178 vots afirmatius han permès aquest dimarts que l’amnistia superi el seu primer examen parlamentari. La proposició de llei que ha de reparar la persecució judicial a independentistes ha rebut la llum verda del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podemos i BNG; la mateixa majoria —a excepció de Coalició Canària— que va permetre la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa. Ha estat una sessió, però, marcada no pas pel gruix d’arguments a favor i en contra de la norma, sinó més aviat pels escarafalls del PP i Vox contra el PSOE. Han utilitzat com a armes discursives figures com les d’Antonio Tejero i l’intent de cop d’estat del 23-F i fotografies de guillotines que decapiten expresidents com Mariano Rajoy. Mentre que el PSOE s’ha defensat amb les referències de Santiago Abascal a Benito Mussolini i la idea de “penjar dels peus” Pedro Sánchez. Tot, en un debat que ha estat ben allunyat de la crispació, l'alt voltatge i els alts decibels. Junts per Catalunya ha reivindicat l’esperit del 1714, ha avisat el PSOE que pròximament hi haurà una negociació “de tu a tu” i Esquerra Republicana ha assenyalat que l’amnistia “salda un deute” d’Espanya amb Catalunya. Hi ha hagut una coincidència entre les dues formacions independentistes: situar el referèndum com a següent pas.
L’intent d’Alberto Núñez Feijóo de situar el debat sobre l’amnistia al mateix sac que el 23-F ha arribat al principi de la seva intervenció. Ha sacsejat l’esperit colpista en assegurar que la sessió d’aquest dimarts ha estat “la més trista i decadent” des d’aquell intent fallit de cop d'estat. Ha insistit que la idea de l’amnistia és una “humiliació i vergonya” per a Espanya, a més d’una “imposició de l’amnèsia col·lectiva a 48 milions d’espanyols” perquè “deixa en paper mullat el discurs del Rei del 3 d’octubre”, quan Felip VI va avalar que s’estomaquessin els votants de l’1-O. També ha anunciat la creació d'una comissió d'investigació al Senat sobre els acords entre el PSOE i Junts per Catalunya amb l'objectiu de "saber-ho tot".
Patxi López, encarregat de defensar la proposició de llei per part del PSOE, ha acusat el PP de participar en l'escalada de violència verbal impulsada per Vox, i ha recordat que Santiago Abascal va avisar que la ciutadania espanyola voldrà algun dia “penjar dels peus” Pedro Sánchez de la mateixa manera que es va fer amb el dictador feixista italià Benito Mussolini. Sigui com sigui, els arguments constructius dels socialistes al voltant d’aquesta llei han estat que l’amnistia del 1977 és la demostració que la del 2023 és constitucional; i també que l’amnistia és una mesura per “l’esperança” i per “la il·lusió”.
Abascal, per la seva banda, ha contraatacat la decisió del PSOE de denunciar-lo davant la Fiscalia amb una imatge difosa fa uns anys per les Joventuts Socialistes d’Alacant, on apareix el cap guillotinat de Mariano Rajoy. Així, ha mantingut les amenaces contra el president del govern espanyol, i ha desitjat a Sánchez “un judici just”. “Nosaltres no els concedirem cap indult”, ha assegurat el líder del partit d’extrema dreta.
ERC i Junts fixen el referèndum com a pròxim objectiu
Durant les seves intervencions, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han coincidit a reivindicar la transcendència de la llei d’amnistia i també a situar el referèndum com el següent pas en les negociacions amb el PSOE. El juntaire Josep Maria Cervera ha assegurat que “300 anys després, s’obre una finestra d’oportunitat” per a Catalunya, i ha assegurat al PSOE que pròximament tocarà “negociar de tu a tu” sobre el futur del país. Per la seva banda, Gabriel Rufián ha assenyalat que la llei d’amnistia és l’avantsala del referèndum d’autodeterminació: “Què passarà d’aquí a quatre anys?”, s’ha preguntat.
Mentre que Gabriel Rufián no ha entrat en el cos a cos amb Junts per Catalunya, Cervera sí que ha aprofitat per etzibar a Esquerra Republicana que la feina que ha fet la formació de Carles Puigdemont ha estat “de país”, i no pas “una fita més en el camí que alguns van iniciar pel seu compte amb els indults i la reforma penal buscant perdó i acceptant la injustícia de reconèixer que l’1 d’octubre era delicte”. Els atacs de Rufián han anat més aviat dirigits a Feijóo, a qui li ha recriminat els “nassos” de “parlar de corrupció” formant part d’un partit com el PP. El líder popular ha assegurat que el PSOE comet “corrupció política” quan promou una llei d’amnistia a independentistes.
El calendari de l’amnistia, dos mesos protagonistes: gener i abril
La llei d’amnistia ja ha passat el seu primer examen al Congrés dels Diputats: la presa en consideració. I també s’ha aprovat que faci el seu recorregut per la cambra baixa per la via d’urgència. Ara tots els grups tindran una setmana per presentar esmenes; així que —probablement— el mateix hemicicle haurà de tombar les esmenes a la totalitat que presentin PP i Vox. I més endavant, un cop rebutjades, votar les esmenes que afegeixen pinzellades al text proposat pel PSOE. Aquests petits retocs hauran passat prèviament per ponència i per comissió.
És allà on caldrà veure què fan Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, si les dues formacions independentistes presenten propostes que modifiquin de forma important la llei d’amnistia. I també si els socialistes accepten modificacions de la llei que ampliïn el perímetre d’una norma que té com a objectiu reparar la persecució judicial a independentistes; o si, com afirmaven la setmana passada fonts de la cúpula del govern espanyol, només acceptaran retocs tècnics de la norma.
Fonts de l’entorn de Francina Armengol apunten que totes aquestes votacions sobre les esmenes no arribarien fins, aproximadament, mitjans del mes de gener. És a dir, des de la capitania de la Mesa ja donen per fet que el Congrés habilitarà el primer mes del calendari, que acostuma a ser inhàbil. Si la norma rep el vistiplau de la cambra baixa, aquesta viatjarà a la cambra alta. El PP ja ha modificat el reglament del Senat per tal de fer un veritable exercici de filibusterisme parlamentari: tenir congelada la llei durant dos mesos, i no reenviar-la cap al Congrés fins al cap de moltes setmanes.
És llavors quan la cambra baixa votarà la què, es calcula, serà la versió definitiva de la llei d’amnistia. Seria una sorpresa que la norma no tornés a sortir amb el vot afirmatiu de 178 diputats: els mateixos que van investir Pedro Sánchez excepte Coalició Canària (PSOE, Sumar, Junts, ERC, Bildu, PNB, Podemos i BNG). Les mateixes fonts consultades apunten que tot això podria arribar, aproximadament, al mes d’abril.