aprendre'n per evitar que es tornin a repetir, aquest dijous el Congrés dels Diputats ha aprovat la llei de Memòria Democràtica, una llei que incorpora notables avenços tot i que "no és suficient", asseguren els partits independentistes catalans. Un primer pas que consideren que requerirà molts altres passos. S'ha aprovat amb els vots a favor dels partits del Govern espanyol (PSOE i Unides Podem), Bildu, PNB, PDeCAT, Más País i Compromís, dos anys després que el govern espanyol iniciés els tràmits d'aquest avantprojecte que després es va quedar congelat per la falta de suports. Va ser el mes de juny quan es van reactivar les negociacions, i el text ha arribat a l’hemicicle també amb opositors del mateix partit que l’ha treballat, el PSOE, i és que històrics com els expresidents del Senat Juan José Laborda i Javier Rojo, l’exministre Julián García Vargas o l’exdiputat Luis Berenguer s’han sumat a un manifest contra aquesta norma que suposa un aprofundiment en la llei de Memòria Històrica de 2007 aprovada sota el mandat de José Luis Rodriguez Zapatero.
El nou text amplia fins a 1983, cinc anys després d'aprovar-se la Constitució, el reconeixement de les víctimes de violacions de Drets Humans i la possible reparació econòmica. També es declara la il·legalitat dels tribunals franquistes i del règim i reconeix les lluites de "moviments socials antifranquistes i de diferents actors polítics" per assolir la democràcia. El punt més polèmic del projecte de llei rau en la voluntat del govern de coalició de no alterar la llei 46/1977, és a dir, la llei d'Amnistia. Aquesta és una de les demandes principals d'ERC, Junts i la CUP que no ha satisfet l'executiu espanyol, i suposa la raó principal per no donar-hi suport, al·legant que no s'atreveix a fer "veritable justícia i reparació". Així és perquè aquesta llei és la responsable de què cap dirigent franquista hagi estat jutjat. Des de la tribuna ha defensat la llei el ministre de la Presidència Félix Bolaños, que ha reconegut que la norma arriba tard, però ha subratllat que fa "millor" Espanya com a país i fa "més digna la democràcia". Creu que aquesta norma haurà de servir "per passar definitivament pàgina del passat més obscur i més negre" del país i fer que Espanya se sembli més a països del seu entorn que també van patir règims totalitaris: "Aprofundeix en la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició".
També la vicepresidenta Yolanda Díaz ha definit la nova llei d'un "bàlsam reparador" que reescriu la història d'Espanya: "Aquesta llei avui fa molt millor al nostre país", ha dit ben igual que Bolaños en declaracions a la premsa des del pati del Congrés dels Diputats, rodejada de víctimes de la dictadura que han assistit al debat. Díaz s'ha referit als lluitadors antifranquistes com herois i heroïnes que van fer possible la democràcia, i ha fet una reflexió sobre la importància de la memòria: "Les filles de totes tenen dret a conèixer que va passar en el nostre país". Ha estat al pati on la vicepresidenta també s'ha trobat i abraçat amb l'històric militant del Partit Comunista (PCE) Víctor Díaz-Cardiel.
Record a un Joan Tardà indignat
En el debat de la norma, la diputada d'ERC Carolina Telechea ha criticat que la llei quedi molt lluny del que hauria de ser una reparació justa a les víctimes. Si bé ha reconegut avenços en la llei que ha assegurat que han estat gràcies al lideratge en les negociacions de l'exlíder d'ERC al Congrés Joan Tardà, ha manifestat la seva abstenció com un gest "d'immensa generositat" i ha avisat que els "vigilaran de prop" perquè es faci justícia de veritat. "Amb el que avui s'aprova la ferida continua sagnant perquè no es canvia la llei d'amnistia (...) una llei d'impunitat per botxins". Telechea ha volgut recordar Joan Tardà en el seu discurs, que des del mes d'agost ha anat en reiterades ocasions a Madrid per aportar millores en una llei que malgrat les noves incorporacions, veu clarament insuficient, i per aquest motiu va criticar que ERC hagi decidit fer una simple abstenció.
Des de Junts Josep Pagès ha criticat que malgrat que la llei parli de justícia, "no permeti jutjar a ningú", en referència també al fet que no s'hagi derogat la llei d'Amnistia. "Sobra la declaració solemne i falta concreció jurídica", ha dit el diputat de Junts. Al seu torn el cupaire Albert Botran ha demanat que amb aquesta llei avui "no es tanqui res" ni s'arxivin els crims del franquisme, i ha posat de manifest la necessitat de tenir unes institucions pròpies per poder treballar la veritat, la justícia, i la garantia de no repetició "per tots els antifeixistes".
Polèmica amb Vox per Puig Antich
Els partits de la dreta han rebutjat frontalment la proposta, a més de menystenir-la. Durant el debat s'ha produït un moment polèmic quan el diputat de Vox Francisco José Contreras ha justificat que Puig Antich, al qual ha fet referència la diputada d'ERC, va ser condemnat a mort "per matar un policia". En aquest moment els diputats d'ERC han decidit abandonar la sala de sessions per mostrar el rebuig a aquesta justificació de l'assassinat d'un dels últims presos polítics executats amb el garrot vil per la dictadura franquista. També s'han sumat a la protesta diputats de Bildu i d'Unides Podem.