El Congrés dels Diputats ha aprovat la llei trans, amb l'abstenció de la socialista Carmen Calvo. Quan semblava que el PSOE i Unidas Podemos havien superat les últimes batusses, l'exvicepresidenta del govern espanyol ha trencat la disciplina de vot del seu grup parlamentari. Tanmateix, la norma que permet el canvi de sexe sense informes mèdics ha tirat endavant amb 188 vots a favor, 150 en contra i 7 abstencions i ha arribat a la recta final de la tramitació parlamentària — després de cinc mesos de negociacions complicades, primer en el si de l'executiu estatal i posteriorment a la cambra baixa.
La llei trans reconeix l'autodeterminació de gènere, de manera que permet la rectificació de nom i sexe de les persones trans en el Registre Civil a partir dels 14 anys. A més, desenvolupa una sèrie de mesures per garantir els drets de les persones LGTBIQ+. Finalment, tots els socialistes hi han votat a favor. Però Calvo ha decidit trencar la disciplina de vot i s'hi ha abstingut. Fa temps que s'ha mostrat crítica amb el text, especialment amb l'autodeterminació de gènere i les suposades conseqüències sobre els drets de les dones que tant ella com la resta de les trànsfobes o TERF (feministes radicals transexcloents, en anglès) diuen que existiran.
Diferències dins del PSOE
Més enllà de les diferències amb els socis d'Unidas Podemos, les diferències sobre la llei trans també s'han donat dins del PSOE. És per això que l'exdiputada de l'Assemblea de Madrid Carla Antonelli va abandonar el partit en senyal de protesta contra els intents del grup socialista per retardar la tramitació del text. El PSOE va presentar diverses esmenes, centrades a limitar l'autodeterminació dels menors i endurir el procés de reversió de les persones trans. Però cap grup parlamentari va donar suport a les esmenes i, finalment, els socialistes s'han vist obligats a rectificar. Calvo ha anat per lliure, a l'espera de saber si hi haurà conseqüències per haver trencat la disciplina de vot.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha celebrat que el Congrés dels Diputats "tanqui armaris" i "obri portes i finestres" amb l'aprovació d'una llei que aconseguirà assegurar "vides lliures" a les persones trans i LGTBIQ+. L'esquerra ha donat suport sense fissures a la norma, tot i que ERC i EH Bildu han lamentat que no s'hagin reconegut els drets de les persones no binàries o ampliat els drets de les persones migrades. També ha comptat amb el vistiplau d'organitzacions com la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals i més (Felgtbi+), però amb el rebuig del Partit Popular, Vox i Ciutadans — així com dels sectors trànsfobs del PSOE, liderats pel Calvo. El moviment trànsfob o TERF s'excusa en el fet que la llei es traduirà, suposadament, "en un esborrat de les dones". Sigui com sigui, el Senat rebrà ara el text per a aprovar-lo definitivament.
La llei reconeix la voluntat de la persona com a únic requisit per canviar de sexe en el registre civil, si bé els menors de 16 i majors de 14 anys hi hauran d'assistir amb els seus pares o tutors. Només caldrà la intervenció d'un jutge per al canvi registral quan tinguin menys de 14 i més de 12 anys, mentre que els menors de 12 anys no podran canviar de sexe en el registre — però sí el seu nom en el DNI. La norma també prohibeix les teràpies de conversió i garanteix l'accés a tècniques de reproducció assistida a tothom qui pugui gestar, així com reconeix la filiació dels fills de persones lesbianes i bisexuals sense necessitat que estiguin casades. D'altra banda, contempla una estratègia estatal per a la inclusió social de les persones trans amb mesures d'acció positiva per al col·lectiu en àmbits com el laboral, l'educatiu o d'habitatge.