El dictamen de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol ha superat aquest dilluns a la tarda la votació en la Comissió Constitucional del Congrés gràcies al 'sí' d'EH Bildu, PNB i PDeCAT sumats al del PSOE i Unides Podem. ERC i JxCat s'han abstingut i continuaran negociant el text fins a la pròxima votació en el ple de la cambra baixa, ja que el veuen "insuficient". Tant PP com Vox i Cs han votat en contra. La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d'amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.

ERC i Junts seguiran negociant però un històric dirigent republicà ja s'ha indignat per aquesta abstenció. Ha estat Joan Tardà, qui fou diputat d'ERC i líder al Congrés abans de Gabriel Rufián, que després de mostrar-se trist i decebut per l'abstenció dels republicans, ha acusat ERC de blanquejar la llei: "La direcció del meu partit ha decidit no plantar cara a la llei de memòria del PSOE, i abstenir-s'hi. Tants anys tibant i denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixien aquest final mentider blanquejat per nosaltres. Érem la darrera veu de les víctimes", ha escrit al seu perfil de Twitter.

Abans de dur-se a terme la votació, el dubte sobre si ERC s'abstindria o s'hi sumaria encara era latent. Finalment ha estat la diputada dels republicans Carolina Telechea qui ha anunciat l'abstenció, argumentant que ERC no pot votar a favor perquè la norma "no s'atreveix" a fer "veritable justícia i reparació". La republicana ha lamentat que no es toqui la llei d'amnistia de 1977 "perpetuant un model d'impunitat" ni es reconegui la responsabilitat de l'estat "que s'hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris". Junts també s'abstingut en la votació del dictamen, i en aquest sentit el diputat Joan Pagès ha criticat que la norma és "insuficient". "El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme", ha afirmat Pagès, que ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d'ús de la comissaria de Via Laietana.

Des del PSOE, Indalecio Gutiérrez ha convidat ERC, Junts i BNG a donar suport a la llei i ha reconegut "la important aportació" que han fet els republicans a la llei. Pel que fa a EH Bildu, que ha facilitat el desbloqueig de la votació de la norma, la diputada Bel Pozueta ha avisat que el partit continuarà reclamant mesures legislatives en paral·lel a la llei per garantir que els tribunals poden perseguir "els responsables del terror franquista".