Finalment, hi ha data. Després de més de dos mesos de laberint parlamentari i de llargues per part del PSOE, el Congrés dels Diputats ha posat dia al debat al ple de la iniciativa de Junts per instar Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança. La proposició no de llei (que té un impacte polític, però no és vinculant) va ser admesa a tràmit per la Mesa de la Cambra Baixa fa quinze dies després d’haver posposat la decisió en dues ocasions per guanyar temps. Finalment, el desllorigador va arribar arran de la negociació pel nou decret amb mesures socials que van desencallar els socialistes i els juntaires. Una de les contrapartides va ser la llum verda de la Mesa a la PNL a canvi d’una breu reformulació per fer-la més digerible. Així doncs, segons ha pogut saber ElNacional.cat, el pròxim 25 de febrer el ple debatrà i votarà instar el president del govern espanyol a “considerar l’oportunitat de plantejar una qüestió de confiança, conforme a la prerrogativa que li confereix la Constitució” i “atenent el caràcter polític, sense vinculació jurídica” de la iniciativa. El debat serà el dimarts 25 de febrer a la tarda i la votació, el dimecres.
🔎 Els fronts oberts de Sánchez amb Junts després de salvar un nou match ball: català, immigració i més
El mateix dia que el PSOE va acabar acceptant la tramitació de la iniciativa, Pedro Sánchez va tancar la porta de bat a bat a acollir la demanda de Junts. En una roda de premsa per defensar el nou reial decret, el president espanyol va assegurar que, malgrat l’acord amb Junts, la Moncloa descarta que se sotmeti a una qüestió de confiança. “El govern espanyol no veu necessitat de fer-ho”, va subratllar. I va insistir que la “competència constitucional recau en la presidència del govern espanyol amb prèvia deliberació del Consell de Ministres”.
Fem memòria. Va ser a mitjan desembre quan Carles Puigdemont va denunciar els incompliments del PSOE respecte a l’acord que va possibilitar la investidura de Pedro Sánchez. “Un any després, les coses no van bé i ha arribat el moment o bé d’un punt inflexió o bé de deixar-ho córrer”, va advertir el líder de Junts el 9 de desembre. “Pedro Sánchez continua demostrant que no és de fiar, no ha aconseguit vèncer els recels que teníem, sinó que els ha incrementat”, va afegir. I això va portar el grup parlamentari de Junts a registrar una PNL per instar el president espanyol a ratificar la seva confiança.
Dos ajornaments a la Mesa per guanyar temps
Poc més de 24 hores després de l’anunci de Junts, fonts socialistes al Congrés asseguraven pels passadissos que l’òrgan de govern de la Cambra Baixa vetaria la proposta. Ara bé, una setmana després, els lletrats del Congrés van emetre un informe que avalava la iniciativa i deixava la pilota en el terreny de la política: “Correspon a la Mesa fixar un criteri que servirà com a referència per a la decisió entorn de l’admissió a tràmit d’altres iniciatives de control en el futur”. En aquest escenari, la transcendència de la decisió va servir d’excusa al PSOE per anar posposant el veredicte intentant guanyar temps per negociar amb Junts.
D’aquesta manera, el 17 de desembre la Mesa va optar per ajornar el debat al·legant que l’informe dels lletrats és “molt obert” i cal mirar-lo amb lupa. “La Mesa ha vist que hi havia molta càrrega jurídica en aquesta decisió i que podria assentar un precedent” de cara a futures iniciatives que s’assemblin, esgrimien les fonts de l’entorn de Francina Armengol consultades per ElNacional.cat. La següent data al calendari va ser el 16 de gener: semblava que era el dia que la PNL havia de rebre fumata blanca, però el PSOE va tornar a xutar la pilota endavant i va mantenir congelada la iniciativa. Finalment, el 4 de febrer el PSOE va complir el pacte amb Junts sobre el decret i va acceptar tramitar la proposició no de llei.
Concretament, l’informe dels lletrats del Congrés obrien la porta a acceptar la iniciativa de Junts. “Com que és una proposició no de llei, el resultat de la votació no tindria impacte jurídic en la relació de confiança existent entre el poder legislatiu i l’executiu”, apuntava el dictamen. Això sí, assenyalava que, davant l’absència de “precedents de proposicions no de llei similars”, corresponia a la Mesa “fixar un criteri que servirà com a referència per a la decisió entorn de l’admissió a tràmit d’altres iniciatives de control en el futur”.