Més informació. La comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats del 17-A demana formalment a la Moncloa que desclassifiqui nous documents sobre Abdelbaki es Satty. Després que el Centre Nacional d’Intel·ligència desclassifiqués els informes de les entrevistes que va mantenir el CNI i la Guàrdia Civil amb ell a la presó de Castelló i revelés que va voler captar-lo com a confident en tres reunions, la comissió ha donat llum verda a la petició de Junts per Catalunya d’accedir a nova informació. La principal demanda que planteja la Cambra Baixa al Consell de Ministres és que desclassifiqui els registres del telèfon mòbil que va proporcionar el CNI a Es Satty després de la seva sortida de la presó de Castelló per mantenir el contacte amb ell. Concretament, quin número telefònic era i fins quan va estar actiu el contacte amb ell. A més, també vol accedir als informes de seguiment d’Es Satty entre l’abril del 2014 i el desembre del 2015 (mentre va ser imam a la Mesquita de Castelló) i els informes corresponents en cas que els seguiments continuessin.
📝 El CNI va voler captar Es Satty com a confident en tres reunions, però va descartar-ho
“Fins quan va estar actiu el telèfon i la col·laboració?”, es va preguntar la diputada de Junts Pilar Calvo quan el grup parlamentari va registrar la nova sol·licitud. “Queden molts dubtes, i per això demanem informació complementària. La desclassificació acredita que hi va haver aquesta relació, i volem saber què va passar un cop va sortir de la presó”, va verbalitzar la parlamentària. “Està en joc el dret a saber la veritat de tots els ciutadans de Catalunya. Els fets ens han donat la raó: gràcies que Junts ha mantingut la posició, estem més a prop de saber la veritat”, va reblar.
La creació d’una bústia morta, la nota després del 17-A i les entrevistes a la mesquita de Ripoll
Així mateix, el Congrés ha sol·licitat els informes relatius a la creació de la bústia morta (de correu electrònic) per part del CNI per contactar amb Es Satty, que “s’activava des de Ripoll i l’última entrada de la qual es va produir després de l’explosió d’Alcanar”, segons assegura la sol·licitud registrada per Junts fa un mes. I la nota facilitada pel CNI a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat els dies posteriors als atemptats del 17-A fent un resum del que se sabia d’EsSatty, amb informe de la seva radicalització a la presó de Castelló realitzat per Institucions Penitenciàries.
També vol accedir a les transcripcions i l’informe de les entrevistes mantingudes amb Es Satty a la Mesquita de Ripoll per part de la Policia Nacional i als requeriments realitzats a la mesquita sobre Es Satty. A més, demana la documentació que acrediti que Es Satty va estar ingressat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona el 2014 i l’informe sobre la visita que va rebre dels Mossos d’Esquadra, segons consta a la nota escrita per ell per al CNI durant la seva estada a la presó de Castelló.
Dues desclassificacions més. D’una banda, la documentació aportada per Es Satty al Jutjat Contenciós Número 2 de Castelló dins del recurs presentat per evitar la seva expulsió al Marroc (el certificat de vida laboral i el contracte de feina). D’altra banda, les notes d’intel·ligència i correus electrònics del comissari José Manuel Villarejo alertant d’informacions que parlen de la possible radicalització d’un Imam, remeses al CNI, segons va declarar a la comissió d’investigació.
La relació d’Es Satty amb l’operació Chacal
Junts també posa la lupa en el vincle entre Es Satty i l’operació Chacal, impulsada el 2006 per desarticular dues cèl·lules dedicades a enviar combatents a l’Iraq per integrar-se a Al-Qaeda. I una d’elles estava implantada a l’entorn de la mesquita de Vilanova i la Geltrú (d’on Es Satty era imam suplent). Inicialment, els juntaires van sol·licitar dues desclassificacions:
- La documentació que acrediti que el CNI va sol·licitar, si fos el cas, que Es Satty fos el testimoni protegit B.05 al judici que portava el jutge Baltasar Garzón sobre l’operació Chacal, on altres testimonis van declarar que formava part del grup d’estrets col·laboradors del gihadista Mohammad Mrabet Fhasi i que va conviure amb Bilal Belgacem (autor de l’atemptat suïcida a Nasiriyah el 2003).
- L’informe aportat per la Guàrdia Civil a Baltasar Garzón en el qual es descartava la vinculació d’Es Satty amb la cèl·lula gihadista de Mohammad Mrabet.
En una nova sol·licitud registrada fa un parell de setmanes, afegeixen una tercera petició: el testimoni de totes les investigacions referents a Es Satty, incloses les seves intervencions telefòniques, en el marc del Sumari 21/2006 del Jutjat Central d’Instrucció Número 5 de l’Audiència Nacional.
“Se li va proporcionar un número de telèfon per si, per alguna raó, volia enllaçar amb les persones que s’havien reunit amb ell”
La revelació sobre el telèfon d’Es Satty va aparèixer en la transcripció de la compareixença que va fer Félix Sanz Roldán, l’aleshores director del CNI, a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés el 2018. Va relatar que després de la darrera entrevista amb ell a la presó de Castelló, i pocs dies abans de la seva posada en llibertat, el CNI li va proporcionar un número de telèfon de contacte per si, “per algun motiu”, volia parlar amb les persones que s’havien reunit amb ell. Posteriorment, quan estava fora de la presó, “va mantenir algun contacte telefònic, esporàdic, amb personal del CNI”. “Aquests contactes van ser buscats per part d’Es Satty. Era evident que intentava mantenir aquest canal obert i constatar que a l’altra banda del telèfon hi havia algú”, va exposar el director del CNI. “En cap cas va proporcionar informació d’un mínim interès sobre les seves activitats o contactes”, va afegir.