L'Operació Kitchen va ser una "operació parapolicial" orquestrada pel Partit Popular per a robar documentació sensible al llavors tresorer Luis Bárcenas sobre la caixa B i d'aquesta manera ocultar-la a la justícia. La llavors secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, en tenia ple coneixement, i era ella qui mantenia informat el llavors president del govern espanyol i de la formació, Mariano Rajoy. Per a aquest operatiu es va fer un ús "irregular" de fons reservats de l'Estat. Aquestes són les principals conclusions a les quals ha arribat la comissió d'investigació de la Kitchen al Congrés dels Diputats, que el desembre van ser aprovades per la mateixa comissió i que aquest dijous han estat aprovades pel ple de la cambra.
Avui s'han debatut les conclusions que va presentar el PSOE, malgrat que es van presentar unes altres conclusions, de forma conjunta per Unidas Podemos, ERC, Junts per Catalunya, la CUP i EH Bildu. El text sotmès a votació aquest dijous ha rebut 195 vots a favor, 91 en contra i 63 abstencions.
El dictamen aprovat sosté que l'Operació Kitchen perseguia les proves sobre la caixa B del PP "que poguessin estar en mans de Bárcenas" per "destruir-les o amagar-les". Crucialment, la investigació afegeix que Cospedal coneixia els fets i "informava" el president Rajoy, a diferència del que va decidir l’Audiència Nacional. El text també esmenta el "descontrol absolut dels fons reservats" i el "malbaratament de diners públics" en aquesta operació.
Durant el transcurs de la comissió, han comparegut diversos dels protagonistes, com el mateix Mariano Rajoy, que va negar-ho tot, o l'exministra i exsecretària general María Dolores de Cospedal, que va negar-se a respondre però sí que va obrir la boca per a atacar l'independentisme. També hi han passat l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que també va negar-ho tot; l'excomissari José Manuel Villarejo, que va assegurar que ell mateix enviava missatges a Rajoy, o el mateix Luis Bárcenas, que també va engegar el ventilador contra l'expresident del govern espanyol.
Què diu la instrucció judicial?
Segons el magistrat instructor de l'Audiència Nacional, els “òrgans superiors i directius de l’Administració General de l’Estat” van crear un “operatiu parapolicial” que va actuar, al marge de la llei, “almenys entre els anys 2013 i 2015”. El seu objectiu, aconseguir “material documental comprometedor d’alts dirigents” de Luis Bárcenas, extresorer del PP, i així neutralitzar les amenaces polítiques al govern de Mariano Rajoy. Se li van realitzar fins a 55 seguiments sense ordre judicial, segons les informacions publicades del sumari del cas. El principal objectiu va ser el seu xofer, Sergio Ríos, que hauria cobrat 53.000 euros per robar-li documentació, entre la qual hi havia àudios comprometedors.