La llei d’amnistia és ja una realitat. Després d’un llarg periple al Congrés i al Senat i d’haver superat els insistents atacs de la dreta i del poder judicial, la norma que ha de reparar la repressió a l’independentisme ha rebut aquest dijous la llum verda definitiva de la cambra baixa i està llesta per entrar en vigor un cop s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat. Però no tot acaba aquí. Ara la pilota arribarà a les mans dels jutges, els encarregats d’aplicar la llei. La Moncloa ja està a l’aguait, perquè és plenament conscient que hi haurà jutges que la voldran driblar. Ha estat una sessió curta. L’amnistia era l’únic punt en l’ordre del dia i tot s’ha enllestit en poc més d’una hora de disputa dialèctica. Oriol Junqueras i Jordi Turull han seguit el debat des de la tribuna de l’hemicicle. El Ple ha deixat dues imatges més: el retrobament de l’independentisme, amb Míriam Nogueras i Gabriel Rufián aparcant les diferències i recosint la relació entre ERC i Junts, així com els insults i crits de la bancada de Vox, amb alguns diputats que s’han arribat a encarar amb els grups independentistes. La llei s’ha aprovat amb els 177 vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podemos i BNG, que s’han imposat als 172 en contra del PP, Vox, UPN i Coalició Canària.
En un darrer debat que s’ha allargat poc més d’una hora i mitja, els partits independentistes han reiterat les reivindicacions que l’amnistia sigui el preludi d’un referèndum d’autodeterminació. “Després d’avui, la lluita continua i estem preparats”, ha manifestat Nogueras en aquest debat en referència a una consulta als catalans sobre el futur polític del país. S’ha pronunciat d’igual manera Rufián quan ha definit el referèndum com “la pròxima parada” a la qual ha d’arribar l’independentisme, recordant que fins fa quatre dies el PSOE assegurava que l’amnistia no era constitucional.
🔴 Llei d’amnistia, DIRECTE | Votació i última hora de l’aprovació al Congrés avui
“Avui no es perdona, avui es guanya una batalla del conflicte”, ha insistit Nogueras des del faristol del Congrés, a banda d’assenyalar que la justícia espanyola tindrà a partir d’aquest dijous l’oportunitat de situar-se “al carril dels estàndards europeus”. També en aquest sentit, Rufián ha alertat que “tothom sap” que el poder judicial espanyol intentarà ara driblar aquesta norma. Un dels aspectes més destacats del debat d’aquest dijous és que 18 dies després de les eleccions del 12-M, ambdues formacions independentistes han tingut paraules d’agraïment per uns i altres. Nogueras ha aplaudit la feina feta per Oriol Junqueras i Carme Forcadell durant l’etapa més intensa del Procés, mentre que Rufián ha fet el mateix amb Carles Puigdemont i Jordi Turull.
Feijóo denuncia la “humiliació” de l'amnistia mentre el PSOE hi passa de puntetes
El PSOE ha passat de puntetes per aquesta jornada històrica. El diputat escollit pel grup socialista per defensar la llei d’amnistia ha estat l’absolut desconegut Artemi Rallo, parlamentari designat per Castelló. A banda, només 11 dels 23 ministres del govern espanyol han fet acte de presència des del tret de sortida del debat d’aquest dijous a l’hemicicle ubicat a la madrilenya Carrera de San Jerónimo. Pedro Sánchez només hi ha anat a votar. Han estat presents des d’un primer moment la vicepresidenta María Jesús Montero i els ministres socialistes Fernando Grande-Marlaska i Óscar Puente. També ha segut des del principi al seu escó Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i líder de Sumar.
El PP sí que ha posat tota la carn a la graella. Ha estat Alberto Núñez Feijóo l’encarregat de blasfemar contra la llei que ha de reparar la persecució judicial a independentistes. El líder del PP ha lamentat que l’amnistia “humilia” els jutges que “van defensar la democràcia” a Catalunya, suposa “l’acta de defunció del PSOE” i “reescriu la història” del que va passar a Catalunya el 2017. Considera que, amb l’amnistia, “la legislatura comença i pot acabar aquí”, ja que “no hi ha hagut res més abans i segurament no hi haurà res després”. Durant el seu discurs, ha fet un pronòstic sobre allò que, a parer seu, pot passar en els pròxims mesos: “Si la llei arriba a aplicar-se, a l’independentisme li serviran vostès de molt poc. Si finalment no s’aplica, tots sabem que els independentistes no ho perdonaran”.
Una de les primeres veus a pronunciar-se aquest dijous sobre la notícia del dia ha estat la del portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, que ha assegurat que els socialistes continuen “mantenint la confiança en els jutges”, però ha volgut subratllar que “la pretensió del legislador és absolutament clara”: “Treure dels tribunals tot el que té a veure amb el procés perquè sigui la política qui resolgui els problemes polítics”. Amb l’aprovació de la llei, López sosté que “s’obre un nou temps” i “es tanca el cercle” d’un seguit de decisions que ha adoptat La Moncloa per “obrir un nou temps de concòrdia”.
A l’espera que es publiqui al BOE
Ara que l’amnistia ha rebut la llum verda definitiva, només falta que el rei Felip VI la sancioni i es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat perquè pugui entrar en vigor aquell ‘mateix dia’. Ara bé, en aquests casos no està estipulat quants dies han de passar entre l’aprovació del Congrés i que el text aparegui negre sobre blanc al BOE. En la passada legislatura, per exemple, la Llei del ‘només sí és sí’ i la reforma del Codi Penal en matèria de maltractament animal van trigar tretze dies a publicar-s’hi. Això sí: l’amnistia entrarà en vigor enmig de les negociacions per formar govern a Catalunya i quan faltin pocs dies pel debat d’investidura, moment en el qual Carles Puigdemont ja ha anunciat que tornarà a Catalunya.
L’aplicació per part dels jutges
Un cop l’amnistia estigui en vigor, començarà la partida dels tribunals que tenen causes penals, administratives i comptables amb fets inclosos en el perímetre de la llei. Els jutges que hauran d’aplicar l’extinció de la seva responsabilitat tindran dos mesos per executar-ho i decretar l’arxivament dels procediments. Justament aquest dimecres, fonts de la Moncloa traslladaven una certa inquietud davant dels jutges que vulguin driblar a partir d’ara l’aplicació de la llei d’amnistia. Uns dubtes que arriben pocs dies després que hagi transcendit que la guia que va publicar fa mesos un grup de juristes sobre com els tribunals poden esquivar la norma presentant qüestions prejudicials a Europa s’ha difós a més de 5.000 jutges a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial.
Per exemple, una de les principals incògnites és si finalment el jutge instructor de l’1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, aplicarà el punt de la llei d’amnistia que ordena aixecar “immediatament” qualsevol mesura cautelar: la principal és l’ordre de detenció a l’estat espanyol que continua en vigor contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació de l’1-O. L’advocat del president i un dels negociadors de Junts de la norma, Gonzalo Boye, ha assegurat que si el magistrat compleix la llei no hi ha cap perill de detenció.
Les imputacions a policies per haver pegat votants de l’1-O i les d’activistes acusats de desordres públics semblen les més fàcils de dictar, tot i que poden haver-hi recursos. Alerta Solidària ha calculat que almenys hi ha uns 419 activistes que se’ls haurà d’aplicar la llei. Tothom estarà a l’aguait de què faci el Tribunal Suprem: les decisions de l’alt tribunal espanyol seran seguides per la majoria dels tribunals. No obstant això, hi ha magistrats que ho tenen clar i aplicaran l'amnistia, segons han comunicat a ElNacional.cat.