José Luis Ábalos podrà ser investigat pel Tribunal Suprem pel cas Koldo. El Congrés dels Diputats ha obviat les explicacions de l’exministre i exsecretari d’Organització del PSOE i ha aprovat el suplicatori que va demanar el jutge Leopoldo Puente que li aixeca la immunitat parlamentària que tenia com a diputat elegit en les eleccions del 23-J (des del mes de març forma part del Grup Mixt després que el PSOE l’expulsés del seu grup parlamentari). Com que és diputat, estava aforat i calia que la cambra baixa donés llum verda al suplicatori perquè pugui ser investigat formalment. La setmana passada es va fer el primer pas amb la votació favorable de la Comissió de l’Estatut dels Diputats. A porta tancada, amb les càmeres enfocant el sostre, sense micròfons i sense públic a les tribunes, el ple ha debatut el suplicatori i li ha donat via lliure amb el vot a favor de tots els partits, també el PSOE, en una votació secreta. La decisió del Suprem va arribar a mitjan desembre, quan el magistrat va veure “bastants indicis” per investigar Ábalos per quatre possibles delictes: integració en organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació. “Aprofitant la seva condició de ministre, i a canvi de diversos beneficis econòmics, podria haver determinat l’adjudicació de diversos contractes públics amb empreses privades en el marc de l’emergència sanitària per la Covid-19”, esgrimia la interlocutòria. En tota la història del Congrés, s’han demanat 47 suplicatoris: se n’han aprovat 33 i se n’han rebutjat 14. Dos dels últims suplicatoris atorgats van ser a Laura Borràs el 2020 pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes i a Francesc Homs el 2016 pel 9-N. L’última negativa del Congrés va ser el 1988, en un cas contra l’exministre socialista José Barrionuevo per dret a l’honor del germà d’un etarra.
📝 El Suprem demana el suplicatori per a Ábalos: aprecia fins a quatre delictes en el cas Koldo
📝 El Congrés fa el primer pas per unanimitat per aprovar el suplicatori de José Luis Ábalos pel cas Koldo
Ahir, poques hores abans de començar el ple, José Luis Ábalos va demanar endarrerir la votació fins que el Suprem resolgui el recurs de súplica i fins que es reprengui el període ordinari de sessions a la cambra baixa, a partir del febrer. En el seu escrit, lamentava que el Congrés hagi “ignorat” que la interlocutòria del jutge Leopoldo Puente demanant investigar-lo “no és ferma”, atès que està recorreguda, i defensava que el Reglament del Congrés estipula que, després que s’hagi pronunciat la Comissió de l’Estatut dels Diputats, el suplicatori s’ha de votar al “primer ple ordinari de la cambra”, que serà el febrer. “Si s’explicita que hagi de ser ordinari, és perquè se n’exclou la possibilitat que sigui extraordinari”, esgrimia Ábalos. Així mateix, denunciava que la vigília de la votació encara no havia tingut accés al dictamen de la comissió. Malgrat aquestes al·legacions, Francina Armengol ha mantingut el pla previst i ha sotmès a votació el dictamen que va emetre la Comissió de l’Estatut dels Diputats.
El jutge considera “indiciàriament justificat” que Ábalos podria “haver-se beneficiat econòmicament” amb el cas Koldo
Què argumenta Leopoldo Puente? El jutge assenyalava que Ábalos “intervenia” en l’entramat del cas Koldo “personalment i, indiciàriament, gaudint dels il·lícits beneficis econòmics que tals actuacions poguessin haver-li generat” i va considerar “indiciàriament justificat” que Ábalos podria “haver-se beneficiat econòmicament” amb el pagament (per part d’Aldama o de terceres persones) de l’habitatge al qual residia la que era la seva parella i podria haver obtingut d’Aldama un contracte de lloguer d’un pis d’uns 250 metres quadrats al Paseo de la Castellana de Madrid. Amb tot, el jutge va rebatre la declaració voluntària que va fer l’exministre al Suprem negant que hagués cobrat comissions: “No s’avé amb els indicis, que es concreten en diferents documents i declaracions”, sostenia el jutge.
D’altra banda, el magistrat va assenyalar que Víctor de Aldama (empresari i comissionista del cas Koldo), “aprofitant la relació personal que l’unia” amb Ábalos i Koldo, “hauria obtingut informació prèvia sobre les necessitats derivades de la urgència”, cosa que “li va permetre articular una oferta per assegurar l’adjudicació del contracte de subministrament en favor” de Soluciones de Gestiones, l’empresa que està a l’epicentre de la presumpta trama corrupta. Així mateix, va apuntar que Koldo García (l’assessor de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports) “intervenia activament en la contractació, gestionava els contractes d’adjudicacions a les empreses i, alhora, realitzava operacions per ocultar els cobraments rebuts de l’organització”.
Ábalos va denunciar una “investigació prospectiva” i una “operació” per fer caure el govern espanyol
Abans que es pronunciés la Comissió de l’Estatut dels Diputats, José Luis Ábalos va presentar un informe de 88 pàgines defensant-se. Assegurava que ha estat víctima d’una “investigació prospectiva” i d’una “operació” de la dreta i la ultradreta per incriminar-lo i fer caure el govern espanyol. De fet, relatava que hi ha hagut “venjances” d’agents de la Guàrdia Civil que van ser destituïts per l’executiu socialista entre el 2018 i el 2020, durant la primera etapa de Pedro Sánchez a la Moncloa, quan Ábalos era la seva mà dreta. “Els responsables actuals de l’UCO estaven llavors sota la seva subordinació”, apuntava. Ábalos també insistia sobre la legalitat de tots els seus actes i recordava que el Tribunal de Comptes va avalar els contractes de la compra de les mascaretes durant la pandèmia del coronavirus. Així mateix, s’identificava com a víctima de la premsa “controlada, sectària i malintencionada” que té com a objectiu “deshumanitzar i incriminar”. El document arribava a comparar el seu assenyalament amb l’espionatge patit per diputats de Podemos. “Es tracta d’alterar la voluntat expressada pel poble a les urnes”, reblava.