Alberto Núñez Feijóo ha fet aquest dimecres un pas més per coronar-se com a cap de l’oposició. El líder del PP ha perdut la primera oportunitat per reemplaçar Pedro Sánchez al capdavant de la Moncloa en sortir derrotat per majoria absoluta en la primera votació per a la investidura com a president del govern espanyol. Els 178 vots negatius del PSOE, Sumar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB i BNG han superat els 172 afirmatius del PP, Vox, Coalición Canaria i UPN. Ha estat, tot plegat, un debat eclipsat per l’amnistia i la figura de Carles Puigdemont. El president de la Generalitat a l’exili ha estat l’artefacte de la dreta i l’extrema dreta per desgastar Pedro Sánchez, coneixedors que en els pròxims dies els focus estaran, més que mai, centrats en la connexió telefònica Ferraz-Waterloo.
🔴 Investidura de Feijóo, DIRECTE | Segona votació
D’aquí a 48 hores —divendres— Feijóo haurà de provar sort amb un segon debat d’investidura. Si en la primera tanda el líder del PP necessitava una majoria absoluta perquè li siguin entregades les claus de la Moncloa, divendres només necessitarà la majoria simple. És a dir, més vots afirmatius que negatius. És per això que en els darrers dies el PP ha fet apel·lacions al transfuguisme a les files del PSOE, per tal que alguns diputats socialistes s’abstinguin i d’aquesta manera els vots del bloc de dretes s’imposin als de la dreta. Res no indica que això hagi de passar, de manera que, de mica en mica, a Pedro Sánchez se li comença a aclarir el camí per enfilar les negociacions amb els independentistes, que pivotaran al voltant d’una llei d’amnistia.
La Moncloa espera que aquesta setmana vinent ja es produeixi la roda de contactes de Felip VI amb els grups parlamentaris, i que el rei espanyol designi a Pedro Sánchez com a candidat a la investidura com més aviat millor. Després de setmanes per part del PSOE criticant al PP per haver trigat tant a celebrar la investidura de Feijóo, seria estrany pensar que el líder socialista se sotmetrà a un debat més enllà de finals d'octubre. Però fonts del govern espanyol es neguen, de moment, a fer especulacions sobre aquest assumpte.
Feijóo ja va intentar aquest dimarts, sense èxit, reconvertir el seu debat d'investidura en un debat sobre l’amnistia, i aconseguir un cara a cara amb Sánchez al voltant d’aquesta qüestió. El líder dels socialistes tenia un as a la màniga per ensorrar les aspiracions del president del PP: fer la rèplica a través d’un diputat ras del PSOE i matar d’aquesta manera dos pardals d’un sol tret.
Pedro Sánchez va aconseguir rebatre l’exigència de Feijóo de deixar governar la llista més votada el 23-J. Perquè el diputat triat per a la rèplica, Óscar Puente, va perdre el passat mes de juny l’alcaldia de Valladolid, tot i haver guanyat les eleccions el 28-M a conseqüència d’una coalició entre PP i Vox. I, a més, va aconseguir desviar el debat i esquivar d’aquesta manera un cara a cara en el qual Feijóo hagués atacat sense descans amb l’amnistia i amb la figura de Carles Puigdemont. El president del govern espanyol ha rebutjat, de totes totes, intervenir en aquest debat, amb la idea de fer-ho quan se celebri el seu debat d’investidura. De fet, Feijóo ha assumit la derrota en l’última intervenció d'aquest dimarts i ha utilitzat el seu torn de paraula de la primera votació per retreure a Pedro Sánchez que no s’avingués a debatre amb ell des del faristol. “Me’n vaig amb la integritat política intacta”, ha dit Feijóo per acomiadar-se de la primera ronda de debat, on ha afegit: “Ens hem retratat tots amb les nostres paraules i els nostres silencis”.
Feijóo torna a ensopegar amb la majoria dels 178 diputats: Armengol, llengües i investidura
Amb la d’avui, Pedro Sánchez acumula tres fotografies parlamentàries calcades des que va començar la quinzena legislatura espanyola i que l’apropen a la repetició de mandat. La majoria absoluta de 178 vots va servir perquè Francina Armengol fos escollida com a presidenta del Congrés dels Diputats, en substitució de Meritxell Batet, a mitjans d’agost. Fruit d’aquell acord entre el PSOE i els independentistes catalans, Armengol es va comprometre a normalitzar el català al Congrés dels Diputats i, per aprovar la reforma del reglament que ho permet, els socialistes van tornar a fer ús de la mateixa majoria plurilingüe dels 178 escons. L’esperança de Sánchez és copiar la mateixa suma per sortir investit en les pròximes setmanes.
Tot i la victòria aclaparadora de Feijóo a les eleccions municipals i autonòmiques, el líder gallec col·lecciona problemes des de les eleccions estatals de juliol. La victòria insuficient del 23-J va deixar clar que la dependència dels vots de Vox han generat un efecte rebuig difícil de digerir en la resta de formacions polítiques. L’extrema dreta ha contribuït indiscutiblement a l’aïllament de Feijóo, que es va endur el primer revés en la configuració de la Mesa del Congrés: Armengol va guanyar la partida a Gamarra, mentre Feijóo acotava el cap des de l’escó.
La designació com a candidat a la investidura per part del rei Felip VI va deixar un mes de marge al líder del PP, a qui el temps fins al debat se li ha fet massa llarg. Durant el setembre, el PP s’ha quedat estancat en els 172 vots ineficaços i Feijóo s’ha lliurat a l’ànima ultra del partit, representat per José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso. El tàndem li ha marcat el pas i va empènyer Feijóo a convocar un acte contra l’amnistia —de la qual no se sap res— a Madrid a dos dies per al primer debat de la investidura. L’objectiu era crear un estat d’emergència nacional que amenacés i desestabilitzés les negociacions del PSOE amb Junts i ERC. Per això, i a la vista dels fets, el PP mai s’ha cregut la investidura i fa dies que posa el focus en les pantalles que vindran.
Junts i ERC ignoren la investidura de Feijóo i posen el focus en l’amnistia i l’autodeterminació
Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no han invertit una quantitat enorme de temps durant el debat d’investidura de Feijóo per anunciar, com s’esperava, que votarien en contra de la seva candidatura. El focus està posat en l’amnistia i l’autodeterminació. Míriam Nogueras va insistir en la necessitat d’un acord històric que impliqui la desjudicialització del Procés i la col·locació d’un mediador en un procés de diàleg que ha de tenir com a límit únicament els tractats internacionals.
Però la líder de Junts per Catalunya també va advertir que l'objectiu és esdevenir un estat independent en forma de república, que només amb l'amnistia no es resoldrà el problema de fons, perquè "no hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya". És el mateix que també va assegurar el líder de files republicanes al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. “L'amnistia no és el final, és el retorn a la política; o aquesta contempla una sortida perquè el poble de Catalunya voti el seu estatus polític o servirà de molt poc; una amnistia pels fets de l'1 d'octubre ha de posar les bases perquè hi hagi un nou 1-O", va afirmar.