El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el Decret llei pactat entre el govern espanyol i Junts per poder reubicar urgentment els 4.400 menors migrants que es troben amuntegats a les Illes Canàries i Ceuta. La clau de l’acord entre socialistes i independentistes és que en aquesta reubicació es tindrà en compte l’esforç previ que ha fet cada comunitat autònoma. És a dir, es compensarà l’hospitalitat que Catalunya ha donat a aquests nens i nenes en els darrers anys i es convertirà en l’autonomia que aquesta vegada n’absorbirà menys; aquest cop hauran de ser Madrid i Andalusia els territoris que facin els deures. Hi han votat a favor les mateixes formacions que van investir Pedro Sánchez aquesta legislatura: PSOE, Sumar, Podemos, ERC, Junts, Bildu, PNB i Coalició Canària. Vox hi ha votat en contra, i també el PP; malgrat els múltiples intents dels socialistes per aconseguir un acord entre els dos grans partits espanyols en una matèria delicada com aquesta.
Durant el debat, el ministre Ángel Víctor Torres ha insistit que en aquest nou repartiment “no es beneficia” cap autonomia, perquè només es reconeix el seu esforç previ, com és el cas també del País Basc. “Cal donar una resposta de país”, ha sostingut el socialista. Josep Maria Cervera, diputat de Junts, ha tret pit que el seu partit hagi “encarat sense por el repte demogràfic, sense defugir de cap aresta punxeguda i assumint el risc que ens etiquetin gratuïtament”. Per això també ha defensat l’acord assolit amb el PSOE per delegar a la Generalitat les competències en immigració. Jordi Salvador, d’Esquerra Republicana, ha tirat d'ironia i ha acusat els catòlics de Vox de ser uns “pecadors” per oposar-se a proporcionar ajuda humanitària a aquests menors. Ha assegurat que és “un orgull” poder destacar que Catalunya hagi acollit 15.000 joves des del 2017. “Si hi ha problemes, es troben solucions”, ha sentenciat. Pepa Millán, de Vox, ha tornat a vincular la immigració amb l’augment de la inseguretat als carrers, i ha acusat PSOE i Sumar d’ajudar aquests menors per crear en un futur “una bossa electoral” que els voti. Per part del PP, Ana Alós ha titllat “d’injustos i arbitraris” els criteris del nou repartiment. Ha demanat que Catalunya absorbeixi més nens i nenes i ha tingut temps per pronunciar mantres sobre el català: ha dit que hi ha menors a qui es “discrimina” per parlar castellà.
La reforma de l’article 35 de la Llei d’estrangeria
En els pròxims dies es podrà saber quants menors acaben repartint-se aquesta vegada entre les diverses autonomies; i la reubicació s’executarà en els pròxims mesos. El govern espanyol destinarà un paquet de 100 milions d’euros per finançar aquesta nova acollida. El text aprovat aquest dijous reforma l’article 35 de la Llei d’estrangeria: s’articula un mecanisme permanent de reubicació dels joves que han migrat sols des de zones d'arribada quan els seus recursos d'acolliment arribin al 300% de la seva capacitat.
La modificació estableix que qualsevol repartiment haurà de ser aprovat a partir d’ara de forma unànime a la Conferència Sectorial d’Infància i Joventut, composta pel govern espanyol i per representants de cadascuna de les autonomies. Si no s’arriba a cap acord, s’estableixen els següents criteris, amb les seves respectives ponderacions, per fer els repartiments: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d’atur (15%), esforç anterior (6%), dimensionament estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%).
Ayuso fa trampes per intentar quedar-se menys menors
A finals del passat mes març, les autonomies van haver d’enviar al govern espanyol les dades sobre quants menors migrants acullen en aquest moment. La Generalitat va comunicar al govern espanyol que actualment té acollits un total de 2.242 menors estrangers no acompanyats. Andalusia va assegurar que en té 2.615, mentre que Madrid va informar que n'acull 2.442, per sobre de la seva capacitat. El Ministeri de Joventut i Infància, en rebre aquestes dades, va denunciar que algunes comunitats havien fet trampes a l'hora de traslladar aquestes dades. És el cas d’Isabel Díaz Ayuso, que, amb la intenció de quedar-se menys menors en el nou repartiment, va informar del total de nens i nenes que han passat pels serveis socials de la comunitat; no pas una fotografia sobre els menors que atén actualment.
L’Aragó, per la seva banda, s’ha declarat en rebel·lia i ha decidit no compartir les seves dades. De totes maneres, el govern espanyol sempre ha sostingut que aquelles autonomies que no comparteixen aquestes dades ho fan perquè realment no estan tan saturades com declaren i amaguen informació amb finalitats racistes. I en els casos en què detecti que una comunitat no ha enviat informació fiable, utilitzarà les últimes dades que el govern espanyol té a les seves mans: les de desembre del 2023. Les autonomies tenen fins aquest dijous per presentar els seus aclariments sobre les dades confuses.
Recursos del PP contra el nou repartiment
Ja hi ha comunitats autònomes governades pel PP que han presentat recursos contra aquesta Llei. És el cas de l’Aragó, que ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el requeriment del govern espanyol de compartir dades sobre aquests menors. Cantàbria també ha autoritzat interposar un recurs davant del Tribunal Constitucional, igual que Madrid, Andalusia, la Generalitat Valenciana, les Illes Balears i Castella i Lleó. Va obrir la porta a presentar un recurs —però encara no ho ha fet— el baró socialista Emiliano García-Page. El president de Castella-la Manxa va dir que el pacte PSOE-Junts era “insultant” i va dir que Carles Puigdemont era un “supremacista identitari”.